Les entitats socials demanen un pla de xoc per protegir els més vulnerables

La Taula del Tercer Sector proposa regular el preu del lloguer i garantir els ingressos

La Taula del Tercer Sector, que aplega 30 federacions que sumen 3.000 entitats i atenen més d'un milió i mig de persones vulnerables, ha elaborat una proposta conjunta de protecció social per a la crisi postpandèmia que compta amb 16 mesures i inclou la regulació del preu del lloguer. La proposta s'ha presentat aquesta tarda en una reunió amb el conseller d'Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, malgrat que la petició era trobar-se amb el president de la Generalitat, Quim Torra, segons explica la Taula en el seu comunicat. El conseller ha proposat crear una grup de treball conjunt dins el Comitè tècnic per a l'elaboració del Pla per a la reactivació econòmica (CORECO) derivat de la pandèmia i ha recordat que el Departament ha destinat més de 20 milions d'euros a les entitats socials, amb 8,7 milions addicionals als previstos per a les entitats socials. 

Les entitats que treballen amb els més desfavorits de la societat, incloent els que menys recursos econòmics tenen i també les persones amb trastorns mentals, alerten que "és l'ocasió de fer canvis profunds" donant valor al treball social perquè no tornin a pagar la crisi els més vulnerables, com consideren que va passar quan la Generalitat "va retallar 4.000 milions d'euros en ajuts socials", explica al diari ARA Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector, que es mostra convençuda que l'arrel de la crisi actual encara s'ha de trobar en aquelles retallades. 

"A les portes de la pandèmia ja estàvem avisant que la situació era insostenible i que teníem un 20% de risc de caure en la pobresa. Es va parlar d'imaginació quan es van fer les retallades i ja veiem on ha portat això la sanitat. Doncs imagina amb les entitats socials", reflexiona Alsina, que veu sobretot dos eixos acceleradors dels efectes de la crisi: els problemes d'habitatge i "una mala contractació", que ha generat el que coneixen com a "pobresa intermitent", amb persones que entren i surten dels circuits d'ajuts socials en funció de quan aconsegueixen breus contractes de treball precari. 

La patronal de les entitats xifra en 618 milions l'impacte econòmic de la crisi sanitària en el tercer sector

A diferència del que passa amb la sanitat pública, "de la qual tothom s'enorgulleix", analitza Alsina, cal, segons ella, "reconèixer i donar prestigi al paper dels serveis socials i les entitats socials, com a agents dels serveis públics dels quals de vegades sembla que ens hem d'avergonyir". 

Aquest és un dels 16 punts d'un document que, en qualsevol cas, va més enllà de les entitats que representa la Taula i demana mesures directes per als col·lectius vulnerables. En el primer punt, es demana "assegurar la garantia d'ingressos" per als més vulnerables, a l'espera que es concretin i es facin efectives les prestacions de renda mínima aprovades per l'Estat. En el segon, es demana pressionar l'Estat "per l'aplicació urgent d'una regulació del preu del lloguer", així com aplicar "mesures d'increment del parc d'habitatge social". 

La Taula fa incís també en garantir el dret a l'energia, el finançament de la inserció laboral i la contractació reservada per a col·lectius vulnerables i demana la creació d'un fons extraordinari per a la infància i l'adolescència. Incrementar i accelerar tots els projectes d'acció social, incloent aquells que formen part de l'Agenda 2030, i potenciar "l'atenció comunitària" i les polítiques "integrals, empoderadores i centrades en la persona" són algunes de les línies estratègiques demanades pel Tercer Sector, que volen també una major coordinació entre institucions i també entre les mateixes administracions i les entitats socials.