Societat 08/10/2021

Canvis a les escoles bressol de Barcelona: més infants de famílies pobres i menys de famílies benestants

L'Ajuntament demana més places públiques i el Govern n'anuncia de noves a les zones rurals

3 min
La Mayiba i una altra mare amb les dues filles al fons jugant a l'escola bressol Aurora, al barri del Raval

BarcelonaFins al curs 2016-2017, totes les famílies que volien portar els seus fills a una escola bressol a Barcelona havien de pagar 289 euros per infant al mes. És cert que hi havia bonificacions del 80%, el 60% o el 30% a les rendes més baixes, però el govern d'Ada Colau va decidir donar un tomb a l'accés a les llars d'infants i fer-lo més equitatiu. La via per fer-ho va ser implantar un model de tarifació social i establir un ventall de 10 nivells de preu, que anaven dels 50 euros al mes fins a un màxim de 395, segons la renda familiar, de manera que el 62% de les famílies van passar a pagar menys i un 27%, més. L'impacte d'aquesta decisió ha canviat la composició de les famílies usuàries de la xarxa d'escoles bressol municipals: la presència de famílies amb rendes per sota del llindar de la pobresa (menys de 14.000 euros anuals amb dos fills) ha crescut un 19%, cosa que s'ha compensat amb una baixada del nombre d'infants de famílies amb rendes superiors a 50.000 euros.

Segons l'Ajuntament, aquest nou sistema de preus públics "redueix les barreres d'accés i atreu famílies amb rendes baixes". A través d'una avaluació de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, la tarifació social ha aconseguit "l'efecte buscat": "Que el preu no fos una barrera d'accés, que s'assolís més justícia social i més demanda de les rendes baixes i menys de les rendes altes", han explicat. En concret, el percentatge de famílies del tram 1, que és inferior a l'indicador de suficiència, ha passat del 26,9% al 30,3%, i el de famílies dels tres trams més alts de renda, del 32,7% al 26,5%.

Malgrat que en general el nou model va ser ben rebut, una plataforma anomenada EBM de Tots i Totes va denunciar que l'augment del preu afectava famílies de renda mitjana, a les quals s'havia aplicat un augment que podia arribar a ser de 105 euros (dels 289 euros d'abans havien passat a pagar-ne 395, un 36% més). Al darrere, és cert, hi ha el debat sobre el concepte de classe: una família amb quatre membres i unes rendes de 50.000 euros anuals forma part del tercer tram més alt i es considera renda alta.

Els canvis en els preus de les llars d'infants han tingut un impacte en els pressupostos, perquè l'aportació de les famílies s'ha reduït del 27,4% al 23,6% del cost del servei: com que ha crescut molt el nombre de famílies amb rendes baixes (la quota del tram 1 només cobreix el 6,4% del cost del servei) i han baixat les inscripcions de les famílies més riques (la quota del tram 10 cobreix el 50,6% del servei), els ingressos s'han reduït en un 5,9%, que ha assumit l'Ajuntament.

Malgrat que la voluntat del govern municipal, com també la del govern català, és avançar cap a la total gratuïtat de les escoles bressol, el regidor d'Educació, Pau Gonzàlez, ha assegurat que mentrestant la tarifació social "és el millor sistema per recollir la demanda amb diversitat social". Sigui com sigui, ha dit, el que també cal és augmentar el nombre de places públiques a la ciutat.

El Govern assumirà el 80% del manteniment de les 75 escoles bressol rurals i en crearà més

Fora de Barcelona, les escoles bressol també tenen problemes de finançament. Precisament aquest divendres el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, han presentat un pla per impulsar les llars d'infants rurals. Una de les mesures que han anunciat és que el Govern finançarà a partir d'ara un 80% del cost de manteniment de les 75 escoles bressol rurals que existeixen a Catalunya i aportarà el mateix percentatge per obrir-ne de noves. Tot i que no han concretat cap xifra, sí que han assegurat que se'n faran més enllà per evitar el despoblament de les zones rurals.

Així doncs, els ajuntaments petits, que normalment són els responsables d'aquesta competència, només hauran d'aportar 5.000 euros com a màxim per obrir una llar d'infants, independentment del nombre d'alumnes que tinguin. Aquest canvi pot alleugerir molts pobles que es queden sense població jove però que no tenen els diners per oferir aquest servei: cada curs suposa uns 30.000 euros de manteniment d'aquestes escoles, una aportació que és complicadíssima d'assumir per a molts ajuntaments petits (el 68% dels municipis catalans tenen menys de 2.500 habitants). Si l'ajuntament en posa 5.000 i el Govern uns 24.000 (aquest 80%), és probable que la resta l'hagin de pagar les famílies, tot i que el conseller no ho ha concretat. Actualment a Catalunya hi ha 419 escoles rurals, 75 de les quals tenen també nens d'un i dos anys.

stats