TORNADA A L’ESCOLA

El nou curs escolar, entre la por de tornar i el cost social de no fer-ho

La comunitat educativa reclama prioritzar els interessos emocionals i educatius dels infants

“El més fotut per mantenir obertes les escoles no serà el virus, sinó resistir amb el cap fred el Carrusel deportivo de certes televisions, que enviaran reporters a cada escola on hi hagi un contagi”. El tuit de l’escriptor Isaac Rosa exemplifica la tensió que marcarà aquest curs 2020-21: el risc sanitari de contagiar-se a l’escola, que hi és i és normal que espanti, i l’enorme cost educatiu i social de no obrir els centres. Perquè dilluns 14 farà sis mesos i un dia que els més d’1,3 milions d’alumnes catalans no van a escola i no veuen els companys de classe. Lluny, massa lluny, queden les dues setmanes de tancament que es van decretar al març, quan Catalunya tenia poc més de 300 contagiats.

Tot i l’enorme esforç de la majoria de claustres i direccions, els tres mesos de docència telemàtica no han satisfet ni els alumnes, ni les famílies, ni els docents, ni l’administració, i ara -encara que amb matisos- el clam ja és unànime: cal reobrir els centres amb totes les mesures de seguretat i tots els recursos que facin falta. I a partir d’aquí adaptar-se al que convingui. “El pla B no existeix. És sobreviure a les condicions que ens trobem”, va admetre el ministre d’Universitats, Manuel Castells.

“No podem anteposar els arguments sanitaris als drets dels infants”, assegura el psicòleg i educador Jaume Funes, que es pregunta: “De què els servirà no estar contagiats si no estan bé emocionalment?” De fet, Funes demana prioritzar els interessos dels menors al centre: “¿Anar a l’escola pot comportar contagis als adults? Sí. ¿I per això hem de deixar els nens a casa, fins i tot si no tenen altres oportunitats educatives i de socialització? No. El primer són els infants”.

I els petits, però també els adults, és “normal” que tinguin símptomes relacionats amb l’ansietat, com cansament, apatia, insomni o irritabilitat. “Aquests senyals s’associen a un tipus de pensament rumiatiu, que vol dir anticipar-se sempre a les situacions adverses, i això és coherent amb la situació d’incertesa que vivim”, afirma Antoni Grau, director clínic del grup ITA, experts en salut mental. Grau deixa clar que, fins i tot en aquests casos, l’objectiu ha de ser que els nens vagin a l’escola. “Els hem d’ensenyar que els adults no sempre anem perfectament bé a treballar però que igualment hi anem. Les emocions desagradables no ens han d’impedir fer el que hem de fer”, apunta. De fet, diu que deixar els fills a casa per por al contagi pot evitar un conflicte a curt termini però pot ser molt contraproduent a la llarga.

En aquest context, Sílvia Blanch, doctora en psicologia de l’educació i professora de la UAB, recorda que mestres i professors “també s’han de cuidar”. “Han passat molta tensió i esgotament emocional i és normal tenir por. Els hem de saber acompanyar, i això no es fa amb orientacions que canvien d’un dia per l’altre”, apunta. El col·lectiu docent, acostumat a planificar escrupolosament cada curs -colònies, programació, matèries-, es veu obligat a ser flexible i a prendre decisions a correcuita. I tot i que van fent-se a la idea que el curs serà complicat, no estalvien crítiques al departament: des de peu d’aula retreuen que s’hagi canviat de plans a última hora, que no s’hagin reduït ràtios -Educació admet que el 30% de les aules a les escoles públiques tenen més de 20 alumnes- o que vagin tard enviant docents de reforç.

La incertesa, una oportunitat?

Amb tot el curs en l’aire hi ha qui fa una crida a veure-ho com una oportunitat. “Es poden fer grups més petits, una atenció més personalitzada, provar noves maneres d’organitzar-se”, proposa Blanch. Funes hi afegeix: “La realitat ens imposa treballar més enllà de les parets de l’escola, demana que els tutors observin més i parlin més amb les famílies i ens obliga a pensar què vol dir educar digitalment”.

L’oportunitat també és educativa. “Pot servir per integrar el currículum i retallar assignatures. No podem fer l’escola que fèiem abans, però és que l’escola d’abans era inviable”, opina Funes. César Coll, catedràtic d’educació de la UB, va en la mateixa línia: “El repte d’aquest curs és, primer, restaurar l’equilibri emocional dels alumnes. I, després, fer un esforç per veure quins són els continguts imprescindibles que han d’aprendre sí o sí”, afirma, i demana no obsessionar-se amb el currículum i el temari que no es va poder fer el curs passat. Tot plegat perquè ni els entrebancs ni la por al contagi han de frenar la reobertura: “Cal tornar, per molt problemàtic que sigui”.