Salut estudia fer tests d'antígens a les farmàcies

El ministeri de Sanitat ho veu difícil per "problemes competencials i legals"

GEMMA GARRIDO GRANGER / PAU ESPARCH

Catalunya estudia que les farmàcies també facin tests d'antígens. La Generalitat està treballant en un pla per fixar les condicions que hauran de complir les 3.300 farmàcies que hi ha a la xarxa catalana per poder fer aquests tests ràpids. "Qualsevol eina eficaç que puguem posar a disposició del control epidemiològic serà bona", ha assegurat la consellera de Salut, Alba Vergés, que ha confirmat el que va avançar diumenge el secretari de Salut, Marc Ramentol.

"[El test] És una prova diagnòstica i s'ha de fer i interpretar amb totes les garanties de seguretat", ha subratllat el coordinador de la unitat de seguiment del covid-19, Jacobo Mendioroz. L'epidemiòleg ha argumentat que, en el cas que es desplegui aquesta estratègia, les persones que s'hi adrecin han d'estar "protegides" i els espais han de ser "correctes", és a dir, han d'assegurar la privacitat dels pacients.  "No ens interessa que hi hagi aglomeracions de persones, algunes amb símptomes i d'altres sense", ha subratllat.

Que les farmàcies puguin fer tests ràpids és una reivindicació del col·lectiu farmacèutic i que també havia arribat des d'altres governs autonòmics, com el d'Isabel Díaz Ayuso a Madrid. La decisió final, però, és de l'Agència Espanyola de Medicaments (Agemed), que ha d'autoritzar expressament la venda dels tests perquè no es podran adquirir, en principi, lliurement sense prescripció prèvia. La consellera ha considerat que aquest cas s'emmarca dins d'una "política de salut pública" en què el departament de Salut i les farmàcies "treballen per al control de l'epidèmia".

Des del ministeri de Sanitat, però, no tenen clara la iniciativa que estudia Catalunya i que proposa la Comunitat de Madrid. Per una banda, consideren que les farmàcies podrien ser una "ajuda important" en la lluita contra la pandèmia i la detecció precoç de casos per descongestionar els centres d'atenció primària. Però, per l'altra, creuen que ara mateix hi ha "problemes competencials i legals" per tirar endavant aquesta mesura, informa Mariona Ferrer i Fornells.

Així s'ha expressat aquest dilluns el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), Fernando Simón, que ha posat sobre la taula tots els riscos per a la salut pública que podria suposar que una persona amb símptomes es desplacés a una farmàcia per fer-se un test d'antígens. En aquest sentit, ha estipulat que primer caldrà definir de manera clara si cal una prescripció mèdica, si cal que un facultatiu faci la prova i si les farmàcies, a tall d'exemple, han de crear un circuit covid-19 i no covid-19, com han fet els CAP.

L'objectiu del Govern és sumar a les farmàcies perquè puguin ser un punt més de proves d'antígens per poder continuar amb la política de test de sospitosos o contactes de contagiats per contenir l'epidèmia. Segons Ramentol, la possibilitat que els farmacèutics facin tests és un potencial que no s'ha de menystenir "sempre que sigui en un marc d'una estratègia de salut pública i sempre utilitzant tests amb una fiabilitat demostrable". Catalunya està potenciant tant l'ús d'aquestes proves ràpides que ja n'ha adquirit vuit milions. Amb tot, Vergés ha apuntat que, en cap cas, Salut vol fer "com Madrid". "No substituïm les PCR per antígens", ha afirmat, sinó que aquestes últimes proves les "complementen" de forma temporal.

Les UCI encara estan massa plenes

La desescalada, que començarà dilluns que ve 23 de novembre, serà progressiva, amb diversos trams - "com a mínim tres o quatre", que s'aniran anunciant amb una periodicitat de quinze dies, segons ha avançat aquest dilluns la consellera. El pla que està dissenyant el Govern i que es va comprometre a abordar amb els sectors econòmics afectats, en aquest cas la restauració i l'hostaleria, és una incògnita. De fet, no s'ha arribat a cap acord encara. "Treballarem el pla conjuntament amb els sectors i ells el coneixeran abans del 23 de novembre", ha assegurat Vergés.

