Habitatge
Societat 04/04/2022

Colau pressiona Sánchez per corregir la llei d'habitatge al Congrés

L'alcaldessa de Barcelona presenta un paquet d'esmenes per regular de manera "efectiva" els preus dels lloguers

4 min
75619b93 dfe1 41e0 9e6a bd1b4baa0b76

MadridAda Colau interpel·la Pedro Sánchez amb la llei d'habitatge. "Es va comprometre a una regulació efectiva dels lloguers i avui aquesta llei no ho garanteix", ha advertit l'alcaldessa de Barcelona, que s'ha traslladat a Madrid per donar càrrega simbòlica a la iniciativa d'En Comú Podem d'esmenar la norma al Congrés de Diputats. La tramitació de la llei es presenta tan turbulenta com ho va ser la seva arribada a la taula del consell de ministres, després de mesos de negociacions entre el PSOE i Unides Podem, amb fases de paràlisi i finalment un acord en què va haver d'intervenir el president del govern espanyol. Colau "confia" que es pugui millorar, però també és conscient que hi haurà pressions que ho faran difícil.

Els comuns han presentat un paquet d'esmenes que vehiculen les reivindicacions de Barcelona en matèria d'habitatge. La regulació dels lloguers és la principal bandera de Colau, especialment arran de l'escapçament del Tribunal Constitucional a la llei catalana fa unes setmanes. Unides Podem té clar que la norma que va aprovar el Parlament el 2020 és el mirall i que l'estatal ha de procurar assemblar-s'hi al màxim, tal com reitera en una entrevista a l'ARA la secretària d'habitatge de Podem, Alejandra Jacinto . Amb gairebé un any i mig de vida, la llei catalana no ha tingut un impacte homogeni arreu, però a Barcelona sí que ha servit perquè els preus baixessin un 4,8% de mitjana.

En aquest sentit, els comuns demanen que la nova llei serveixi per a una reducció "efectiva" dels lloguers. El text que va aprovar el consell de ministres preveu declarar zones tensionades, i que allà es puguin rebaixar i congelar preus després d'establir un índex de preus de referència. Un dels inconvenients és que s'estableix un període 18 mesos abans no s'apliquin les mesures, i En Comú Podem vol que sigui d'aplicació immediata. També que les rebaixes de preus no només afectin grans propietaris, sinó també de petits. En aquest sentit, la regidora de l'Ajuntament de Barcelona Lucía Martin ha anotat que el 70% dels arrendataris tenen petits propietaris com a arrendadors. A la llei del govern espanyol, un dels criteris per declarar una zona tensionada és que, de mitjana en els últims cinc anys, el preu dels habitatges hagi pujat cinc punts percentuals més que el que ho hagi fet l'IPC. En una de les esmenes, els comuns reclamen que el barem sigui de dos punts.

Una altra de les modificacions plantejades és endurir les condicions per obrir un procés de desnonament contra famílies vulnerables. A través d'una disposició addicional, Colau vol blindar que els grans tenidors hagin d'oferir una alternativa de lloguer social a persones en risc d'exclusió residencial en cas d'impagament. La situació de vulnerabilitat haurà de ser acreditada per part de l'Ajuntament a instàncies del demandant, i l'administració haurà d'enviar l'informe en el termini d'un mes. En cas que transcorri aquest període i encara no hi hagi resposta, s'entendrà que la família o persona afectada està en risc d'exclusió residencial. A més, per poder iniciar el procediment judicial de desnonament caldrà demostrar que els llogaters han rebutjat l'oferta d'alternativa habitacional.

Més enllà dels lloguers i els desnonaments, un altre punt clau per als comuns és que els fons voltor no tinguin una "catifa vermella" per mantenir pisos buits, en paraules de Colau. Per això, planteja càstigs a través d'impostos i que, en canvi, els petits propietaris que "honestament" ofereixen lloguer assequible tingui bonificacions. "La fiscalitat ha d'afavorir qui ho vol fer bé, els bons empresaris, les cooperatives, el tercer sector, i penalitzar qui vol enriquir-se sense límit vulnerant el dret a l'habitatge", ha assenyalat Colau. En quart lloc, l'alcaldessa també ha reclamat que es dediqui al voltant de l'1% del PIB a polítiques d'habitatge perquè comunitats autònomes i ajuntaments puguin dedicar a la construcció de parc públic d'habitatge com a alternativa al mercat privat.

El bloc progressista del Congrés

Aquestes mesures estan en sintonia amb el que va plantejar Esquerra en la seva esmena a la totalitat amb text alternatiu debatuda al Congrés fa uns dies, quan la cambra baixa va aprovar per la mínima continuar amb el tràmit parlamentari de la llei. Tant ERC com altres formacions progressistes –EH Bildu, Més País, Compromís, la CUP i el BNG– haurien de ser aliades dels comuns a l'hora de plantejar canvis al PSOE, com ja ho han sigut quan els últims mesos ha calgut pressionar durant la negociació en el si del govern. "Esperem que estiguin a l'altura", ha dit Colau, que ha recordat que els moviments socials pel dret a l'habitatge també han apuntat a la insuficiència del redactat actual.

La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, es va comprometre a aprovar la llei de la mà de les formacions d'esquerres, de manera que haurà de negociar amb diversos actors. Principalment, de nou amb el soci de govern, Unides Podem, que més enllà de les esmenes dels comuns en presentarà d'altres en la mateixa línia. Colau ha explicat que els últims dies ha mantingut converses amb la ministra Sánchez i amb la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, de les quals ha fet una valoració "positiva". "Hem estat d'acord que cal millorar-la, però no soc ingènua i sé que hi haurà resistències", ha admès.

stats