CRISI A LES CIUTATS

El centre de Barcelona perd el pols

L’especialització en el sector turístic fa que la crisi del covid s’acarnissi amb la part històrica de Barcelona
Botigues de carrers del Gòtic, com Call o Ferran, no han apujat la persiana. / CRISTINA CALDERER

“Això ara sembla un teatre quan marxen els actors”. El diagnòstic el fa, assegut darrere del seu taulell, Josep Morales, de la llibreria Sant Jordi, al carrer Ferran de Barcelona: “Tot era una bombolla”. “Estem pagant el preu d’haver expulsat els veïns”, afegeix, des de darrere de la barra, Miquel Garcia, ànima de la Vinateria del Call, mentre es prepara per al servei de la nit, que sap que tindrà poc a veure amb els que feia abans de la pandèmia. A l’edifici del restaurant només hi queda un pis on viuen veïns, la resta es van anar convertint en habitatges turístics. “Com més turistes menys veïns”, sentencia des de l’experiència que li donen 25 anys en aquest local.

Als carrerons del Gòtic s’hi succeeixen ara les persianes abaixades i els cartells de “Disponible”. Alguns comerços acoten l’horari al matí o al cap de setmana. A les botigues de souvenirs es veuen, avorrits, un o dos treballadors sols, i moltes directament no han reobert. Al carrer Ferran, segons el recompte de Barna Centre, hi ha un 80% de botigues tancades, i al conjunt del centre el percentatge oscil·la entre el 35% i el 40%, molt a l’expectativa de la campanya de Nadal. Les parades de la Rambla han incorporat les mascaretes de dibuixets, vista la impossibilitat de vendre elements de record als visitants, i els veïns, tot i celebrar cert retrobament amb els carrers i la gent, també veuen com part del barri antic sembla una ciutat que ha perdut el pols.

“Hi ha gent de la ciutat que ara comença a venir i es troba amb el que nosaltres fa temps que patim, que aquí no hi ha res per a ells, que tot s’enfoca al visitant”, denuncia Eduard Elías, veí de la Rambla. “La hiperespecialització té risc, perquè quan el sector en qüestió entra en crisi pots fer fallida”, avisa l’urbanista Francesc Muñoz, que cita els precedents de crisis com les que es van viure a Detroit quan va petar la indústria de l’automòbil a la ciutat o a Bilbao amb la metal·lúrgia.

El que passa a Barcelona, radiografia, no és exclusiu de la capital catalana, sinó que és una dinàmica generalitzada a les grans ciutats europees, que s’han especialitzat en els “usos de visita” i han anat aplicant als centres un “model copy paste ” per fer-los atractius a qui ve de fora.

“Una de les lliçons que ens deixa el covid és la necessitat de recuperar la barreja d’usos i de no enfocar barris a una única funció o col·lectiu”, afegeix Judit Carrera, directora del CCCB, que veu en els plans que es van aplicar per impulsar el Raval un bon exemple del que es podria fer al Gòtic. “Ha de ser una estratègia conjunta des de totes les àrees possibles, des de l’habitatge, el comerç i també la cultura”, assegura, convençuda que ara és un bon moment per programar cultura a l’aire lliure i intentar que els barcelonins es “reenamorin” del centre. El diagnòstic el comparteix el govern d’Ada Colau. Segons el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, calen mesures per evitar que el centre perdi usos veïnals, per fer que sigui un lloc on valgui la pena viure. I aquí entren dos elements en joc: una economia diversificada, amb comerç que satisfaci les necessitats dels veïns, i, sobretot, veïns. I no només passavolants.

“Ara paguem la dependència d’un únic sector, que ha provocat inflació de preus tant de l’habitatge com dels locals comercials”, explica el regidor, que afegeix que aquesta dependència no només es veu en l’activitat econòmica, sinó també en el mateix urbanisme, amb llocs pensats per fotografiar els monuments i no tant en espais d’estada on fer vida de barri: “Ha sigut molt bonic que els veïns del Gòtic recuperin places i carrers, hem de treballar perquè això no quedi com un record”.