Les autoritats sanitàries han defensat que es comencin a aixecar progressivament les restriccions a partir de dilluns per la "bona tendència" de les dades dels últims dies.  La consellera ha destacat que Catalunya registra menys de 3.000 infeccions diàries i que el conjunt del país va en la bona direcció. "Ens plantegem la reobertura perquè es consolida la tendència epidemiològica a la baixa", ha afirmat la consellera de Salut, Alba Vergés, que ha destacat que la taxa de contagis segueix per sota d'1.

Amb tot, ha advertit que encara s'ha de "consolidar" el doblegament de la corba, ja que "encara som al pic de l'evolució assistencial". Vergés ha admès que reduir els contagis a un miler i a 300 el total de pacients a l'UCI, com es marcava el Govern fa menys d'un mes per tornar a una fase de contenció, és "molt difícil". "No hi arribarem: estem veient una petita baixada però molt a poc a poc", ha explicat el coordinador de la unitat de seguiment del covid, Jacobo Mendioroz, que confia que la reducció dels contagis també faci disminuir la xifra de nous ingressos.

El ritme de nous ingressos a les UCI s'alenteix

Catalunya, doncs, continua sense assolir el màxim d'hospitalitzacions i casos atesos a la primària a només una setmana de flexibilitzar les restriccions. Encara hi ha 2.535 persones hospitalitzades i 587 a les UCI, i 444 defuncions en només set dies. "El sistema sanitari es pot veure molt perjudicat si no fem la reobertura d'una manera adequada", ha admès Vergés.

"Hem aconseguit superar un repte clau que és evitar el confinament total mantenint aspectes essencials com l'educació i la feina", ha assegurat Mendioroz. L'epidemiòleg, però, ha admès que Catalunya viu un "moment delicat" perquè, malgrat la millora dels indicadors (la taxa de contagi se situa al 0,78 i el risc de rebrot a 438), "la situació assistencial és dolenta". 

Menys delictes per les restriccions

El toc de queda i el tancament perimetral del cap de setmana, a part d'impactar en el covid-19, s'han notat en la delinqüència. Els delictes han caigut un 30% a Catalunya perquè el novembre de l'any passat la mitjana diària era de 1.783 denúncies i ara és de 1.247 –ahir va ser de 669–. Els furts són els delictes que més han baixat, de 583 casos diaris a 310. En canvi, han crescut les denúncies per estafes en compres per internet perquè fa un any la mitjana era de 213 i ara és de 254.

El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, ha atribuït a tres factors la caiguda. D'entrada, l'ha vinculat a la disminució de la mobilitat a causa del toc de queda i el tancament perimetral. Segons el conseller, també hi han influït l'augment de la presència policial per controlar el seguiment de les mesures i que part de l'activitat econòmica ha d'estar tancada.

De fet, els Mossos i les policies locals han posat 2.738 denúncies aquest cap de setmana per incomplir les restriccions, una xifra que és lleugerament superior. També han tancat 27 establiments que no podien estar oberts. Durant el cap de setmana els agents han identificat 7.259 persones per comprovar si se saltaven o no les mesures per frenar el covid-19 i han tornat a intervenir en festes en domicilis particulars: a l'Eixample de Barcelona amb 15 persones, a Cervelló en una ermita i a Girona amb més d'una trentena de persones. Des del 16 d'octubre els Mossos i les policies locals han posat 31.044 denúncies per incomplir les restriccions i han actuat contra 549 establiments.

Així mateix, Sàmper ha admès que és "una certa contradicció" que el trànsit creixi els dijous pel tancament perimetral del cap de setmana (que s'aplica entre divendres i dilluns). El conseller ha explicat que l'augment de la circulació de vehicles els dijous és d'entre un 8% i un 12%, tot i que ha afegit que "és molt inferior al que es produiria un cap de setmana normal". En canvi, ha remarcat que entre divendres i diumenge s'ha mantingut la caiguda del trànsit. Malgrat la tendència a l'alça dels dijous, Sàmper ha descartat ampliar el tancament perimetral: "Es podria fer encara més llarg, però pensem que seria estirar-lo en excés".