Un centenar d'entitats denuncien la presència de l'exèrcit al Saló de l'Ensenyament
Desmilitaritzem l'Educació recorda que el Parlament i l'Ajuntament s'hi han mostrat en contra
BarcelonaMés d'un centenar d'entitats, aglutinades a la plataforma Desmilitaritzem l'Educació, han denunciat que el Saló de l'Ensenyament, que se celebra entre el 14 i el 17 de març, tornarà a acollir un estand de l'exèrcit, en contra del que s'ha aprovat al Parlament i a l'Ajuntament de Barcelona. La plataforma ha demanat a les dues institucions que no vagin a la inauguració per "deixar clar que no hi ha complicitat" amb la presència de les forces armades al Saló.
La presència de l'exèrcit ja fa anys que aixeca polèmica al Saló. En una roda de premsa, Desmilitaritzem l'Educació ha tornat a denunciar la "impunitat" de Fira de Barcelona, que, tot i que té dos terços de participació pública, no aplica les resolucions del Parlament i de l'Ajuntament. El 2016 les dues institucions van aprovar mocions en contra de la presència de l'exèrcit al Saló. Contactats per l'ARA, des de Fira de Barcelona han defensat que l'exèrcit és una "institució més" que és present al Saló perquè "dona una opció i una sortida professional", encara que aquest any tindrà un espai una mica més petit que l'any passat.
Desmilitaritzem l'Educació ha admès que aquest any ja no poden impedir la presència de l'estand, però han confiat que de cara a l'edició de l'any que ve ja no es permeti que les forces armades s'anunciïn en espais d'ensenyament. Per ara, han fet ja diverses accions en contra de la presència de l'exèrcit: han fet una crida perquè els ciutadans truquin al Saló i expressin directament el seu rebuig, han demanat als partits que ratifiquin els acords presos al Parlament i a l'Ajuntament i han demanat a la direcció general de Joventut que enviï una carta al Saló expressant el seu desacord. Segons diuen, l'estand de les forces armades pot provocar la "normalització del militarisme".
La plataforma ha rebut el suport de la filòsofa Marina Garcés, que ha denunciat una "creixent militarització de l'espai públic" i l"l'acceptació de la cultura de guerra com a cultura política".
