MEDI AMBIENT
Societat  /  Canvi Climàtic 12/11/2021

El canvi climàtic devasta els esculls coral·lins de tot el món

En una dècada s’ha perdut el 14% de tot el corall

Catrin Einhorn/The New York Times
3 min
Un exemplar de corall del gènere Pocillopora, emblanquit per l’excessiva temperatura de l’aigua a la Polinèsia.

Durant la dècada posterior al 2009 el món ha perdut al voltant d’un 14% dels esculls coral·lins, a causa sobretot del canvi climàtic, segons un exhaustiu informe internacional sobre l’estat dels coralls del nostre planeta. L’informe, publicat recentment, subratlla les catastròfiques conseqüències de l’escalfament global, però també obre la porta a l’esperança que se salvin alguns d’aquests esculls si els humans actuem amb celeritat per frenar els gasos d’efecte hivernacle.

Com diu David Obura, un dels editors de l’informe i president del grup d’especialistes en coralls de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura: “Els esculls coral·lins són com els canaris de les mines de carbó que ens avisen de la velocitat amb què tot plegat es pot enfonsar”. Aquest 14%, explica, és motiu de greu preocupació. “En l’àmbit econòmic, ja ens posem nerviosos si hi ha baixades i canvis d’un 0,5% en l’ocupació i els tipus d’interès”.

Segons els editors de l’informe, el que és especialment alarmant és l’evolució. El primer fenomen mundial de blanqueig o descoloració es va produir el 1998, però aleshores molts esculls es van recuperar. Sembla, però, que ara ja no. “Des del 2009, el declivi és constant a tot el món, diu un altre dels editors de l’informe, Serge Planes, investigador del Centre de Recerca Insular i Observatori del Medi Ambient de Moorea, a la Polinèsia Francesa.

Tot i que els esculls coral·lins ocupen una petita fracció del fons marí, als humans els reporten uns avantatges enormes. Els peixos que hi habiten constitueixen una font de proteïnes fonamental per a centenars de milions de persones. Les seves branques calcàries protegeixen les costes de les tempestes. La seva bellesa atreu milers de milions de dòlars procedents del turisme. Es calcula que, entre tots, serveixen per recaptar 2,7 bilions de dòlars anuals en béns i serveis, segons aquest informe, publicat per la International Coral Reef Initiative, una associació de països i organitzacions que té com a finalitat protegir els esculls coral·lins del món.

Un informe esbiaixat

Potser existeixen 900 espècies de corall, algunes de les quals, segons assenyalen els investigadors, semblen més resistents a la calor i l’acidificació que acompanyen el canvi climàtic. Per desgràcia, solen tenir un creixement més lent i no engloben les varietats més conegudes, les que formen esculls i són la base de la biodiversitat més rica.

Terry Hughes, que dirigeix un centre d’estudis sobre els esculls coral·lins a la Universitat James Cook d’Austràlia i que no ha participat en aquest estudi, adverteix que l’enorme quantitat de dades subjacents, recopilades per més de 300 científics de 73 països, són esbiaixades i se centren més en els esculls sans: “Els investigadors i els programes de seguiment solen abandonar els esculls que es degraden o no en fan nous estudis, perquè ningú vol estudiar els que estan coberts de llim i algues en lloc de coralls”.

De tota manera, tant l’informe com Hugues subratllen que es podrien recuperar o regenerar si frenéssim l’escalfament global. Com s’afirma en aquest document: “Molts dels esculls coral·lins del món encara resisteixen i es podrien recuperar si les condicions ho permetessin”.

Per bé que combatre el canvi climàtic és el factor més important per salvar els esculls coral·lins, també és fonamental, segons els científics, reduir la contaminació. Els coralls han d’estar molt sans per sobreviure a uns augments de temperatura que ja són irreversibles. La contaminació nociva sol procedir d’aigües residuals humanes i l’escorriment agrícola, que poden provocar la proliferació d’algues, així com metalls pesants o altres substàncies químiques provinents dels processos de fabricació. Les pràctiques pesqueres destructives també danyen els esculls.

L’informe es va presentar just abans que els líders mundials es reunissin per debatre un nou acord mundial sobre la biodiversitat. N’hi ha que pressionen per protegir els esculls més impol·luts, però Obura diu que amb aquesta estratègia no n’hi ha prou: “Al món hi ha tanta gent que depèn dels coralls que hem de dedicar molts esforços a salvar els esculls mediocres, i també tots els altres. Hem de mantenir-los ben vius perquè continuïn sent un mitjà de subsistència per a la població”.

Copyright: The New York Times

Traducció: Lídia Fernández Torrell

stats