Boi Ruiz defensa el seu llegat malgrat les retallades
El conseller creu que és una “evidència objectiva” que el sistema ha resistit l’embat de la crisi
Barcelona“L’enfonsament econòmic no s’ha traduït en un enfonsament sanitari”. Amb aquesta idea va defensar ahir Boi Ruiz el seu llegat al capdavant del departament de Salut, un argument que no ha deixat de repetir en els últims mesos i que es nodreix d’una dada concreta: malgrat una reducció pressupostària de gairebé un 15%, la partida destinada a Salut representa el 40% del total de la Generalitat, el màxim històric.
A més, l’esperança de vida ha continuat augmentant i ja arriba als 80,3 anys per als homes i als 86 anys per a les dones, mentre que les dades de supervivència a l’ictus, l’infart o el càncer no han empitjorat, sinó que també han millorat. Tot plegat és una “evidència objectiva”, va assegurar Boi Ruiz.
Crisi i salut
El departament va presentar la segona edició de l’informe Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població a Catalunya, un document en què s’analitza l’estat de salut de la població i que s’ha elaborat agafant com a referència les 300.000 persones exemptes del copagament farmacèutic i que, per tant, reben la medicació gratuïta. Es tracta de persones amb pensions no contributives, aturats de llarga durada o receptors de rendes d’integració social, entre d’altres, però que queden lluny del conjunt de persones més vulnerables que hi ha a Catalunya, ja que segons l’Idescat el nombre de persones en risc de pobresa extrema s’ha enfilat durant l’últim any fins a l’11,7% de la població. El director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), Josep Maria Argimon, va admetre que aquesta xifra de 300.000 persones “s’haurà d’incrementar” en els pròxims anys, en part perquè la taxa d’aturats de llarga durada ha crescut i ja representen el 27,5% dels que busquen feina i no en troben.
A la pràctica, Salut va explicar que aquestes persones fan un ús més intensiu del sistema sanitari i tenen més problemes: la seva taxa d’hospitalització és de 132 per cada 100.000 habitants en comptes del 90,5 de la resta de població; fan vuit visites a l’any a l’atenció primària en comptes de 6; el 3,5% presenta trastorns mentals greus, davant de l’1,2%, i tenen el doble de probabilitats de consumir algun tipus de psicofàrmac, un 39% en comptes del 18,2%.
Compromís adquirit
Informar sobre com afecta la crisi a la salut de la població és un compromís que va adquirir el Govern a finals del 2013 davant les crítiques d’entitats socials, tot i que el primer informe no es va presentar fins al cap d’un any i es va fer basant-se en dades de la Creu Roja. Aquesta organització ja havia advertit el setembre del 2014 que la crisi comportava un increment del consum de medicaments i demanava revisar l’exempció del copagament. Ara bé, Salut no disposa encara de cap dada sobre eventuals problemes d’accés a la medicació per qüestió de renda.
El departament, però, va insistir ahir que el 80% dels condicionants de salut no depenen del sistema, sinó dels hàbits de vida de cadascú. Així doncs, l’informe conclou que el model sanitari no només ha suportat bé la crisi, sinó que “ha donat resposta a les necessitats” i ha permès preservar la cohesió social, va afegir el secretari de Salut Pública, Joan Puigdollers.
