La versió més popular i menys oficial del covid-19

BarcelonaCada dimarts i divendres, a les 12 del migdia, els avis de la residencia Vitàlia, que no ha patit cap cas de coronavirus, surten a les finestres o al pati per participar a la tamborinada. Amb instruments que han fabricat ells mateixos, segueixen el ritme de les cançons que han triat i que emet la ràdio municipal de Sant Andreu de la Barca. Hi ha un pediatre, de la mateixa població, Felipe del Val, que ha hagut de traslladar la consulta al local de la penya barcelonista. Amb la càmera documenta moments d’angoixa, cares exhaustes, però també de companyonia. A Cambrils, cada dia un veí fa un vídeo amb imatges d’un port desèrtic. Hi ha vídeos, gravats des de l’anonimat, que documenten abusos policials a diverses ciutats catalanes. Tot plegat no surt als mitjans i aviat podria desaparèixer de la memòria col·lectiva. Quan va començar l’estat d’alarma, l’Associació d’Arxivers de Catalunya (AAC) va engegar una campanya, que ha batejat amb el nom ArxivemlaCovid19, perquè no s’esborri res. “Ho hem fet perquè tothom qui vulgui pugui participar en la creació de la memòria del futur i no només perduri la versió oficial –detalla Vicenç Ruiz Gómez, vocal de l’entitat–. El confinament té moltes versions i les xarxes no poden garantir que tot el que gravem i escrivim perduri”, afegeix Ruiz Gómez.

No tenim el control ni de Twitter ni de Facebook ni d’Instagram. Tot el que fem córrer podria esvair-se en qualsevol moment. De moment, a la campanya s’hi han sumat dos arxius universitaris, deu de comarcals i trenta de municipals, però el nombre creix cada dia. Entre ells hi ha els arxius municipals de Barcelona.

“Les imatges que ens envien mostren angoixa, alegries compartides, espais buits –explica Mercè Aymerich, vocal de l’AAC i arxivera de Sant Andreu de la Barca–. Imagina’t que haguéssim pogut tenir això a la Segona Guerra Mundial o a la Guerra Civil! Seria impressionant tot el que podríem saber de com se sentia la ciutadania”. No hi ha restriccions. Tothom pot fer arribar el que consideri més interessant. “Incloem la versió més solidària, però també de denúncia o rendició de comptes. Les injustícies també es poden testimoniar amb documents sonors, visuals o escrits”, diu Aymerich. Són documents que no només serviran per explicar la història en el futur, sinó també per fer possibles denúncies.

Ara que tothom pot gravar amb el mòbil es pot ser testimoni de situacions en què no es respecten els drets, poden ser abusos policials però també de condicions de treball o de dolorosos comiats. “És un instrument poderós, nosaltres també volem formar la ciutadania, que aprengui a contextualitzar, a discriminar el que documenta, a tenir criteri i a conèixer com l’administració tracta la informació. És una manera d’empoderar-se”, destaca Ruiz Gómez.

Moltes vegades la iniciativa ha sigut dels mateixos arxivers. “Hem fet molta campanya –diu Frederic Mayol, arxiver de Salt–. El primer document que vaig rebre va ser una videotrucada a uns avis que celebraven el seu aniversari”. La majoria de la documentació que ha anat arribant a l’arxiu d’aquesta població gironina és d’àmbit domèstic o de campanyes de solidaritat. També de carrers i autopistes buides. “La franja d’edat que ens envia aquests documents és molt més baixa de l’habitual, entre 35 i 45 anys”, destaca Mayol.

"A la tamborinada de Vitàlia s’hi han acabat sumant totes les escoles de Sant Andreu de la Barca", explica Jordi Garcia, responsable de les activitats socials de la residència. Les imatges i els vídeos mostren els avis amb gots, plats o cubells com instruments que segueixen el ritme de la música, però també hi ha dibuixos o veïns que surten a tocar a les finestres i balcons. “A Cambrils ja sumem quatre gigabits de documentació", diu Pedro Otiña, l’arxiver municipal. “Hi ha moltes imatges sobretot de campanyes de solidaritat”, afegeix.

Felipe del Val explica que quan van decidir traslladar la pediatria al local de la penya barcelonista al principi es va sentir com aïllat, en un micromón. Per això va decidir fer fotografies, per connectar amb els companys del centre d'atenció primària, enyorava les rialles i les converses. "Vam fer tot el possible per donar una atmosfera pediàtrica a aquest lloc, perquè estava condicionat com un local d'oci dedicat al futbol i la petanca". Al principi, explica aquest pediatre d'origen veneçolà, va ser com tornar als orígens: "Vaig reviure l'època que feia de pediatre rural a Veneçuela, fa 30 anys". Tot plegat li està servint d'inspiració per a una novel·la que està escrivint.

No és la primera campanya d'aquestes característiques que fa l'AAC. Després de l'1 d'octubre del 2017 va recollir més de 8 milions de tuits (no retuits) amb etiquetes relacionades amb l’1 d’Octubre que va decidir allotjar al servidor del col·lectiu nord-americà Documenting the Now.