Societat 18/03/2021

Cap universitat catalana compleix els requisits de qualitat que fixarà el ministeri

Els centres públics tenen greus deficiències en la temporalitat i dedicació del personal docent, segons un estudi

4 min
Imatge d'arxiu de l'edifici central de la Universitat de Barcelona.
Disponible en:

Cap universitat catalana, ni pública ni privada, compleix els requisits actuals ni els que exigirà el nou decret espanyol per mantenir la categoria d'universitats, especialment pel que fa a la composició de les plantilles. És a dir, si els centres universitaris no promouen grans canvis en aquest sentit, en cinc anys podrien quedar fora de la legalitat. Aquesta és la principal conclusió de l'estudi ¿A qué puede llamarse universidad?, presentat aquest dijous per l'Observatori del Sistema Universitari.

L'estudi, elaborat per la plataforma d'anàlisi formada per professors universitaris, ha conclòs que només 18 universitats espanyoles de les 81 analitzades compleixen la legislació vigent, una xifra que baixa a 12 si s'hi sumen els requisits que preveu el nou decret del ministre Manuel Castells. Fa només uns mesos el ministeri va anunciar un nou decret que endureix els requisits per crear i mantenir universitats amb l'objectiu que totes tinguin un mínim de qualitat. Per fer-ho, les obligarà a complir les dues funcions bàsiques: impartir docència en diverses branques del coneixement i també fer investigació i recerca. Així, s'estableix, entre altres coses, que les universitats hauran d'oferir almenys 10 títols oficials de grau, 6 de màster i 3 programes de doctorat de tres de les cinc grans branques del coneixement, hauran de tenir almenys la meitat d'estudiants de grau, tenir com a mínim 5 projectes d'investigació concedits, dedicar almenys el 5% del pressupost a R+D i la plantilla temporal no podrà superar el 50%.

L'informe de l'OSU ha analitzat l'oferta docent, l'activitat investigadora, les plantilles i els centres adscrits per veure quins requisits es compleixen i quins no. En general, només hi ha un compliment força notable del primer punt (els graus, màsters i doctorats que s'ofereixen), però de cara als futurs requisits hi ha molts centres privats que no garanteixen prou programes de doctorat.

A grans trets, les universitats públiques punxen en les condicions laborals de les plantilles, on hi ha un excés de contractes temporals i precarització. La normativa actual estableix que com a màxim hi pot haver un 40% de professorat docent investigador (PDI) amb contracte temporal a les públiques, però l'informe revela que la mitjana espanyola està al 46%. Es tracta d'un "incompliment massiu i generalitzat del que marca la norma", ha denunciat la presidenta de l'OSU, Vera Sacristán. A Catalunya, ha dit, això és especialment greu perquè cap universitat passa la prova i cinc de les set universitats superen el 60% de contractes temporals. El cas més extrem és la Universitat Rovira i Virgili, que té el 70% de la plantilla amb contracte a temps parcial. A nivell espanyol, només 16 de les 48 universitats públiques compleixen que els contractes temporals siguin un 40% com a màxim del total.

En canvi, les universitats privades no compleixen els mínims d'investigació i recerca que fixarà el ministeri (ara mateix no hi ha cap norma que reguli aquest aspecte). Així, només hi ha una universitat privada, la de Navarra, que compleix tots els requisits. Per exemple, 16 de les 33 universitats privades no ofereixen el mínim de 3 programes oficials de doctorat, mentre que les públiques, de mitjana, n'ofereixen 22, i a 19 de les 33 privades no se'ls ha concedit el mínim de cinc programes d'investigació en cinc anys.

El Govern ho veu "tendenciós"

Segons el secretari d'Universitats de la Generalitat, Francesc Xavier Grau, l'informe és "tendenciós" i poc rigorós. En declaracions a Europa Press, Grau ha dit que el que compta és la valoració de les agències de qualitat universitària, que han acreditat fins ara positivament el sistema català, tant públic com privat, i no la feina d'un "autoanomenat" observatori.

Grau ha contradit les xifres que dona l'informe en relació a la temporalitat del personal docent. Si segons l'estudi, cinc de les set universitats públiques superen el 60% de contractes temporals, quan el màxim permès és del 40%, segons les dades del Secretariat d'Universitats i Recerca les dades del 2019 revelen que els contractes temporals eren el 24,6% al sistema públic.

"La realitat del nostre sistema universitari és que és el millor de l'Estat en quant a impacte científic, és un bon sistema a nivell europeu i concentra bona part de les xarxes europees de qualitat en docència", ha afegit Grau a l'ACN, des d'on ha lamentat que aquesta bona reputació quedi qüestionada per les dades d'un informe "que no sabem d'on surten". Segons Grau, l'informe de l'OSU és "tendenciós" perquè qüestiona el model dual que es fa servir a Catalunya i que aposta per la "coexistència" del personal contractat amb el personal funcionari. A la resta d'Espanya, en canvi, la presència del personal contractat és molt menor.

En tot cas, Sacristán ha demanat "articular un sistema de seguiment efectiu del compliment dels requisits legalment establerts" per no instal·lar el sistema universitari en una "precarietat irreversible". El nou decret dona 5 anys a les universitats per adaptar-se als nous requisits, però l'OSU ja preveu que hi haurà universitats que perdran la categoria. "No sabria dir quantes, però algunes fa pinta que no continuaran perquè tenen zero programes de doctorat, zero investigació, zero publicacions... i això no s'improvisa en dos dies", ha afirmat Sacristán. Per al ministeri, la normativa actual és massa laxa i els preocupa que la proliferació de les universitats privades online derivi en un sistema universitari de menys qualitat. Amb el nou decret, el ministeri de Castells vol evitar que l'educació superior es converteixi simplement en un negoci en què estudiants paguen a canvi d'un títol.

El grau online per ser mestre tindrà 100 places a la UOC

La proposta de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) d’un nou grau d’educació primària online per al curs 2021-22 va encendre la resta de facultats de Catalunya, que en un comunicat conjunt dels degans d’educació de la UB, la UAB, la UdG, la URV, la UdL, l’Abat Oliba, la UIC, la UVic i la URL van posar en dubte que es puguin assolir les “competències relacionals i socials” que necessita un docent sense anar a classe i formant-se només per internet. Però amb el rebuig de la resta d'universitats no n'hi ha hagut prou per aturar el grau, i la UOC ha anunciat aquest dijous que estrenarà el setembre del 2021 el grau d'educació primària, que tindrà unes 100 places.

stats