Societat 19/08/2020

Torra adverteix que si continua l'evolució actual del covid-19 caldrà prendre mesures més dràstiques

Salut ha registrat 540 contagis nous per coronavirus confirmats amb PCR i ha sumat tretze defuncions

Gemma Garrido / Núria García
4 min
Una dona fuma asseguda en una cadira al carrer mentre un home passa passejant per davant seu amb mascareta a Barcelona. Imatge del 18 d'agost del 2020, el dia que entra en vigor la prohibició de fumar al carrer si no es pot mantenir la distància de seguretat arran de la pandèmia del covid-19

BarcelonaEl risc de rebrot de covid-19 -o iEPG- baixa tímidament al conjunt de Catalunya, però la forta transmissió a Barcelona, l’àrea metropolitana i Lleida és una bomba de rellotgeria. A més, a la resta del territori continuen declarant-se diversos focus que impedeixen l’esperat doblegament de la corba epidemiològica, que experts i administracions consideren clau per encarar el mes de setembre i la tornada a l’escola amb seguretat.

Davant del degoteig continu de contagis, el president de la Generalitat, Quim Torra, va llançar aquest dimecres un ultimàtum: o s’aconsegueix reduir la transmissió del virus a través de la conscienciació ciutadana -ús de mascareta, distància de seguretat i rentat de mans- o s’haurà de plantejar un enduriment de les restriccions socials. “Màxima precaució a tota la ciutadania de Catalunya per protegir-nos del covid-19. Estem en una situació complexa i, si continua l’evolució que hem analitzat a la reunió de seguiment, haurem de tornar a prendre mesures més dràstiques”, va afirmar després de la reunió setmanal del Govern per valorar l’evolució de la pandèmia.

A data de 15 d’agost, el mapa català del covid-19 mostra una tendència preocupant arreu del país: pràcticament totes les comarques han assolit uns nivells de transmissió elevats o molt elevats (vegeu mapa) i més de tres quartes parts estan tenyides de color vermell. “Estem a uns nivells de transmissió sostinguda, amb xifres de contagis molt constants, i rebaixar-la tant com es vol implicaria intensificar les mesures de contenció”, detalla l’especialista en malalties infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol Roger Paredes, que considera que això “no seria possible” per l’enorme impacte socioeconòmic que suposaria. Així, sembla difícil abaixar la corba en quatre setmanes, abans que arribi la tornada escolar, les ciutats recuperin la seva densitat poblacional -més esponjades durant l’estiu- i s’afavoreixi la interacció social en l’àmbit laboral.

Torra adverteix que si continua l'evolució actual del covid-19 caldrà prendre mesures més dràstiques

Cribatges massius a Reus

La regió sanitària del Camp de Tarragona acapara l’atenció després que s’hagi desencadenat un augment dels contagis -uns 133 casos nous en set dies- a Reus, la segona ciutat més poblada de Tarragona, amb 104.373 habitants. La taxa de contagi (R), que calcula la velocitat de propagació, és alarmant -voreja el 2,5-, i en només una setmana s’han fet 1.365 PCR, el 10% de les quals van donar un resultat positiu.

“El Camp de Tarragona portava molt de temps que ballava entre el verd i el groc, i fins ara era una bassa d’oli. Ara ja té el primer gran brot, el de Reus”, explica la física i investigadora del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC Clara Prats.

El departament de Salut admet preocupació i assenyala que en els últims set dies el Camp de Tarragona ha registrat un total de 334 infeccions. Per això, la conselleria farà proves massives als centres d’atenció primària dels tres barris de Reus més afectats: la Sardana, la Pastoreta i Monestirs. L’esforç diagnòstic té com a objectiu detectar malalts asimptomàtics d’entre 20 i 50 anys, sobretot si tenen una vida social activa. El cribatge començarà aquest divendres i s’allargarà fins al dilluns 24 d’agost, i Salut vol arribar a fer 1.000 PCR diàries, 3.000 en total.

Altres punts de la regió tarragonina han experimentat un repunt dels contagis, com ara Valls (Alt Camp) que té una R de 3. “Pot ser que s’hagin produït un o diversos brots que hagin obligat a fer una cerca proactiva”, apunta Prats. Sigui com sigui, però, si surten en vermell, és que hi ha risc de descontrol epidemiològic, entre altres causes, per la circulació del virus respecte a la seva densitat poblacional.

On també s’han produït alguns brots, per ara, de poca envergadura és a Salt (Gironès), on la immensa majoria dels infectats són persones molt joves: l’edat mitjana dels contagiats se situa al voltant dels 25 anys. També a la ciutat de Girona s’ha viscut una escalada de casos, si bé és limitada i només s’ha donat en determinats barris, i a Olot (la Garrotxa) i Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) s’estan notificant diversos focus nous. “A les comarques gironines hi ha un augment de la transmissió, potser perquè són una zona molt atractiva durant l’estiu, però hi ha molt poca afectació i molt poca hospitalització de pacients”, assenyala Prats.

Onze comarques fora de perill

Només onze comarques catalanes tenen un índex de rebrot baix. Són la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Cerdanya, el Ripollès, el Solsonès, el Moianès, el Priorat, l’Anoia, la Conca de Barberà i la Terra Alta. Els experts recorden que en territoris de menys de 20.000 habitants, la taxa de rebrot indica que hi ha un focus, que cal identificar-ne l’origen i fer estudis de contactes. Amb tot, solen ser controlables amb l’acció comunitària. Hi entra en joc el factor demogràfic. L’exemple més clar és el de les Terres de l’Ebre. Tortosa (Baix Ebre) és el municipi on s’està vivint un auge de contagis més gran de la regió, amb una setantena de casos nous en pocs dies i una taxa de positivitat que arriba al 15%. “És una àrea poc poblada que, si fa pujada, amb una bona intervenció -diagnòstic, control i aïllament-és fàcilment redreçable”, detalla Prats.

Passa tot el contrari a les zones de Barcelona i l’àrea metropolitana, amb una alta càrrega de virus i amb una altíssima densitat poblacional. A la capital catalana fa setmanes que la corba s’ha estancat i es notifiquen centenars de casos diaris. La regió metropolitana sud, amb l’Hospitalet de Llobregat al capdavant, comença a sortir del risc de rebrot, malgrat que hi ha altres ciutats entre les cordes com el Prat de Llobregat i Castelldefels (Baix Llobregat). Pel que fa a la metropolitana nord, els Vallesos estan en ple creixement i Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) encara tenen molta feina per endavant per sortir de la zona de perill.

“En aquestes zones una intervenció no es tradueix mai en una millora ràpida. Baixar la corba costa molt, perquè s’assoleixen xifres de contagis elevadíssimes, com també va passar al Segrià”, explica Prats. A Lleida, la situació epidemiològica ha millorat molt en les últimes setmanes, tret de Balaguer (Noguera) i la Seu (Alt Urgell), però el camí serà llarg i complicat, ple d’alts i baixos, a causa de la gran expansió que va tenir el virus a finals del mes de juny, segons l’experta.

stats