Societat 01/08/2015

El tramvia per la Diagonal, una ‘bomba’ política

Mas defensa ara que no va concretar que la connexió s’hagués de fer per l’avinguda

Maria Ortega
4 min
El president de la Generalitat, Artur Mas, es va comprometre davant l’alcaldessa Ada Colau a impulsar el tramvia per la Diagonal.

BarcelonaL’enllaç del tramvia per la Diagonal ha sigut un dels hits de la política municipal barcelonina dels últims anys i el serial amenaça de seguir crispant relacions. El grup municipal de CiU a Barcelona, acèrrim opositor al projecte, va posar el crit al cel després de l’anunci que Mas havia donat suport en aquest projecte a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Ahir, però, el president va voler concretar que en la seva trobada amb Colau va parlar de connectar els tramvies però no de fer-ho per la Diagonal, tot i que, de fet, la vicepresidenta del Govern, Neus Munté, havia confirmat aquest traçat en la seva valoració de la trobada entre l’alcaldessa i el president. Segons Mas, el recorregut no es va ni comentar perquè, defensa, pertoca a l’Ajuntament dissenyar-lo.

L’equip de Trias, de fet, abans de defensar l’alternativa d’una línia de busos elèctrics per recórrer la Diagonal, havia posat sobre la taula altres opcions d’itineraris per al tramvia, com el del carrer Provença. També ahir el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va sembrar dubtes sobre l’enllaç, en una entrevista al 3/24. Va aventurar que serà el mateix govern de Barcelona el que “arribarà a la conclusió que els diners estan més ben gastats en una altra banda” que no pas en la connexió. Mas-Colell va remarcar que ja es va fer un estudi que concloïa que el projecte “no es justificava econòmicament” i, obert a la possibilitat que la situació hagi pogut canviar, va demanar un informe econòmic.

Dijous es va interpretar que, finalment, es podrien construir per al tramvia els prop de quatre quilòmetres de recorregut que separen la plaça de les Glòries de la de Francesc Macià. I entitats com la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) o la plataforma de Promoció del Transport Públic (PTP) ho van considerar una victòria. “És una decisió clau per a la millora del transport públic barceloní, que està avalada pel consens tècnic i que contribuirà a reduir la presència del vehicle privat”, celebrava la nova presidenta de la FAVB, Ana Menéndez, després que el seu predecessor en el càrrec, l’ara cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, hagués assegurat en una entrevista a Catalunya Ràdio que “només hi havia raons polítiques per oposar-s’hi”. El president de la PTP, Ricard Riol, incansable defensor de la “lògica” d’aquest enllaç, ahir demanava prudència i assegurava que no cantarà victòria fins que el projecte no estigui adjudicat, sobretot tenint en compte l’oposició visceral de CiU a l’Ajuntament de Barcelona a fer la connexió per l’avinguda.

Riol defensa que per velocitat comercial i per capacitat la solució del tramvia “no és comparable” amb la del bus biarticulat que defensava el govern de Trias. Assegura que aquests busos ja fa anys que funcionen en ciutats com Hamburg i “no representen un gran canvi en la velocitat comercial”, mentre que per la Diagonal, apunta, hi podrien circular dos tramvies acoblats amb capacitat per a uns 400 passatgers.

Més ràpid que el bus

La nova xarxa de bus no ha assolit, de moment, la velocitat comercial de 13 km/h, mentre que la velocitat del tramvia se situa a l’entorn dels 18 km/h -és més ràpid el Trambesòs que el Trambaix-. Riol recorda, en aquest sentit, que en el pla director d’infraestructures del 2001 de l’Autoritat del Transport Metropolità es recollia el paper cabdal de dos corredors, el del tramvia per la Diagonal i el de la línia 9 per Mitre -i la ronda del Mig, en general-, per descongestionar espais on el bus està “col·lapsat”. Recorda que el tramvia de la Diagonal es va plantejar per primer cop en el pla de l’empresa pública TMB el 1989, però que l’adjudicació a un consorci privat “va refredar” l’interès de TMB pel projecte.

Per al director del departament d’Urbanisme de la UPC, Estanislau Roca, es tracta d’una obra “imprescindible” que la ciutat no es pot deixar perdre. Apunta que, abans del referèndum, a la universitat havien estudiat aquesta connexió i que “era factible sense grans complicacions de trànsit”. Cal, això sí, “un bon pla de mobilitat”. La presidenta de l’associació de comerciants Diagonal Centre, Marta Canut, en canvi, retreu a Colau que vulgui fer l’enllaç, tot i que, segons entén, “la majoria de la ciutadania el va rebutjar en el referèndum”. Avisa que, des del seu punt de vista, el tramvia “serà com un mur”.

Gràcia es prepara per tornar a acollir la seva festa major entre el 15 i el 21 d’agost. Divuit carrers, com en l’última edició, ompliran el barri amb les seves guarnicions. Aquest any destaca la baixa del carrer Camprodon i s’hi suma el carrer Perill. A més, es manté la plaça de les Dones del 36, que s’hi va afegir l’any passat, i quatre places que acolliran diferents activitats festives. En relació al pressupost, la presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia, Carla Carbonell, i el nou regidor del districte, Raimundo Viejo, van assegurar ahir que l’aportació pública ronda el mig milió d’euros, mentre que la Fundació compta amb 400.000 euros i gestionarà una part de la subvenció del consistori: 193.000. L’actriu Mercè Montalà s’encarregarà de fer el pregó d’una festa que aposta per la seguretat i la inclusió.

stats