El vestit nou del Mercat del Ninot
L’arquitecte explica els detalls de la remodelació, que ha durat 5 anys, abans que dimarts s’inauguri al públic
BarcelonaL’arquitecte Josep Lluís Mateo es va donar a conèixer a principis dels anys 80 amb un conjunt d’intervencions al centre històric d’Ullastret (Baix Empordà), però des d’aleshores quasi no havia tornat a treballar en edificis patrimonials fins a la remodelació del Mercat del Ninot, que tornarà a obrir les portes dimarts que ve després de cinc anys d’obres. Aquesta remodelació, que ha tingut un pressupost de 20,2 milions, suposa el retorn de l’arquitecte a Barcelona després de dos edificis imponents: el centre de convencions del Fòrum de les Cultures i la Filmoteca de Catalunya. La reforma del Mercat del Ninot, tot i que ha sigut profunda, és subtil, com qui es posa un vestit nou o es muda per a una ocasió especial. La lluentor matisada de la gelosia metàl·lica que hi ha a la façana sud i a l’est, diferent l’una de l’altra, pot evocar el luxe i l’elegància. “El meu objectiu és que el nou i el vell harmonitzin -diu l’arquitecte-. Es veu que el mercat ha canviat però alhora hi ha continuïtat amb l’anterior -afegeix-. Hem fet coses noves però amb la intenció que arrelin, com si hi haguessin sigut tota la vida”.
El ritme de feina al mercat ahir al migdia era incansable: els operaris treballaven en els últims detalls de l’obra i uns altres tècnics s’afanyaven a enllestir les parades. La façana interior que mira cap al nord és blanca: un color net, de tota la vida. “L’estructura estava en bon estat. Com que estava ventilada no es va rovellar, i això ens va facilitar la feina, però tota la coberta és nova”, explica l’arquitecte. El gruix més important de la seva tasca, i el més complex, va consistir a excavar el subsòl del mercat per ubicar-hi un supermercat -Mercadona-, un aparcament amb capacitat per a 95 cotxes, un moll de càrrega de prop de 1.000 metres quadrats i magatzems per als paradistes.
Un edifici amb vocació urbana
El Mercat del Ninot té la particularitat que moltes de les parades tenen servei de restauració i també hi haurà un restaurant. “El mercat és com una ciutat”, diu Mateo. Aquesta idea es pot percebre en diferents aspectes de la seva obra: les parades que hi havia a una banda i a l’altra de la façana principal ara estaran enganxades a la façana, protegides sota una estructura ancorada al mercat amb uns tensors. Aquesta operació ha reforçat el caràcter urbà que té l’edifici en la trama de l’Eixample, ja que ha permès alliberar dos espais que funcionen com dues petites places públiques.
Les parades de la façana est-oest també tenen una nova disposició: estan encastades en l’edifici. El disseny dels tendals i les portes plegables també són de l’arquitecte. “El to del mercat només ha canviat una mica. És molt semblant a com era abans”, afirma Mateo. El seu projecte ha comportat fer-se càrrec d’escales molt diverses, extremes: des d’un esvoranc de tres pisos de profunditat per actualitzar els serveis de l’equipament fins a la densitat amb què estan distribuïts els foradets de les gelosies i d’algunes portes. L’interior del mercat també està organitzat com una ciutat clàssica: està dividit per dos eixos perpendiculars i les parades estan distribuïdes com si fossin illes de cases. Cadascuna ha mantingut el seu propi estil, amb els seus rètols de colors vius que anuncien el nom del propietari i el gènere que s’hi ven. L’únic que comparteixen és la coberta. “Són una mostra de cultura popular”, diu Mateo en contraposició a la industrialització dels prestatges d’un supermercat.
El Ninot tornarà a casa
A més de les plantes subterrànies, el nou vestíbul és un altre dels elements més importants de l’obra: permet veure el supermercat i el mercat alhora. Dues noves estructures, pintades de vermell, han permès eliminar dos pilars que hi havia. Mateo també ha dissenyat una altra estructura, tancada amb vidre, que aïlla l’interior, que estarà climatitzat, de l’entrada. En aquest tancament hi ha enganxat un vinil de grans dimensions del Ninot que dóna nom al mercat. Era el mascaró de proa d’un vaixell -actualment es conserva al Museu Marítim- i està previst que s’exposi al mercat.
La intervenció de Josep Lluís Mateo està esquitxada també de colors vius. Sobretot n’hi ha als baixos de la part nord, on hi ha els serveis i l’accés a les oficines. “Té un aire mexicà”, bromeja l’arquitecte. Com que la façana nord és la que rep menys llum natural, Mateo hi ha concentrat la maquinària que mantindrà el mercat en funcionant i dues entrades d’aire.
Un arquitecte amb vocació europea
Abans del Mercat del Ninot, Josep Lluís Mateo va acabar fa pocs mesos una altra obra a Barcelona, un edifici d’habitatges de luxe a prop de l’avinguda Diagonal que crida l’atenció perquè la façana consisteix en unes grans persianes mòbils de fusta. Però ara, a l’espera del futur del seu pla per a l’Esplanada dels Museus, la seva agenda és sobretot internacional. Té en curs diversos conjunts d’habitatges i un hotel a Baiona -en el marc de la remodelació de la riba del riu Ador-, un centenar d’habitatges a Bordeus, un edifici d’habitatges de luxe a Beirut, a prop del mar, i un pla urbanístic a Niça.
