Emergència social
Societat 07/04/2021

"O mengen o dormen sota sostre"

Les cues per rebre ajuda alimentària i de material d'higiene creixen 14 mesos després de l'inici de la pandèmia

3 min
Menjador social al convent Santa Anna

BarcelonaEn el 14è mes pandèmic l’emergència social que deixa el covid continua portant al límit els serveis socials municipals i les entitats del tercer sector. Els retards en el cobrament o no tenir dret a rebre les prestacions promeses –només el 6% reben l'ingrés mínim vital– o la cronificació de l’atur aboquen cada dia milers de persones a recórrer a ajudes just per tirar endavant i sobreviure en aquesta quarta onada en què l’emergència social no dona treva ni cap pista que s’hagi d’aixafar la corba en alça.

Cada matí es formen cues per entrar a l’Hospital de Campanya que l’església Santa Anna ha obert al cor de Ciutat Vella. En torns de 30 per garantir les distàncies i mesures de seguretat, esmorzen en taules instal·lades al voltant del claustre de pedra. El primer àpat calent, i potser l'únic, per a les 120 persones que l’entitat atén en aquest servei: gairebé 3.000 cada mes. Molts sobreviuen al ras però la majoria, tot i que tenen un sostre per aixoplugar-se, viuen en el que tècnicament es qualifica d’infrahabitatges, i o bé comparteixen espai amb gent que no pertany al seu nucli familiar o hi estan de rellogats en una habitació sense un espai per poder cuinar. “O mengen o dormen sota sostre”, resumeix la monja Viqui Molins per explicar la disjuntiva en què es troben molts del usuaris del centre a l’hora de prioritzar en què gasten els pocs ingressos econòmics de què disposen. A l'hora de dinar les cues són més curtes però s'arriben a repartir més de 2.500 racions que sovint es consumeixen fora del recinte religiós. "La gent s'ho guarda per a la nit", diu la religiosa.

L’esforç familiar es dedica a pagar el lloguer de l’habitació o del pis per no quedar-se a la intempèrie, sovint amb criatures petites a càrrec. A l’associació De Veí a Veí del barri de Sant Antoni estan en plena mudança de local i han de compaginar el traslladat del material i el menjar del rebost amb l’atenció personal. Com tantes altres entitats, la pandèmia els ha fet multiplicar el nombre d’usuaris i identificar com la pobresa està mudant de cara. “Hi ha una pobresa silenciada de persones autòctones que només demanen ajuda quan ho han cremat tot”, afirma el director Rafael Martínez, que constata, d'una banda, una “vergonya” del col·lectiu a ser identificats com a pobres i contràriament, de l’altra, “a no estar tan necessitats” per rebre ajuda social.

El pes dels lloguers

L’entitat ha passat de preparar cistells d’aliments bàsics per atendre 125 persones al mes a donar-ne per a 500 persones en l’últim any, és a dir, que ha quadruplicat el nombre d’usuaris a causa de la pandèmia. Martínez detalla que s’atén entre 80 i 150 sensesostre, en funció de si troben ajudes en altres serveis o, per exemple, s’instal·len en els bosquets del pròxim Montjuïc. El gruix, però, són famílies, ja siguin autòctones, estrangeres amb situació regularitzada i sensepapers. Els dos últims grups són els més vulnerables, precisament, perquè no disposen d’ajuda ni de familiars ni amics que els puguin donar un cop de mà. El responsable de l’entitat afirma que els arriben al centre famílies que tenen ingressos per sobre del màxim requerit per cobrar prestacions oficials però que els 800 o mil euros se’ls emporta pagar el pis perquè, insisteix, “no és el mateix un pobre al Poble-sec o Sants amb lloguers de més de 600 euros que a Ciutat Meridiana”.

Però l’emergència social no és només la del menjar. Hi ha un altre recurs que ha vist com en l’últim any ha hagut d’augmentar en un 35% les donacions de material de primera necessitat. Des d'un local de 1.400 metres quadrats de Cornellà, el Banc de Productes no Alimentaris, que funciona com els coneguts bancs d'aliments, reparteix sabó, detergents, compreses, bolquers o parament per a la llar entre 300 entitats i associacions del tercer sector, explica la presidenta Emília Català. No hi ha distribució directa però la responsable indica que el 2020 se'n van beneficiar unes 30.000 famílies, que amb aquest servei "guanyen autoestima", il·lustra Català, per la necessitat d'anar "net i polit a l'escola o a buscar feina".

stats