El ‘bullying’ a les xarxes també afecta els professors

BarcelonaEl Rubén se'n va assabentar per una companya. No s'havia plantejat que en aquells mòbils que pampalluguejaven i sonaven ininterrompudament entre els seus alumnes circulés un mem en què ell era el protagonista: "Deia que les noies de segon d'ESO aprovaven educació física perquè jo n'abusava sexualment". I quan aquell mem va circular, explica el Rubén -nom fictici per protegir la seva identitat-, el director de l'institut, un centre religiós i concertat de fora de Catalunya, sense haver fet cap comprovació li va dir que li reduirien les hores i que era millor que es busqués una altra feina. "Ho vaig passar molt malament", confessa el Rubén a l'ARA. Però el seu cas no és l'únic.

Els docents sempre han sigut el blanc de les crítiques d'una part de l'alumnat. Però al segle XXI les befes no se circumscriuen al pati de l'institut, sinó que transcendeixen i s'amplifiquen a les xarxes socials, amb els mems i el WhatsApp. L'assetjament entre alumnes, més conegut com a bullying, també arriba als professors. El que pot començar com una broma o una gràcia per fer riure els companys pot acabar amb conseqüències nefastes per als professors, l'escola, els alumnes i les seves famílies. Amenaces, manifestacions que atempten contra l'honor i la intimitat i acusacions falses i molt greus s'inclouen entre els casos més extrems que docents i sindicats han explicat a l'ARA.

"És un problema molt difícil de solucionar", diu Xavier Masó, secretari general del Sindicat Professors de Secundària (ASPEPC-SPS). Explica que des de fa cinc anys els arriben bastants casos, entre els quals hi ha amenaces de mort a professors o amenaces de violació a professores per xarxes socials. Un dels casos més recents és similar al del Rubén. Va passar en un institut públic de Catalunya. Els Mossos d'Esquadra hi van anar a fer una xerrada i un alumne va aprofitar un moment en què els agents i el docent estaven junts per fer-los una fotografia i pujar-la a les xarxes. Va acompanyar-la d'un text en què explicava una mentida: que la policia havia detingut el seu professor per pederàstia.

El docent implicat, segons explica Masó, tampoc es va assabentar de la malifeta fins que altres persones el van avisar, i això va afectar la seva salut i la seva autoestima. "No té cap mena de base. És una calúmnia, clarament. És un exemple bastant significatiu del mal que es pot fer, de manera conscient o inconscient, amb la utilització d'aquestes plataformes", afegeix el secretari general d'ASPEC-SPS.

Masó assegura que no tots els alumnes entren en aquest joc perillós: "Són minories, però distorsionen la convivència i alteren el funcionament normal d'un centre d'ensenyament". Afegeix que, sovint, darrere d'aquestes conductes hi ha la venjança als professors per haver-los suspès, per haver-los expulsat o perquè haver-los castigat sense poder anar d'excursió.

"Moltes vegades -lamenta Masó- els directors o inspectors, sense fer comprovacions, ho donen tot per bo. Obren una investigació a una persona que no ha fet res. Situen el professorat en una situació de relativa indefensió". Precisament així es va sentir el Rubén. "En comptes d'encarar el problema i prendre mesures -es queixa-, el director va decidir treure-s'ho de sobre. Tenia por de perdre clients. I jo em vaig sentir indefens".

El pes que fos un centre religiós

El Rubén creu que en el seu cas hi va pesar el fet que fos un centre religiós i que hi hagi hagut casos comprovats d'abusos a menors en escoles religioses. El que va començar com un mem per fer gràcia va acabar amb problemes emocionals i laborals per al professor: "Feia quatre anys que treballava en aquella escola. No em van ajudar en cap moment. Ho vaig passar molt malament. A més, estava molt bé a la feina: tenia un bon sou i unes bones condicions".

El Rubén va sospesar amb la seva advocada denunciar el centre educatiu, però finalment van arribar a un acord econòmic extrajudicial. "Aleshores tampoc vaig denunciar el noi perquè se'n va penedir i els seus pares es van disculpar. Tot i que ara penso que va ser un error". L'escola sí que va denunciar el menor, explica el Rubén, perquè va perjudicar la seva reputació. A més, el va expulsar una setmana. De ben segur que el noi no es pensava, quan va crear el mem, que tindria aquelles conseqüències. "Els nois i noies no tenen ni idea del que fan -diu el Rubén-. El poder que té un jove quan fa servir les xarxes socials en un context educatiu pot ser devastador per al professor perquè, a més, no se'ls educa en l'ús ni en les conseqüències".

Isabel Fernández és professora de cultura clàssica a l'IES Can Planas de Barberà del Vallès. Tot i que ella no ha patit personalment una experiència traumàtica originada a les xarxes, sí que pot explicar casos del seu centre, i també d'altres. Recorda com fa anys van haver d'aturar publicacions "amb mala llet" que feien referència a la condició sexual de professors i alumnes. En una altra ocasió va ser testimoni d'una conversa entre adolescents en què explicaven com havien obert un Instagram a una professora de la qual es burlaven repetidament: "Deien que feia olor de peix, que tenia tics. Vaig trucar a l'institut en qüestió i al cap d'una estona vaig veure que el contingut havia desaparegut".

Entre altres conductes repetides hi ha escampar rumors de professors que s'entenen entre ells o fer xapes amb mems i frases jocoses dels que cada dia intenten ensenyar-los a l'aula. Tant el Rubén com Fernández i Masó coincideixen en dir que moltes vegades els adolescents no són conscients de les repercussions que poden tenir les seves befes a les aules. "Ni tan sols els pares i mares ho són", afegeix la professora de cultura clàssica. Per això alguns centres ja opten per prohibir els mòbils i les xarxes a l'aula; de vegades, reconeix Fernández, amb el desacord dels mateixos progenitors.