Societat 12/04/2021

La renda mínima no arriba ni al 7% dels usuaris de Càritas

L'entitat social alerta de la pobresa crònica de la tercera onada

4 min
un usuari d'un centre de Càritas pren una beguda calenta
Disponible en:

BarcelonaLa pobresa s'enquista i el més greu és que les prestacions de renda mínima que hi ha en marxa són ineficaces perquè deixen desateses la gran majoria de les persones que ho necessiten. Càritas alerta que amb prou feines, el 7% de les famílies que atén reben algun tipus d'ajuda social, mentre que la resta han de sobreviure amb els ingressos de feines informals i precàries. En la presentació de l'estudi sobre l'impacte de la tercera onada del coronavirus, la cap d'anàlisi de l'entitat, Míriam Feu, ha advertit que en aquest any de pandèmia la pobresa s'ha enquistat en col·lectius que ja eren vulnerables abans de la crisi i, en canvi, el sistema de protecció ha fallat a l'hora de donar-los protecció.

Els criteris per accedir a l'ingrés mínim vital (IMV), la mesura estrella que fa 10 mesos va desplegar el govern espanyol, com a la renda garantida de ciutadania (RGC), que atorga la Generalitat, són massa restrictius i deixen fora molts dels col·lectius que han perdut els ingressos durant els mesos de pandèmia perquè s'ha desplomat el mercat laboral de feines informals. En queden exclosos els immigrants que no han pogut regularitzar la seva situació administrativa, els nois extutelats que han arribat a la majoria d'edat o els que comparteixen habitatge amb persones que no són del seu nucli familiar. "L'IMV només existeix al paper", ha denunciat Míriam Feu, que ha reclamat un canvi de la llei per ampliar els beneficiaris i fins i tot publicitar aquests ajuts, perquè s'han trobat que molts dels usuaris desconeixen l'existència de la renda catalana i que les dues prestacions siguin compatibles i no excloents.

La radiografia de la pobresa de Càritas ofereix un panorama desolador perquè, malgrat la tímida represa de les activitats econòmiques, el percentatge de famílies que sobreviuen sense cap ingrés puja lleugerament i es manté al voltant del 20%, respecte a l'informe del setembre del 2020. L'inici de la pandèmia i el confinament total de la primavera de l'any passat van agafar per sorpresa entitats i administracions, que van haver d'atendre de la nit al dia milers de persones que mai havien recorregut als serveis socials perquè tiraven amb els sous de feines relacionades amb les cures o els serveis essencials. "Vivien al dia", ha expressat el director de l'entitat, Salvador Busquets. En números, més de 3.400 famílies viuen sense que a casa entri ni un sol euro, 2.000 més que fa un any. De les que sí que reben ingressos, gairebé la meitat d'aquestes provenen dels ERTO, mentre que un terç més venen de la feina informal. Sis de cada deu llars tenen algun membre a l'atur però només un 8% reben la prestació corresponent, insuficient per mantenir tot el nucli, perquè de mitjana arriba als 530 euros. En aquest últim any, les llars amb pobresa severa representen dos terços, cosa que suposa que aquest grup hagi crescut en 18 punts i suposin ja 10.800 unitats familiars.

L'empitjorament de la situació té un gran impacte en l'habitatge. Una quarta part de les famílies ateses han hagut de canviar de pis, o passar a compartir-lo amb desconeguts o familiars per poder fer front a la reducció d'ingressos. Els rellogats ja suposen el 40% dels atesos durant aquesta tercera onada per Càritas i tres quartes parts no compten amb un habitatge amb les mínimes condicions, amb falta d'espai i falta d'intimitat.

Conservar un sostre ha sigut i és encara el gran repte de les famílies, que dediquen el gruix dels ingressos a pagar els lloguers de pisos i habitacions. Segons constata Càritas, moltes han patit els abusos de propietaris dels habitatges, si bé el percentatge s'ha reduït en un 6,6%, però a un 16% els han volgut augmentar el preu del lloguer durant aquest temps. Per contra, un terç han pogut renegociar l'ajornament de pagaments i un 13% fins i tot han aconseguit una rebaixa de la factura.

Més estrès i por

Després d'un any de pandèmia, la por i la desesperança s'ha instal·lat en aquestes famílies. Una de cada tres admet que el seu estat de salut ha empitjorat, en part també perquè les restriccions han dificultat l'accés a l'atenció primària però també perquè la incertesa del futur i la inseguretat per l'endemà ha fet augmentar les situacions d'estrès, ansietat o insomni, ha explicat Feu, que també ha subratllat que els usuaris de l'entitat que tenien certa xarxa familiar o d'amistats l'han anat perdent perquè aquests suports també han quedat desprotegits i amb les mateixes dificultats per sobreviure, així que ha crescut l'aïllament social i la soledat no desitjada, sobretot entre la gent gran.

Amb aquest panorama Càritas ha posat com a deures a les administracions l'enfortiment del sistema de protecció. D'una banda, ha demanat als ajuntaments que compleixin amb el seu deure d'empadronar els immigrants que no tenen els permisos regularitzats perquè amb el padró aconsegueixen accedir a drets bàsics, com l'atenció primària. Per als governs espanyol i català ha suggerit que redueixin els tràmits burocràtics per poder cobrar les prestacions de renda mínima, tenint en compte que els beneficiaris tenen nivells de formació molt baixos i, a més, presenten més dificultats per accedir a les noves tecnologies i internet, que és la via requerida per sol·licitar els ajuts.

Per fer front a l'augment de la demanda, Càritas es va haver d'endeutar l'any passat en uns 3,8 milions d'euros i per a aquest exercici l'entitat preveu acabar també en números vermells. De moment, ha hagut d'habilitar un fons específic d'entre 1,5 i 2 milions d'euros per minimitzar les pèrdues.

stats