Per què la bona temporada de cereals és pólvora per als incendis d'estiu?

BarcelonaLes pluges d'hivern i primavera han estat una arma de doble tall. Tot i haver afavorit el creixement dels cultius com els cereals, les altes temperatures del juny han convertit aquests camps en zones inflamables. Així ho explica en declaracions a l'ARA el cap dels Bombers de la Generalitat, David Borrell, que assegura que Catalunya està sota l'amenaça de focs agrícoles "molt violents". Els casos més recents són els de dimarts a Sanaüja i Torrefeta i Florejacs (la Segarra), que abans de donar-se per controlats dimecres a la nit es van saldar amb dues víctimes mortals i més de 5.500 hectàrees cremades.

Segons dades facilitades pels Bombers, els incendis de vegetació agrícola representen el 53% dels focs registrats al medi natural durant el mes de juny, amb 271; unes xifres que es troben molt per sobre dels catalogats durant el mateix període de 2024 (131). Tenint en compte els de vegetació urbana, en un mes s'han detectat 1.059 incendis, més del doble que l'any passat. Per aquest motiu els pagesos reclamen més control sobre la varietat de les plantacions a les zones agrícoles.

“Aquí a la Segarra la major part del conreu és de cereals, molt vulnerable als incendis. Falten vinyes, oliveres…”, lamenta Josep Maria Gras. Ell és pagès i membre del Secretariat de Federacions i Agrupacions de Defensa Forestal de Catalunya (ADF), l'entitat de voluntaris i voluntàries organitzats per combatre els incendis en zones rurals i donar suport als Bombers. De fet, dimarts van haver d'intervenir en els dos focs de Ponent.

A més, cada vegada hi ha més incendis forestals, un problema agreujat, paradoxalment, per les pluges dels darrers mesos, que han fet créixer molt el sotabosc. A causa del sobtat augment de les temperatures, totes aquestes herbes i arbustos ara s’estan assecant i aviat es convertiran en combustible. En aquest sentit, Borrell alerta que fins ara els boscos estaven prou humits perquè el foc no s'hi propagués, però ara això està canviant i en els dies vinents ja podrien cremar, de manera que augmenten molt les hectàrees potencials que poden calcinar-se.

Salut Soler Casas, pagesa del Berguedà i membre de l'Associació de Dones del Món Rural, assegura que els propietaris rurals s'encarreguen de reduir la densitat dels boscos pel seu compte com a “mesura preventiva”, i subratlla que és una feina “molt costosa”. Per això, assenyala que és necessari fer-ne una millor gestió per evitar que s'acumulin masses forestals, les quals impedeixen que hi hagi tallafocs, i reivindica que s'ha de netejar més el sotabosc amb l'ús de bestiar. Aquesta anàlisi també la va fer dimecres el president de la Generalitat, Salvador Illa, quan va dir que “a Catalunya hi ha massa massa forestal". “Hem de fer una reflexió com a país, hem d'apostar més pels mosaics de terreny agrícola i forestal", va admetre.

Precisament, aquest dijous del conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha visitat alguns camps afectats pel foc, i el sector li ha demanat flexibilitzar la normativa en matèria de cremes o pastures, que consideren clau per evitar la propagació dels incendis forestals. El conseller els ha respost que cal impulsar "una aliança conjunta" i "fer un espai de reflexió del món rural", i que el Govern impulsarà una proposta urgent de franges de protecció de zones habitades i desplegarà mesures per minimitzar els efectes devastadors dels grans incendis.

Els reptes dels “nous incendis”

“Els contrastos tèrmics derivats del canvi climàtic poden canviar la morfologia de la vegetació en pocs dies, i es passa així de camps verds a secs en poc temps”, explica el diputat delegat de prevenció d'incendis i gestió forestal Jordi Fàbrega, que remarca aquesta tendència com un factor que augmenta la potència dels incendis recents. De fet, puntualitza que aquests incendis contenen elements nous “que no ens havíem trobat abans”, que dificulten la capacitat de controlar-los encara que hi hagi un bon mosaic agrícola-forestal. “Les característiques de l'incendi de Torrefleta i Forejacs s'assimilen a un foc de sisena generació, amb una capacitat energètica tan alta que evaporen l'aigua quan se'ls intenta extingir, un repte per al qual ens hem de preparar”, afegeix Fàbrega. Aquesta situació va quedar constatada amb el pirocúmul de Ponent, que va arribar fins als 19.000 metres d'altitud (dimensions mai vistes a Catalunya) i va provocar ratxes de vent de fins a 125 km/h.

Tot i que una de les hipòtesis sobre l'origen de l'incendi de Torrefeta –el que ha afectat més hectàrees– és l'espurna d'una segadora, l'alcaldessa de Sanaüja, Maria Casoliva Zaldo, remarca que també són importants les condicions climàtiques que van fer revifar les flames. En aquest sentit, Gras –que també forma part d'un equip d'ADF de la Segarra–, relata que quan semblava que tenien el foc controlat, les condicions es van alterar, amb la proliferació d'uns forts vents huracanats que van agreujar la situació.

Avaries a la línia elèctrica

El primer dels incendis de dimarts, iniciat a prop de Sanaüja, va ser provocat per una “fallada en la línia elèctrica”, afirma l'alcaldessa del municipi. Casoliva denuncia que les xarxes elèctriques de la zona estan en mal estat i han provocat “tres incendis d'aquest tipus” en els darrers dies. En aquesta línia, denuncia que el consistori no té prou recursos per mantenir els camins correctament, “que són un important tallafoc a l'hora d'evitar que els incendis agrícoles es propaguin amb facilitat”. “Demanem que ens facilitin les eines per poder gestionar correctament aquests espais”, conclou l'alcaldessa.