Deixar de pagar la pensió d'aliments als fills és "violència econòmica"
El Suprem condemna un pare mallorquí, a qui recorda que tenir cura dels menors és la seva obligació moral
MartorellDeixar de pagar la pensió alimentària dels fills és "violència econòmica" i produeix una doble victimització: la dels menors, que no veuen cobertes les seves necessitats, i la de l'altre progenitor -molt majoritàriament dones-, que ha de fer-se'n càrrec amb un excés de cura que no li correspon. En una sentència que marca jurisprudència, el Tribunal Suprem ha condemnat a sis mesos de presó un home per abandonament familiar en deixar d'abonar voluntàriament 34.639 euros compromesos malgrat que tenia prou capacitat econòmica, segons ha avançat Efe.
Per a l'alt tribunal, l'impagament de la pensió d'aliments "pot configurar-se com una mena de violència econòmica" perquè no es tracta de cap "desig ni preferència" sinó que es tracta d'una "obligació moral i natural" i subratlla que, en cas contrari, es deixa els propis fills "en un estat de necessitat" i un dels progenitors ha de fer-se càrrec en solitari de l'obligació no satisfeta per l'incomplidor.
Aquest càstig per l'impagament de pensions és una de les grans batalles de les entitats i advocats feministes, que denuncien que molts homes es desentenen del manteniment dels fills per fer mal a les finances i l'estabilitat de les seves exdones. La llei catalana contra la violència masclista va incloure aquest tipus de violència però la sentència del Suprem assenyala ara quina és la via a seguir.
El cas fa referència a un home que voluntàriament va deixar de pagar les quotes pactades en la sentència de divorci i es va "despatrimonialitzar dolosament" per aparentar que no tenia prou capacitat econòmica per fer front a les seves obligacions legals. En primera instància, l'Audiència de Barcelona el va condemnar a un any de presó, condemna reduïda ara a mig any, i a un altre any i mig per alçament de béns, que es manté invariable.
