ENTREVISTA

“La contaminació augmenta el risc de patir Alzheimer”

L’ambientòloga Barbara Maher alerta contra les partícules més fines, que ningú mesura ni regula però que arriben fins al cervell

Barbara Maher ha escollit no viure en una gran ciutat. I quan ha de visitar-ne una per feina, com va fer a Barcelona fa uns mesos, s’atura als semàfors dos metres abans de la vora de la vorera. “Amb només dos metres ja hi ha diferència. Allunya’t tant com puguis de la font de contaminació, busca rutes alternatives per anar a la feina per carrers amb poc trànsit”, m’aconsella l’experta en contaminació ambiental de la Universitat de Lancaster, convidada a Barcelona pel BBVA i la Fundació Catalunya Europa. No és paranoia, és la veu d’algú que porta anys estudiant els efectes de les nanopartícules en la salut humana.

Què són les nanopartícules?

Acostumo a dir que si pots veure la pol·lució probablement no deu ser tan perillosa. No és del tot acurat perquè l’ smog de Londres, per exemple, format per partícules grosses, ha matat molta gent, però el que vull dir és que hem vist que les realment perilloses són les nanopartícules, unes partícules ultrafines que són invisibles. Ni les veiem ni s’estan mesurant, però són tan petites que poden arribar a qualsevol òrgan del cos, fins i tot al cervell. Aquesta és l’àrea on he concentrat la meva recerca els últims anys. Hem trobat evidències que aquestes partícules riques en ferro arriben al còrtex del cervell directament des del nas: viatgen a través del bulb olfactiu, que fa 200 nanometres de diàmetre, mentre que aquests partícules són de 20 o 30 nanometres.

I quins efectes té això?

El ferro és un element essencial per al cos, però ha de ser molt controlat, perquè és tòxic per a les cèl·lules si no es controla i no s’emmagatzema bé. Si tens moltes partícules riques en ferro al cervell pots patir danys cel·lulars, el tipus de dany que veiem en les malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer. Els epidemiòlegs han conclòs que hi ha un vincle entre viure a menys de 15 metres d’una carretera i el risc creixent de desenvolupar una demència cap al final de la vida: un 11% de risc addicional. Un estudi fet al Canadà va trobar un risc incrementat de demència de tot tipus, però especialment d’Alzheimer.

Partícules riques en metall?

Les partícules que contaminen una ciutat són de diferents tipus: n’hi ha de riques en carboni i de riques en metalls, que poden ser coure, platí, cobalt o ferro. La simple lògica diu que tenir aquestes nanopartícules de metall al cervell és molt poc probable que sigui sa.

D’on provenen?

Les partícules riques en metall venen dels tubs d’escapament i també de la fricció dels neumàtics sobre l’asfalt, però la majoria de les partícules riques en metall venen dels frens: quan es pressiona, el disc de fre es trenca i deixa anar moltes partícules. Per això la pitjor contaminació és a les interseccions o en semàfors amb molt de trànsit on els vehicles arrenquen i frenen diverses vegades, perquè a la pol·lució del tub d’escapament s’hi uneix la dels frens.

I els frens del vehicle elèctric?

El canvi als vehicles elèctrics és molt bo perquè normalment utilitzen frens regeneratius, dels que carreguen la bateria a l’accionar-se, perquè generen molta menys fricció. Ens hem de moure cap als e-vehicles molt més de pressa per protegir la nostra salut. El Regne Unit ho ha fixat per al 2034 però s’ha de fer ja.

Què és el que més li preocupa?

La setmana passada treballava en unes mostres de teixit post mortem d’un nen de tres anys i hi havia partícules d’aquestes al cervell, al cor, arreu del cos. Quan mires malalties com els atacs de cor o l’Alzheimer, que arriben quan ets gran, la majoria s’han començat a gestar quan ets criatura.

I les criatures són més vulnerables.

Absolutament, perquè el seu cervell està en desenvolupament i les nanopartícules hi causaran més dany. Aquí a Barcelona un estudi va concloure que la contaminació afecta la capacitat cognitiva dels nens. Està clar científicament que la pol·lució perjudica el desenvolupament cognitiu. També genera problemes de conducta. Hi ha estudis científics [als EUA] que han detectat un vincle entre contaminació i augment de conductes delictives, pels danys cerebrals que genera. Sembla lògic: abans de patir Alzheimer sovint hi ha canvis de conducta o personalitat, que poden ser actituds agressives. El ferro és molt tòxic per al cervell perquè causa inflamació dels teixits, i si n’hi ha un excés no hi ha dubte que generarà danys cel·lulars. Altres metalls també, però el ferro és el més significatiu per la seva toxicitat.

Els mínims de partícules fixats per l’OMS són més baixos que els de la UE. Com veu aquests estàndards?

No es compleixen els estàndards de l’OMS per als límits de PM10, però el problema és que només s’estan regulant i monitoritzant les partícles PM10 i les PM2,5, però les que són més fines, com les PM0,1, són molt més perilloses i ningú les mesura ni les regula. La ciència no està completa encara, els estudis indiquen l’augment del risc d’Alzheimer derivat d’aquestes nanopartícules, però jo estic convençuda que és més que això. L’altre dia preguntava a uns col·legues de professió: “Quant trigarem a provar que la contaminació provoca Alzheimer?” I em responien: “Quant es va trigar a provar que fumar provoca càncer de pulmó?”