Can Batlló: deu anys de poder veïnal

BarcelonaL'11 de juny del 2011 ja és una data històrica per als moviments socials de Barcelona. Aquell dia una munió de persones, portant com a símbol un puny alçat gegant, van creuar la porta de l'antic recinte fabril de Can Batlló, al barri de la Bordeta, per deixar clar que no hi hauria marxa enrere i que l'espai, reivindicat des de feia tres dècades, s'obriria al barri d'una vegada per totes. Ho van aconseguir. Deu anys després d'aquella entrada festiva, el recinte està obert a tothom i s'ha erigit com un icona de l'autogestió veïnal, amb més de 300 persones implicades, una trentena de comissions i una màxima clau: entre tots, qualsevol cosa.

Arranjar una nau abandonada, posar en marxa una biblioteca popular o construir un rocòdrom. Can Batlló és una mena de minibarri que viu al marge de les normes del mercat: "Aquí només es paga la cervesa del bar —i les aportacions que cadascú pot decidir fer als projectes—. Funcionem gràcies als milers d'hores de treball voluntari", expliquen Joan Costa i Jordi Soler, de la plataforma Can Batlló.

L'entrada d'ara fa una dècada era el compliment d'una amenaça veïnal anunciada amb temps: si vençuts tots els terminis donats per la propietat —el Grup Gaudir— i per l'Ajuntament no començava la gran transformació promesa per fer verd i equipaments en aquest espai de més de nou hectàrees, serien els mateixos veïns els que creuarien els murs. L'ocupació no va ser necessària, perquè a l'últim minut es va tancar un acord que els facilitava les claus per entrar i sortir del recinte de manera lliure i els cedia una nau, el bloc 11, que va ser la llavor de tot el projecte autogestionat. Després vindria el conveni signat amb l'Ajuntament perquè passessin a gestionar durant 50 anys 13.000 metres quadrats de diferents naus, on el projecte s'ha anat fent gran, amb tallers per treballar el ferro i la fusta, una impremta, una escola autogestionada, un espai de circ, un taller de cervesa i, últimament, una cantina, entre altres propostes.

"Vam valorar que ocupar el recinte era molt fàcil, perquè hi havia molts llocs per on poder entrar, però aquesta mateixa facilitat la tenia la policia per entrar i fer-nos-en fora", recorda Joan Costa, que explica com el dia abans de l'acte festiu de conquesta van entrar uns quants veïns a fer una mica de neteja de la nau cedida i a retirar, sobretot, cadàvers de rates i coloms dels anys d'inactivitat. I com després tot va anar sent assaig-error: "Algú trobava un interruptor que encenia una línia de fluorescents i era una festa". "I fins i tot, passat un temps, vam trobar una escala amagada per pujar a una segona planta on semblava que el temps s'hagués aturat, tot continuava igual que quan això era una fàbrica", afegeix Jordi Soler. El que treien d'un lloc els servia per construir en un altre: les bigues del sostre per a l'estructura del rocòdrom, les finestres es reciclaven en una mena de paret de mosaic...

L'impuls del 15-M

Soler i Costa són dos veterans dels moviments veïnals de Sants que celebren el caràcter intergeneracional de Can Batlló, on, diuen, s'hi troben persones que venen de les associacions de veïns dels 70, de les lluites sindicals, del moviment okupa dels 90, de moviments socials més recents... "El 15-M va ser un impuls definitiu per donar força i legitimitat als veïns per entrar a Can Batlló", referma Ivan Miró, que és membre de la comissió d'estratègia i explica que el projecte entra ara en un moment clau, el de decidir què vol ser els pròxims deu anys: "Fem deu anys i és un bon moment per aturar-nos a pensar i tenir una mirada llarga de què volem fer, sobretot davant de la crisi que ha obert la pandèmia. Can Batlló no pot estar aliena a la crisi econòmica, a la crisi ambiental, a l'ascens de l'extrema dreta i el racisme, als desnonaments..."

Apunta que el projecte de la Bordeta és un "laboratori" d'autogestió per generar "poder popular", i que això s'ha de compartir amb altres barris i municipis. Sortir dels murs de l'antiga fàbrica. "Fins ara hem demostrat que és possible, i a partir d'aquí hem de decidir què volem ser", afegeix Mercè Esteban, que també forma part del projecte.

El gran parc

En paral·lel a aquest procés de reflexió avança la transformació urbanística de l'espai, tot i que els veïns retreuen al consistori que va més lent del compromès en la rehabilitació de les naus i que encara no hi ha notícies, per exemple, de projectes com l'arxiu municipal que es va dir que s'instal·laria a la nau central. De moment, el complex ja acull l'edifici definitiu de l'Escola de Mitjans Audiovisuals, que va permetre l'obertura del complex cap a la Gran Via. També s'estan a punt de començar les obres del gran parc, que en una primera fase tindrà 26.000 metres quadrats i un canal d'aigua —algunes naus s'enderroquen, però se'n conserven les façanes per mantenir viva la memòria de l'espai—, i la rehabilitació del bloc 4, que és on es traslladarà Coòpolis, un viver de cooperatives que ja funciona de manera provisional en un espai molt més reduït, "el pis mostra", segons els veïns.

"Aquest mandat veurem un salt qualitatiu a Can Batlló i el mandat que ve ja estarà completament transformat", explica el regidor del districte, Marc Serra, que elogia que tot el procés beu de la iniciativa veïnal: "Ha servit perquè un recinte abandonat es transformi en un gran parc i equipaments". Entre les peces que quedaran per al mandat següent hi ha l'arribada de l'Institut Escola Can Maiol, que depèn de la Generalitat i es confia que pugui començar obres ja aquest mandat, i la nau central.

Un miler de pisos

L'altre eix clau de la transformació era l'habitatge amb promocions privades però també d'iniciativa pública, mitjançant diverses fórmules, com el bloc de cohabitatge de la Borda o el que gestiona la cooperativa Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). De protecció oficial se n'han fet 252 i se'n preveuen 276 més —150 dels quals, en l'àmbit de Magòria—. I de lliures se n'han fet 215 i n'hi ha 303 en construcció, segons les dades de l'Ajuntament. En total, 1.046 habitatges.