Barcelona

Colau col·loca el retrat de Felip VI a la sala de plens... i el presideix amb una mascareta republicana

L'Ajuntament de Barcelona acata la resolució del Suprem "per imperatiu legal" i situa la imatge del monarca en un lateral

4 min
Colau, amb la mascareta republicana,  i de fons la imatge de Felip VI

BarcelonaPetita i en un lloc no central, però la fotografia del rei d'Espanya, Felip VI, s'ha situat avui per primera vegada a la sala de plens de l'Ajuntament de Barcelona. El govern de Colau ha acatat d'aquesta manera la resolució del Tribunal Suprem que obligava a col·locar-l'hi després que els comuns decidissin retirar, el 2015, el bust de Joan Carles I que hi havia al saló. Colau ha presidit la sessió amb una mascareta amb la bandera republicana i ha agafat la paraula per dir que la fotografia del monarca apareix "per imperatiu legal". "Estem orgullosos d'haver retirat el bust del rei emèrit. El bust no tornarà mai més perquè és d'un corrupte fugat a una dictadura àrab", ha apuntat. El govern municipal no ha revelat fins a l'últim minut si posaria la imatge o no i ho ha deixat en mans dels serveis jurídics municipals. Aquest divendres, coincidint amb la celebració de l'últim ple del curs, una petita imatge de Felip VI –fa 30x40 centímetres– ha aparegut en un costat de la sala. No és darrere la taula de presidència, on s'asseu Colau, sinó sola en una paret del lateral, tot i que la resolució apuntava que s'ha de situar en un lloc "preferent". D'aquesta manera, la imatge de Felip VI no apareixerà de fons en les fotografies de l'alcaldessa presidint la sessió.

Colau ha aprofitat la intervenció sobre el rei per criticar les paraules que l'exministre de la UCD Ignacio Camuñas en què responsabilitzava el govern de la Segona República de la Guerra Civil –davant d'un impassible Pablo Casado– i ha assegurat que, per això, havia escollit la mascareta republicana. Les seves paraules no han agradat al seu soci de govern. El socialista Jaume Collboni ha donat suport a la decisió de restablir la simbologia i ha considerat que l'alcaldessa podia haver fet una intervenció més "descriptiva", es porti la mascareta que es porti, i no haver "tapat" amb aquesta polèmica els debats de ciutat del ple. Colau i Collboni, de fet, han protagonitzat un moment de tensió d'aquells que els socis no solen exhibir en públic quan l'alcaldessa li ha retret les paraules i ell ja no ha tingut dret a rèplica. "Ha finalitzat el torn, no té ús de la paraula", li ha etzibat des de a presidència del ple.

ERC ha titllat "d'escenografia feta a mida del moment" la posada en escena de Colau, amb la mascareta republicana, i ha assegurat que no està d'acord amb la col·locació de la imatge del rei. "No representa gens els valors de la ciutat, i cal defensar les competències de Barcelona", ha remarcat Jordi Coronas en referència a la decisió, aprovada per una majoria dels dos terços dels regidors, de no tornar a col·locar el bust retirat. "Només podem defensar que presideixi el plenari un mandatari al servei d'un veritable estat de dret dotat de lleis que representen els anhels de tots els catalans i aquest no és el cas, algú que accepti que els catalans tenen dret a ser independents i no posi problemes al conflicte polític", ha afegit Ferran Mascarell, de JxCat, que ha recordat a Colau que va dir que no compliria les lleis injustes i ara, en canvi, les accepta de manera "massa còmoda".

Qui més ha celebrat l'arribada de la fotografia és el regidor del PP Josep Bou, que és qui més l'ha reivindicat des que va entrar al consistori, portant ell mateix la foto del monarca. Bou, però, ha lamentat l'elecció de mascareta de Colau: "Sota aquesta bandera es va aplicar un 155 continu, es va retirar gairebé tot el que tenia la Generalitat, és unionista, d'Espanya". Cs ha titllat de "xou" la intervenció de l'alcaldessa i ha remarcat que també hi hauria d'haver la bandera espanyola a la sala de plens.

En nom del grup que encara encapçala Manuel Valls, la regidora Eva Parera ha acusat Colau d'aprofitar la seva intervenció per fer una declaració institucional. "Qui obliga no és el jutge, és la llei", li ha remarcat. També la regidora no adscrita, Marilén Barceló, ha considerat que l'alcaldessa presidia la sessió amb un discurs "ple d'ideologia".

"Lloc preferent"

Segons els magistrats, la presència de la imatge del rei ha de situar-se en un lloc "preferent" de la sala on se celebren els plens i és d'aplicació a tots els consistoris. L'article 85.2 del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals deixava clar ja l'any 1986 que tots els ajuntaments havien de tenir una fotografia, bust o estàtua de Joan Carles I a la sala de plens i, a més, en un lloc privilegiat. Barcelona tenia el bust just a sobre de la cadira on seu l'alcaldessa, de manera que quedava per sobre del cap de la líder municipal. Però el va retirar fa sis anys. El consistori va justificar que el rei, que havia abdicat un any abans, ja no era el monarca espanyol i, per tant, no havien de mantenir una estàtua seva.

Des de llavors només el PP ha situat la imatge de Felip VI a la sala de plens a manera de reivindicació. El següent pas de Colau va ser modificar el reglament per intentar que el moviment de treure la imatge del rei fos legítim. El desembre del 2015 l'article 75.2 del reglament municipal va passar a dir que "la representació d'elements simbòlics i institucionals presents amb caràcter permanent al saló de sessions ha de respondre a la singularitat històrica i de capitalitat de Barcelona i als principis democràtics, de neutralitat religiosa i de catalanitat". Avui, però, la fotografia del rei ja presideix el saló de plens perquè així ho ha resolt el Suprem després que la Delegació del govern espanyol a Catalunya, que llavors liderava el PP, iniciés la via judicial.

Front comú de l'oposició per demanar un canvi de rumb en la gestió municipal

L'últim ple del curs s'havia de tancar amb l'elecció del nou síndic de la ciutat, però la incapacitat dels grups per arribar a un acord ha obligat a ajornar aquest tema fins al setembre. El que sí que ha tirat endavant és una proposta de JxCat que ha sumat els vots de tots els grups de l'oposició per retreure al govern que la seva gestió ja aparegui com el segon problema més greu de la ciutadania en l'últim baròmetre municipal. El text demanava canvis com "deixar de governar des de la unilateralitat i l'opacitat" i convocar una ronda de consells de barri per fer una valoració de la primera meitat del mandat. Un text que JxCat entén com una reprovació de facto a la gestió municipal.

stats