El col·lapse pels menors estrangers esgota la paciència dels educadors

El gremi atribueix la falta de professionals a la precarietat del sistema

“Del sistema de salut i de l’educatiu en podem estar orgullosos. Del de protecció a la infància, no; està desprestigiat i abandonat”. Aquesta és la valoració que fa el vicepresident del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC), Lluís Vila, dels centres que acullen els menors desemparats. Són els centres que també atenen els menors estrangers no acompanyats (MENA), i la situació de col·lapse de les últimes setmanes ha destapat la caixa dels trons dels professionals que hi treballen. “El sistema ja estava amb tensió i ara ha esclatat”, assegura Vila. L’arribada de 2.156 menors estrangers fins al 15 de setembre d’aquest any ha fet que la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) hagi hagut de crear, des del juny del 2017, més de 2.000 places per acollir-los.

Però aquesta obertura constant de centres, que ara es fa en dies -per atendre l’emergència dels MENA- quan acostumava a durar mesos, no és fàcil. I un dels motius és que les entitats que gestionen els centres de menors de la DGAIA diuen que és difícil trobar educadors socials. “D’educadors n’hi ha. Disposats a anar a la trinxera o treballar de manera precària, no”, avisa Vila: “El sistema està deteriorat des de fa més d’una dècada i n’hi ha pocs que s’hi vulguin dedicar”. La falta d’uns centres “adients” i unes condicions laborals “raonables” són algunes raons que el gremi atribueix a la dificultat de trobar educadors.

“Els salaris són precaris, i alguns educadors prefereixen tenir uns sous inferiors en una feina que sigui menys intensiva i que no generi tanta tensió”, afirma l’educador social i pedagog David Román, que també és docent a la UB i la UOC. De fet, Román alerta que el desprestigi del sistema de protecció a la infància ha començat a calar entre els estudiants universitaris: “Està força mal vist. És cert que s’han comès errors, però els educadors ho donen tot”. Afegeix que la precarietat provoca “una inestabilitat i una rotació” dels professionals que treballen als centres: “Els equips sempre s’estan renovant i això deriva en els menors, que estan pitjor perquè és més difícil que tinguin referents”.

Des de la Facultat d’Educació i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés-URL expliquen que la demanda d’educadors i treballadors socials a la seva borsa de feina ha crescut un 90% els últims mesos. Ho vinculen amb l’arribada dels MENA, tot i que admeten que la borsa no cobreix la totalitat de les ofertes de feina de les entitats. Per superar aquesta falta d’educadors, el CEESC apunta que la DGAIA està recorrent a altres professionals. “En la protecció dels menors, els educadors som els especialistes i ens hem format per això. Si ara es volen carregar aquest criteri ha d’estar fonamentat per un motiu tècnic”, subratlla Vila.

Noves figures professionals

Fonts del departament de Treball, Afers Socials i Famílies argumenten que s’ha elaborat un projecte tècnic per als centres dels MENA “per garantir una atenció més adequada”. Aquest projecte específic situa els educadors socials a la base dels centres i incorpora altres figures professionals, com els treballadors socials, els integradors i els mediadors culturals. Segons el departament, les noves figures són per cobrir millor les necessitats dels nois i permeten incloure, per exemple, professionals que parlen àrab -més del 80% dels MENA són d’origen marroquí-. Més enllà de l’emergència amb els menors estrangers, el CEESC reclama que “es refaci el sistema”. Fa pocs dies, al Parlament, el conseller Chakir el Homrani ja es va comprometre a “repensar” el sistema d’infància, i Vila demana que en aquesta revisió “augmenti el pressupost i es creïn recursos nous”.

Més continguts de