Johnson & Johnson comença l'assaig de fase 3 de la seva vacuna contra el covid

El prototip és el primer que només fa servir una dosi que arriba a aquest estadi als Estats Units

El gegant farmacèutic nord-americà Johnson & Johnson ha anunciat aquest dimecres l'inici de la tercera fase de l'assaig clínic de la vacuna contra el covid-19, i esdevé així el quart prototip que arriba a aquest estadi als Estats Units. La companyia espera tenir resultats definitius sobre l'eficàcia cap a finals d'any.

A diferència del prototip d'Oxford i AstraZeneca, el de Pfizer / BioNTech SE i el de Moderna –els altres tres que ja estan en fase 3, sense comptar les vacunes xineses i la russa–, l'antídot que promou Johnson & Johnson té un avantatge molt rellevant en relació amb els esmentats. I és que es tracta d'una vacuna en una sola dosi i que no cal emmagatzemar-la a temperatures per sota de zero graus, com sí que passa, per raó de la tecnologia emprada, amb les de Moderna i Pfizer. Si funcionés, doncs, aquestes dues característiques afavoririen molt tant la distribució –especialment en països amb una pobra infraestructura sanitària– com l'administració. 

En una videoconferència de premsa, el director científic de la companyia, el doctor Paul Stoffels, ha afirmat: "Estem convençuts que una única dosi podria ser molt eficaç". De fet, les conclusions inicials dels assaigs de les fases 1 i 2 fets tant als Estats Units com a Bèlgica suggereixen que una única dosi provoca una resposta immunitària suficient i que és prou segura per procedir a assajos a gran escala. En aquest cas, Johnson & Johnson aspira a reclutar 60.000 voluntaris en 215 centres hospitalaris tant dels Estats Units com de l'Argentina, Mèxic, el Brasil, Colòmbia, el Perú i Sud-àfrica. A més a més, Johnson & Johnson preveu fer un estudi separat al Regne Unit per a una vacuna en dues dosis. 

Tecnologia ja aprovada

El prototip experimental de Johnson & Johnson utilitza un adenovirus per transportar un gen del coronavirus a les cèl·lules humanes. La cèl·lula produeix llavors proteïnes del coronavirus, però no el coronavirus en si mateix. En teoria, aquestes proteïnes atien el sistema immunitari per combatre una potencial infecció posterior pel virus del covid-19.

Com ja s'ha apuntat, les vacunes fetes amb tecnologia d'adenovirus s'han de conservar refrigerades però no congelades, a diferència de les candidates de Moderna i Pfizer, que depenen de microfragments de material genètic denominat ARN missatger, que necessiten un sistema de conservació més costós. 

Si finalment la vacuna es demostra segura i eficaç després de l'assaig a gran escala, Johnson & Johnson espera que les primeres dosis s’autoritzin per a un ús d’emergència pel regulador dels Estats Units ( Food and Drug Administrationa principis del 2021. La companyia assegura que podria produir fins a mil milions de dosis al llarg de l'any vinent.

Johnson & Johnson ja ha utilitzat la tecnologia d'adenovirus per fabricar vacunes contra l’Ebola, el VIH, el virus respiratori sincicial i el Zika. Unes 100.000 persones han rebut aquestes vacunes sense efectes secundaris greus. De fet, la vacuna contra l’Ebola de Johnson & Johnson va obtenir la llicència a Europa el juny passat. En canvi, el disseny tecnològic de les vacunes de Moderna i Pfizer/BioNtech encara no han obtingut la llicència per tractar cap malaltia.  

La d'AstraZeneca també fa servir adenovirus, però d'un tipus diferent del de Johnson & Johnson i tampoc no ha rebut mai cap aprovació. D'altra banda, en aquests moments, l'estudi d'aquest prototip  continua aturat als Estats Units, pendent de més informació sobre els casos d'efectes adversos en dues voluntàries del Regne Unit. Londres, però, va autoritzar-ne la represa el cap de setmana del 12 de setembre, i tot seguit es va continuar també al Brasil i a Sud-àfrica.