Un centenar de mestres ja estan nomenats per fer classe a l’ESO

BarcelonaD’entre els professors d’ESO que faran classe als instituts catalans aquest curs n’hi haurà almenys 100 que són mestres de primària. Amb l’argument que la pressió demogràfica s’ha traslladat de les escoles als instituts i que, per tant, falten professors de secundària, el departament d’Ensenyament va anunciar fa uns mesos dues mesures extraordinàries: contractar professors d’institut malgrat que no tinguin el màster obligatori i oferir places de català, castellà i matemàtiques perquè les ocupin mestres de primària, amb caràcter provisional i voluntari. Si bé en els primers nomenaments d’interins no ha calgut recórrer als candidats que no tenen el màster, la conselleria ha confirmat a l’ARA que ja ha nomenat cent mestres que aquest any ocuparan excepcionalment una plaça en instituts. Es tracta de 48 docents de matemàtiques, 36 de català i 16 de castellà a tot Catalunya, unes xifres molt inferiors al miler que els sindicats van calcular al principi. En molts casos són mestres que havien fet classe durant els últims cursos de l’antiga EGB.

Davant l’anunci, el Sindicat de Professors de Secundària (ASPEPC-SPS) va presentar un recurs contenciós administratiu contra les resolucions de la conselleria argumentant que era una mesura “il·legal” que vulnerava les normatives vigents i el principi constitucional de mèrit i capacitat. Van calcular que es posarien a disposició “entre 800 i 1.200 places”, tenint en compte que es reservaven dos llocs per als centres que tenen entre 10 i 15 grups i tres per als instituts amb més de 15 grups. Finalment, s’han ofert 222 places, de les quals se n’han cobert 100. La resta s’han omplert amb professors d’ESO interins.

“Hi ha cent interins menys”

Des de l’ASPEPC-SPS, Xavi Massó celebra que la xifra de mestres que aquest any faran classe als instituts sigui més baixa que les previsions inicials, però avisa que “si hi ha 100 mestres fent ESO vol dir que hi ha 100 interins de secundària que havien de tenir plaça i potser no en tenen”. De fet, des de l’organització sindical creuen que Ensenyament no vol reconèixer que el problema no és un dèficit de professors d’ESO sinó un excés de mestres a primària. El nombre de mestres que per un any seran professors (s’han acollit a una comissió de serveis, i no perdran la seva plaça fixa) podria créixer al llarg del curs, en cas que a la borsa d’interins no hi hagi substituts d’algunes matèries. El mateix passarà en el cas dels graduats que no tenen el màster habilitant però volen fer carrera docent, als quals tot apunta que s’acabarà recorrent.

Sigui com sigui, el departament d’Ensenyament defensa que es tracta de mesures “excepcionals”. “Calia fer el que fos perquè cap alumne es quedés sense professor”, afirma a l’ARA Ignasi Garcia Plata, director general de Professorat. Malgrat que admet que és “un element de tensió perquè no estava previst”, defensa la iniciativa perquè, si no s’hagués impulsat, “es podrien haver trobat amb una falta de professors en algunes matèries”.

Un d’aquests cent docents que ha fet el pas és Eulàlia Riba. Fa més de 20 anys que té plaça en una escola de Vilafranca del Penedès, on els últims anys ha estat impartint anglès. Quan el departament va obrir la convocatòria, s’hi va apuntar perquè creia que era una “oportunitat per traspassar el coneixement i l’experiència” que havia obtingut com a mestra de primària a l’ESO. “Es pot aportar i augmentar la qualitat pedagògica i sobretot metodològica de la secundària”, apunta, fent referència a la feina “d’acompanyament, d’acollida i de consolidació d’hàbits” que a primària és més intensa que a l’ESO. Abans de rebre el vistiplau del departament per fer català aquest curs a l’Institut Alt Penedès, Riba va haver de passar una entrevista amb la direcció del centre. Tot i que admet que el complement de sou que rebrà -poc més de 100 euros-“no compensa” la feina que caldrà fer, assegura que està “molt il·lusionada i motivada” pel nou repte. Si s’ha de jutjar per les intencions del departament, la mesura no hauria d’allargar-se gaire més en el temps. “No és la línia que el departament vol mantenir, és una decisió excepcional”, va ressaltar Garcia Plata.