Cinc carrers, una vorera

Habitualment les ciutats es desenvolupen de manera capriciosa i extravagant. Com un organisme viu, el paisatge urbà està subjecte a tota mena de transformacions i canvis que a vegades donen com a resultat indrets amb personalitat múltiple, on el temps i les vivències s’han anat acumulant fins a fer molt difícil saber el motiu del seu aspecte. Aquest seria el cas d’un conjunt de cinc carrers que creuen Gràcia en línia recta, un darrere l’altre, i que ens expliquen una bona part de la història d’aquest barri.

Per saber de què els parlo ens hem de situar al carrer de Còrsega, on hi ha l’accés al carrer de Sant Agustí, la primera identitat d’aquesta vorera tan variada. Es tracta d’una via estreta, amb uns arbrets que amb prou feines disposen d’espai per florir, i que acaba just a la cantonada següent, la del carrer Bonavista (un voral que quan es va urbanitzar gaudia d’una vista privilegiada de l’Eixample en construcció i de la ciutat).

Aquest tram és segurament el més antic de tots, de quan aquest territori formava els afores d’una petita població rural. Potser per influencia del filòsof i teòleg Agustí d’Hipona va ser un dels primers llocs de Barcelona on es va instal·lar un temple protestant. L’església evangèlica de la Bona Nova va tenir una de les seves seus al número 14, curiosament el mateix local on un segle després el britànic Steven Huxley va obrir la cerveseria Brewing Company, que va ser l’establiment pioner a casa nostra a promocionar la cervesa artesana.

Tot és creuar el carrer Bonavista i ja som en un altre món mental. Sense previ avís, la vorera passa a dir-se Martínez de la Rosa, en record d’un poeta i diplomàtic liberal. Aquest era l’antic carrer de l’Estrella, però la incorporació dels pobles veïns a la gran Barcelona el 1897 va obligar a canviar els noms repetits. Així el 1907 va passar a tenir el seu nom modern per evitar duplicitats amb el carrer de l’Estrella que hi ha al Raval. Aquí és on hi ha el famós bar Astrolabi i algun edifici de mitjan segle XIX, amb el seu any de construcció fixat a les reixes de la llinda del portal.

Passada la placeta que dibuixa el seu encreuament amb la travessera de Gràcia, la via fa un lleu desplaçament i es diu carrer del Canó, que al·ludeix a un dels episodis més famosos de la història del barri, quan els habitants del pla barceloní es van revoltar contra la llei de lleves que obligava qui no podia pagar-s’ho a servir en l’exèrcit.

L’any 1870 els veïns es van revoltar contra els militars, que van acabar bombardejant la vila. Llavors, aquí hi havia una lògia carbonària (una mena de maçoneria de l’època), els membres de la qual van treure un canó que tenien amagat per defensar les barricades. Esclafada aquella revolta, les autoritats van afusellar els revolucionaris a la veïna plaça del Sol. Però la memòria popular va rebatejar aquest tram del carrer de l’Estrella en record d’aquell canó, i amb els anys l’Ajuntament va acceptar-lo al nomenclàtor.

Precisament, un cop creuada la plaça del Sol tornem a canviar de personalitat. Ara som al carrer de la Virtut, un voral que havia format conjunt amb el desaparegut carreró del Desig (un tros de l’actual carrer Torrijos).

Tanmateix, és sabut que la virtut dura poc i en morir al carrer Montseny agafa el seu últim nom: Leopoldo Alas, just a la cantonada amb l’antiga cooperativa La Lleialtat de Gràcia (ara el Teatre Lliure). Aquest tram final acaba bruscament en una paret del carrer Jaén, i amb això aquesta vorera, que en vuit cantonades canvia cinc vegades de nom, tot un rècord.