Serveis bàsics
Societat  /  Canvi Climàtic 24/02/2022

La falta d'aigua potable, amenaça per a la metròpoli de Barcelona el 2050

L'AMB proposa una nova planta potabilitzadora i regenerar l'aigua del Besòs per assegurar la demanda domèstica

4 min
Punt de recepció de clorit sòdic pel tractament de les aigües del riu Llobregat

BarcelonaL'aigua és un bé escàs, cada cop més escàs si es miren les previsions de menys disponibilitat que ja donen per fet els científics per causa de la crisi climàtica. Abastir la població d'aigua potable és una prioritat que requereix planificació a anys vista i plantejar-se també el pitjor escenari, per exemple, el d'una sequera que s'allargui en el temps i que posi a prova les infraestructures hídriques. En aquest context, la metròpoli de Barcelona –que depèn avui de l'aigua que li arriba de conques externes, sobretot la del riu Ter– tindria un dèficit d'aigua potable el 2050, segons les previsions amb què treballa l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Avui, i en una situació normal, l'abastiment d'aigua potable per als 3,2 milions d'habitants metropolitans està garantit: hi ha capacitat per potabilitzar 244 hectòmetres cúbics anuals i la demanda és de 223 (amb dades del 2019). Però les dècades vinents la situació farà un gir perquè s'ha de comptar que hi haurà menys recursos disponible tant per la crisi climàtica com pels acords signats pel Govern de reduir el transvasament del Ter cap a Barcelona i assegurar uns cabals ecològics mínims als rius. Si a això s'hi suma més demanda de la població, que està previst que creixi a l'àrea metropolitana i augmenti la pressió urbanística, l'AMB calcula que caldrien entre 11 hectòmetres cúbics anuals extres (i 54 en un any de sequera) per satisfer les necessitats bàsiques domèstiques.

Per resoldre aquest escenari deficitari, l'AMB preveu que caldrà construir noves infraestructures que facin la metròpoli més autosuficient i més eficient en l'ús de l'aigua, i proposa donar més protagonisme al riu Besòs, menys "aprofitat" que el Llobregat ara mateix. D'una banda, el pla metropolità planteja construir al Besòs una planta potabilitzadora i una estació de regeneració d'aigua (que tractaria la que surt de la depuradora i retornar-la al riu en lloc d'abocar-la al mar). En els dos casos, l'emplaçament no és clar, però seria "per sobre de Montcada", segons ha explicat la tècnica de l'AMB Maria Indurain.

L'aposta per l'aigua regenerada per garantir aigua potable no és nova i ja s'ha assajat en proves al Llobregat . El pla pilot es va engegar el 2019, coincidint amb una sequera com la que torna a planar ara a Catalunya, i va servir per condicionar i estrenar una canonada construïda al Llobregat el 2008 que podia bombar l'aigua reutilitzada fins a Molins de Rei per tornar-la a abocar al tram final del riu i fer-ne créixer el cabal.

La tercera proposta, més ambiciosa i inconcreta, seria construir una canonada que unís el sistema Besòs amb la riera de Rubí (del sistema Llobregat) per recarregar amb part de l'aigua regenerada aquest riu més pressionat. Les tres obres proposades costarien 132 milions d'euros i són la proposta de l'AMB a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que seria l'encarregada d'incorporar-les al pla estratègic de gestió de l'aigua que s'elabora ara mateix.

La planta regeneradora d'aigües residuals es posarà en marxa el 2018

El vicepresident d'ecologia de l'AMB, Eloi Badia, ha defensat el Pla Estratègic de Cicle Integral de l'Aigua (PECIA) presentat avui com una solució alternativa i "més econòmica" que l'ampliació de la dessalinitzadora de Tordera que preveu el Govern, i que ha reconegut que ja té calendari d'execució. "Creiem que l'AMB pot fer front al repte amb el Llobregat i el Besòs", ha subratllat Badia, que ha insistit que, com a gran nucli de població, l'àrea de Barcelona no pot "viure d'esquena" a la crisi climàtica i s'ha de preparar per fer-hi front.

Corregir desajustos

Obres a part, l'AMB també es proposa mesures per corregir el dèficit d'aigua potable que dibuixen les previsions. D'una banda, hi hauria el recurs a l'aqüífer del Llobregat més que no pas ara en èpoques de sequera i, de l'altra, tota una sèrie de mesures per augmentar l'estalvi i millorar la gestió. Entre aquests "desajustos" que cal corregir, ha explicat Indurain, hi ha el fet que molts municipis encara recorrin a l'aigua potable per al reg municipal en comptes d'altres fonts com l'aigua regenerada. "Avui els municipis utilitzen en un 87% dels casos aigua potable, tot i que potser no cal; creiem que amb un 49% n'hi hauria prou".

Globalment, avui l'AMB disposa de 800 hm3 d'aigua (per a tots els usos, no només potable) i la demanda està en uns 400. Amb l'efecte de la crisi climàtica es preveu que l'aigua a les conques dels rius es redueixi un 12% a l'horitzó del 2050, i que els aqüífers en aquesta zona perdin un 9% de capacitat respecte als nivells actuals.

A més, els acords de la Taula del Ter assolits per la Generalitat preveuen que a partir del 2028 l'aigua transvasada no podrà superar els 54 hm3 de mitjana anual (la xifra en anys recents havia arribat a ser el doble). El recurs decreixent del Ter ja es començarà a notar abans, perquè en el període 2023-2027 la mitjana d'aigua transvasada haurà de ser de 54 hm3 com a màxim, de manera que si un any se supera aquesta quantitat anual, caldrà compensar els següents perquè la mitjana del període sigui la pactada, ha explicat Badia.

stats