El Defensor del Poble ha rebut 445 queixes de víctimes d'abusos sexuals a l'Església
Gabilondo avança que ha rebut poca col·laboració de les 70 diòcesis per aclarir casos
MadridEl Defensor del Poble ha rebut 445 testimonis de víctimes d'abusos sexuals en el si de l'Església catòlica, segons ha informat aquest dilluns el titular d'aquesta institució, Ángel Gabilondo, que ha entregat l'informe anual a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet. S'hi expliquen les tasques dutes a terme els últims mesos, des que la cambra baixa va encarregar una investigació en aquest àmbit fa un any. Aquesta xifra són les persones que voluntàriament s'han posat en contacte amb el Defensor del Poble a través dels canals oberts –correu electrònic, correu postal, telèfon i presencialment–, si bé també està en marxa una sol·licitud a les 70 diòcesis perquè col·laborin. I no totes ho estan fent.
"La informació que tinguem la donarem, i la que no, també. Direm també qui no ens ha donat informació. Si de les 70 diòcesis ens en contesten 32, direm «Aquestes 32 ens han respost i aquestes 38 no»", ha dit Gabilondo en roda de premsa a la cambra baixa. Fins ara, "poques" han atès els requeriments, si bé la Conferència Episcopal va mostrar la seva predisposició a col·laborar. La informació que demana el Defensor del Poble als bisbats és: dades sobre casos d'abusos sexuals que hagin tingut coneixement des del 1950 fins a l'actualitat, mètodes d'escolta i reparació a víctimes que s'hagin posat en marxa, protocols de prevenció i d'intervenció davant el coneixement d'algun cas. "Li escric des de la confiança que la col·laboració es faci explícita procurant la informació i totes les consideracions que estimi importants", deia l'escrit que Gabilondo va enviar a les 70 diòcesis i al qual ha tingut accés Europa Press.
Al llarg d'aquest any, el Defensor del Poble s'ha reunit amb la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER), els 70 bisbes, les congregacions, el degà del Tribunal de la Rota espanyola i escoles catòliques, i la seva sensació és que "col·laboraran". "Però cal demostrar-ho, ara és el moment dels fets. Amb tota l'honestedat, el Parlament i la societat espanyola coneixeran quin ha estat el nivell d'ajuda de l'Església catòlica", ha insistit Gabilondo. Per part seva, la institució que presideix té constituïdes una unitat d'atenció a les víctimes conformada per set persones i una comissió assessora de vint membres que estan duent a terme l'escolta a les persones que han volgut denunciar.
L'objectiu és poder acabar determinant els fets i les responsabilitats, la qual cosa implica conèixer la vulneració de drets patida per la víctima, els àmbits concrets en què s'ha produït, les estructures que ho han permès, les mesures reparadores adoptades i l'"ocultació i encobriment" de l'Església. Per tot plegat, Gabilondo ha advertit que és una feina de llarg recorregut que requereix temps, si bé ha promès que abans que acabi la legislatura donarà compte de la informació obtinguda fins al moment.
"Diferències de criteri" respecte a Melilla
D'altra banda, el Defensor del Poble també ha exposat conclusions sobre el salt a la tanca de Melilla del juny de l'any passat. Ha reconegut que existeix una "diferència de criteri" amb el ministeri de l'Interior respecte a la regulació del rebuig a la frontera de les persones migrants. Amb tot, s'han donat per acabades les actuacions sobre aquest episodi en el si de la institució, atès que la seva tasca no va més enllà de les recomanacions. La Fiscalia també va tancar fa unes setmanes la seva investigació.