La clau, insisteix, és que hi hagi veïns. Per a això cal, a banda de fer habitatge públic on es pugui, “corresponsabilitzar” els privats perquè abaixin els lloguers. “El problema és el rèdit descomunal que treuen els propietaris de pisos turístics, que va fer que el mercat es desestabilitzés”, coincideix Elisabet Viladecans-Marsal, catedràtica d’economia de la UB, que pronostica que les ciutats i el turisme es recuperaran de la crisi però que ara és el moment de decidir si Barcelona vol que el seu centre històric torni a la fase anterior. La clau: diversificar. I l’oportunitat comença -assenyala- amb l’ús que es doni als pisos turístics.

El portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera, denuncia, en aquest sentit, que la majoria d’aquests pisos s’estan convertint en allotjaments de temporada “fraudulents”, perquè el que fan és enfocar-se a persones que buscarien un pis convencional. Així eviten haver-los de fer contractes de cinc o set anys, com marca la llei, per poder-los tenir buits de nou quan el turisme es recuperi.

Comptador a la Rambla

A banda de la crisi associada al covid, en artèries com la Rambla, veïns i comerciants reivindiquen que fa massa anys que s’hi espera una reforma. L’equip que es va erigir com a guanyador del concurs, amb Itziar González al capdavant, insisteix que, més enllà del que eren els canvis en pedra, van presentar una sèrie d’estratègies enfocades a millorar el teixit comercial, cultural i veïnal de la zona que encara no s’han implementat. “A nosaltres el que ens interessa més no és l’obra sinó els canvis que busquen que hi hagi vida de barri”, defensa Eduard Elías, de SOS Rambla. Lola Domènech, que és una de les arquitectes del projecte guanyador, explica que, després de respondre a totes les peticions d’informes, entregaran el projecte executiu definitiu el mes que ve. Pel que fa a pedra, la primera fase preveu la transformació de la part de baix per eliminar el vial que separa la Rambla de Colom i crear una nova zona d’estada. La Rambla passarà a tenir un únic carril de pujada i de baixada i permetrà que creixin les voreres i la plataforma central. Però tot està condicionat per la disponibilitat pressupostària.

Des d’Amics de la Rambla, Fermín Villar lamenta que fa massa temps que esperen un projecte que ordeni aquesta artèria -ara s’hi posarà un comptador per recordar que fa més de 1.600 dies que el consistori va aprovar el pla d’ordenació- i critica que és un projecte sobre el qual hi ha massa “ideologia”: “Si a la Rambla hi hagués tants negocis ocults com es deia, ara estarien a rebentar, i en canvi estan tancats”.

Segons l’últim estudi municipal, a la Rambla hi ha 652 habitatges, tot i que només 226 són domicilis habituals. Un dels canvis que persegueix l’estratègia de l’equip d’Itziar González és recuperar pisos buits com a habitatges i que els barcelonins deixin de travessar-la i s’hi estiguin.

Primer paquet de mesures per a la Ciutat Vella postcovid

Evitar l’expulsió de (més) veïns, reforçar el comerç i protegir els més vulnerables. Són els grans objectius del pla d’urgència per avançar cap a un model econòmic més resilient al centre de Barcelona que ha preparat el govern municipal. Un repte tan ambiciós com complicat que l’Ajuntament vol començar a afrontar amb una mesura de govern, amb un pressupost de 2,5 milions, que es vertebra en tres eixos: avançar cap a un model econòmic menys depenent del turisme, enfortir les cures i consolidar el dret a ciutat. És a dir, millorar l’espai públic, encara que com en moltes altres zones es faci, d’entrada, amb actuacions d’urbanisme tàctic. Es plantegen mesures com que el consistori faci de mediador per intentar renegociar lloguers i evitar nous tancaments comercials i desnonaments. També hi ha el compromís d’abordar amb la Generalitat que el solar dels antics jutjats al passeig Lluís Companys pugui incloure habitatge social o començar la construcció de pisos a Via Laietana, 8-10, un espai municipal que fa tres anys que espera projecte. També es buscarà un emplaçament per al CAP del Gòtic, després de la decepció que va suposar per als veïns que l’edifici annex a Correus, a la Via Laietana, no acollís l’ambulatori.