Els braus de l’Ebre: dels correbous a ser garants de la biosfera

AmpostaEls ramaders de bous braus de les Terres de l’Ebre busquen el seu encaix a la Catalunya del segle XXI, un territori que fins ara han percebut com a hostil a causa de l’enrocat enfrontament entre animalistes i protaurins que s’arrossega des de fa dècades. Volen superar la polèmica i anar més enllà reivindicant el seu paper ancestral de gestors del paisatge i la importància que els seus ramats, molts dels quals centenaris, han tingut a l’hora de forjar dos paisatges especialment valuosos mediambientalment: el Parc Natural del Delta de l’Ebre i el Parc Natural dels Ports. “Sense els nostres ramats, el Delta no seria ara el mateix”, apunta Paco Palmer, de la ramaderia Margalef, que amb 130 anys d’història és la més antiga de les deu que pasturen ara mateix per les Terres de l’Ebre. “Els braus els van portar aquí a desermar aiguamolls per plantar-hi l’arròs, perquè eren els únics animals juntament amb els cavalls de la Camarga que si queien en un ullal podien sortir sense ajuda”, explica.

Després de 130 anys, la ramaderia Margalef està ara en període de reflexió. Fa més de dos anys que no porten bous a les places i s’han quedat amb 25 vaques i un bou, el mínim per a la supervivència de la ramaderia. “Si volem continuar hem de reenfocar la nostra activitat”, afirma Palmer, de 33 anys, que amb els seus germans està impulsant un ambiciós projecte per posar en valor l’activitat ramadera dels braus a les Terres de l’Ebre i crear una marca pròpia lligada a la Reserva de la Biosfera que pugui aportar el seu granet de sorra a la dinamització econòmica del territori amb la renda més baixa del país.

L’avantpassat dels bous

Un projecte en fase de disseny al qual han posat el nom The Aurochs Project, en clara reivindicació de l’ur europeu, l’avantpassat dels bous braus que encara pasturen pel Delta i els Ports. Un projecte que vol anar més enllà dels correbous, tot i que no hi renuncia, i que projecta l’activitat ramadera des d’altres àmbits. “Volem impulsar una marca vehicular del bou brau de les Terres de l’Ebre per a projectes culturals i turístics”, argumenta Palmer. Una marca que s’emmiralla en la zona de la Camarga, que també és Reserva de la Biosfera i on les ramaderies de braus juguen un paper molt important en la preservació del paisatge, al mateix temps que generen una activitat econòmica important en una zona rural. S’hi comercialitzen productes càrnics de tot tipus derivats del bou (xoriços, patés, carn...) i també altres projectes agrícoles de qualitat de la zona, com l’arròs, les llenties i els cigrons. Crear un museu que expliqui la història del brau a les Terres de l’Ebre i poder habilitar allotjaments rurals dins les ramaderies són algunes de les propostes. “Que la gent pugui veure el dia a dia d’una ramaderia i els bous en un entorn natural”, assenyala Palmer, que precisa que ja han iniciat els primers contactes amb els gestors del Parc Natural de la Camarga per poder acollir-se de manera conjunta a plans Feder de la Unió Europea i obtenir finançament. El primer pas és impulsar un pla estratègic que estableixi les fortaleses del sector i promogui una sèrie d’actuacions.

Des de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre es veu el projecte amb bons ulls. “La ramaderia extensiva contribueix a la conservació d’espais naturals, redueix la biomassa i diversifica hàbitats, per tant veiem bé que aquesta activitat ramadera es potenciï”, apunta Enric Adell, responsable de l’Àrea de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre del consorci del COPATE, l’organisme públic que la gestiona. Per contra, des de la Plataforma Antitaurina de les Terres de l’Ebre es valora la iniciativa amb reticència. “Sí a la possibilitat de visitar les ramaderies però no a continuar utilitzant aquests braus a les places”, apunta Nídia Capafon, portaveu d’aquesta plataforma.

Actualment a les Terres de l’Ebre hi ha uns 1.800 bous braus repartits en deu ramaderies i The Aurochs Project ha tingut la virtut d’unir-les en una causa comuna, encara que hi ha diferències de matisos. La de Margalef d’Amposta ha optat per deixar les places per replantejar-se el seu model, per un tema econòmic. Com a molt les ramaderies treballen tres mesos a l’any, coincidint amb les festes majors dels pobles, i per una tarda de bous poden cobrar, en funció del poble, entre 600 i 2.000 euros (12 animals, tres hores). Les modalitats taurines més polèmiques (capllaçat i embolat) poden representar-los ingressos d’entre 600 i 1.500 euros per animal. També la ramaderia Mur d’Alfara de Carles, que fa anys que no porta bous a les places, viu de l’activitat del seu restaurant. Hi ha ramaders, com Hilari Príncep, que es dediquen a altres activitats i la ramaderia és el seu hobby. “Penso que aquest projecte ens pot beneficiar però soc defensor dels correbous al 100% i no m’agradaria que servís només perquè vinguessin autocars a veure als bous al camp”, assenyala aquest ramader de Camarles, que recorda que els correbous formen part de l’inventari del Patrimoni Immaterial ebrenc.