CIÈNCIA

El bloqueig en els ajuts estatals ofega la recerca catalana

Els recursos que arriben d’Europa són la clau de la supervivència

La ciència catalana corre el risc de morir d’inanició. Els investigadors fa anys que adverteixen de la fragilitat del sistema i de l’extrema dependència que aquest sector té del finançament públic. La comunitat denuncia que les administracions no inverteixen prou en la recerca que garanteix els avenços en salut, que obre la porta a les noves tecnologies o que posa a l’abast eines per garantir la conservació del medi ambient.

La manca d’inversió no és l’única amenaça: el sector també pateix a causa de l’extensa burocràcia i de la precarietat en què viuen els investigadors que volen treballar al país. “Si la recerca catalana té uns resultats tan excel·lents és per la motivació del personal, però no tenim mitjans perquè els joves tornin quan han completat la formació a l’estranger. Ja no es pot seguir fent la resistència: cal una aposta econòmica i política coherent des dels governs”, explica Gabriel Capellà, director de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge.

La inseguretat financera és la principal amenaça: Espanya és a la cua d’Europa pel que fa a la inversió en ciència. La prova és que la despesa dedicada l’any 2017 a recerca va ser la mateixa que la destinada fa una dècada: uns 2.400 milions d’euros, segons dades de l’Eurostat. A nivell europeu s’inverteix 10 vegades més en recerca que a l’Estat, i això significa que per cada prestació competitiva a l’Estat de 100.000 euros de mitjana, l’import dels països europeus voreja el milió d’euros. El 75% del pressupost espanyol de recerca va a parar als fons competitius -les subvencions per promoure projectes de recerca, desenvolupament i innovació-, segons el ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

Els fons competitius són la benzina de la majoria dels equips d’investigadors, sobretot entre les entitats adscrites a universitats i els grups liderats per científics joves. Catalunya va optar a 205 milions d’euros, un 22% de la inversió, l’any 2017 i, en el mateix període, la Generalitat va finançar les activitats de R+D+I amb 790 milions d’euros. “Catalunya ha demostrat tenir més sensibilitat a nivell polític pel futur de la ciència que Espanya”, valora Jordi Alberch, director de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona, un centre que se situa entre els 15 millors de la seva disciplina a Europa i entre els 35 primers del panorama internacional. “El món no es creu que tinguem un finançament públic tan escàs quan veuen la nostra productivitat”, precisa Alberch.

La convocatòria del programa estatal d’ajuts per als projectes del 2019 havia de fer-se pública aquest gener, però la realitat ha sigut ben diferent: l’Agència Estatal d’Investigació s’ha compromès a emetre una resolució provisional al mes de maig i a publicar la definitiva al juny. “El retard genera incertesa. No sabem si els equips tindran liquidació o si els podrem renovar el contracte a investigadors altament qualificats”, lamenta José Luis Riechmann, director del Centre de Recerca en Agrigenòmica.

Europa és el salvavides

L’ajornament de les resolucions per als projectes R+D+I s’ha normalitzat en els últims cinc anys: des del 2014, els processos per a la concessió de les subvencions -des que es tanca la bústia de sol·licituds fins que es publiquen els destinataris dels recursos- poden arribar a trigar tot un any. Aquest 2019 el govern dilueix responsabilitats en l’absència de pressupostos i al·lega que incloïen “un augment de 85 milions d’euros per a projectes d’investigació i 17 milions més per a contractacions”.

“La ciència s’està morint i està en joc la transformació econòmica del país. O t’ho creus o no t’ho creus, però així seguirem sent un país exclusivament de serveis”, afirma Cristina Pujades, investigadora del departament de ciències experimentals i de la salut de la Universitat Pompeu Fabra. La biòloga defensa que cada any presenta unes set propostes d’investigació diferents a convocatòries internacionals per obtenir la liquidació que no aconsegueix a casa. “Els fons només cobreixen un projecte actiu per investigador”, apunta. Com ella, gairebé tots els investigadors recorren a la recerca col·laborativa amb agències europees o nord-americanes. És l’única via que tenen per compensar la fragilitat del sistema. “Que s’aconsegueixin demostra l’excel·lència de la investigació científica catalana”, relativitzen des de la direcció general de Recerca de la Generalitat.

Més continguts de