Contes en castellà i tallers sobre el franquisme: la resposta al TSJC

BarcelonaUna hora explicant contes en castellà o una exposició sobre el franquisme en la mateixa llengua durant un taller de ciències socials són algunes de les solucions que desenvolupen aquesta última setmana de curs els cinc centres afectats per la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que els obliga a impartir un 25% de l’horari lectiu en castellà des d’ahir.

Les escoles segueixen les indicacions que els va donar la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, la setmana passada i que consistien a presentar un projecte o una activitat en què el castellà “s’utilitzi com a llengua de comunicació”, tal com demana la resolució judicial. Les instruccions de la conselleria de Rigau, però, no concretaven cap percentatge. Aquestes activitats no modificaran la planificació d’aquest curs, ja que les avaluacions ja estan enllestides i la majoria de centres duen a terme durant aquesta última setmana activitats lúdiques, com excursions o festes de final de curs.

L’Institut Alba del Vallès de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental) és l’únic centre públic afectat per la mesura. La direcció va optar per fer ahir, l’únic dia que tenien classes, un taller sobre el franquisme en castellà dins de l’assignatura de ciències socials a la classe de 4t d’ESO, curs en què s’hauria d’aplicar la interlocutòria. “Els alumnes han buscat informació sobre aquesta època i, posteriorment, han fet una exposició”, va concretar a l’ARA el director, Pere Salvador. El responsable del centre assegura que des que va sortir la sentència, el mes de gener passat, la família ha demanat en alguna ocasió informació sobre quan s’aplicaria la mesura. “La relació amb ells sempre ha estat correcta”, deixa clar el director. A l’Escola Pia de Sarrià de Barcelona, les classes afectades són la de P-5 i 4t perquè la família té dos fills estudiant al mateix centre. Segons els seus portaveus, durant els tres dies que faran classe aquesta setmana, els més petits realitzaran una hora de contes explicats en castellà i dues hores de vocabulari -el que anomenen glossari -, una centrada en elements de l’hort i l’altre en objectes. Els de 4t faran tres hores de llengua castellana i un taller d’expressió oral en el mateix idioma.

Aquesta escola i les altres tres concertades que estan afectades per l’ordre de l’alt tribunal -les Escolàpies Sant Joan de Sabadell, la Mare de Déu del Roser de les Adoratrius de Barcelona i el Sant Bonaventura dels Franciscans de Vilanova i la Geltrú- formen part de la Fundació Escola Cristiana. Acabada aquesta setmana, els directors dels cinc centres hauran de fer arribar al TSJC la documentació amb les activitats que han dut a terme per demostrar que compleixen amb el que dicta la interlocutòria.

La gran preocupació de les escoles, però, és ara què hauran de fer a partir del pròxim mes de setembre. La mesura afectarà només quatre centres educatius perquè l’alumne de l’Institut Alba acaba aquest juny l’ESO. El secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Carles Armengol, espera reunir-se amb el departament d’Ensenyament a mitjans del mes de juliol, un cop la conselleria d’Irene Rigau ja hagi enviat les instruccions de caràcter general a tots els centres.

Esperant instruccions

De moment, el que va avançar la consellera és que intentarà arribar a “una entesa” amb les famílies que demanaven més escolarització en castellà. “Volem tenir un diàleg franc amb les famílies per evitar la complicació a desenes d’altres famílies”, va concretar Rigau la setmana passada. La titular d’Ensenyament va recordar que el seu departament mai ha tingut inconvenient per aplicar “atenció individualitzada” als fills d’aquelles famílies que ho demanin judicialment. “Estic convençuda que podem aconseguir arribar a una entesa per interpretar adequadament el que ha de ser l’atenció individualitzada sense complicar la vida dins dels centres”, va manifestar Rigau. Armengol no té clar si aquest acostament amb les famílies servirà per evitar la imposició del TSJC, ja que, des del seu punt de vista, el que volen aquestes famílies és un “canvi de sistema general”. “Quan el tribunal fa requeriment directe als directors és quan les titularitats i l’AMPA s’hi posen, però el procés sempre ha estat una demanda de les famílies cap a la Generalitat”, va dir Armengol.