Barcelona

La difícil frontera entre Sant Antoni i el Raval: la ronda després de la llosa

Veïns i comerciants no es posen d'acord sobre si cal recuperar carrils de circulació o mantenir l'espai pacificat

3 min
Una part de la superilla de Sant Antoni.

BarcelonaPrimer, una certesa: la llosa de formigó que va sostenir les carpes del mercat provisional de Sant Antoni i que ja fa 14 anys que ocupa dos trams de la ronda s'aixecarà d'una vegada per totes a finals d'aquest any. Però el que no està tan clar és què quedarà després de treure la plataforma. L'Ajuntament de Barcelona discuteix aquests dies amb associacions de veïns i comerciants de la zona quin ha de ser el nou dibuix de la ronda Sant Antoni i les primeres tres trobades ja han fet evidents les posicions contraposades entre qui creu, com plantejava el govern de Colau, que després de tants anys sense trànsit es pot mantenir una pacificació total de l'espai (amb verd i espais de jocs infantils) i qui demana recuperar-hi la mobilitat (bus, bici i càrrega i descàrrega) per millorar el pas del transport públic i, sobretot, com una "barrera protectora" de possibles problemes de convivència com els que es denunciaven a la llosa abans que s'hi instal·lés una patrulla de la Guàrdia Urbana de forma permanent.

Una demanda que alguns dels representants d'entitats del Raval lamenten que es pugui interpretar com una mena de cordó per evitar que les problemàtiques d'una zona s'escampin a l'altra. "Alguns sembla que prefereixin tenir més carrils de bus per separar-se del Raval, com si tot el que és dolent vingués d'aquí", recela una persona que ha seguit els debats.

Les posicions, però, no són unànimes a una banda i altra de la ronda. Hi ha entitats com la Plataforma d'Afectats per la Llosa o un sector dels comerciants que prefereixen que la ronda tingui un carril de pujada i un de baixada de bus i carril bici bidireccional: "El pas de vehicles ajudarà a fer que els problemes no s'estanquin aquí", asseguren, i situen la llosa com el gran focus de conflictes. I també hi ha moltes veus a Sant Antoni que s'inclinarien per mantenir l'espai el més lliure de trànsit possible, com defensen per exemple les associacions de famílies de les escoles, i que s'obren en tot cas a valorar la solució que semblaria de major consens: recuperar un carril per a busos només en sentit de baixada per acabar amb el dibuix actual que obliga a girs i a fer un tram contra direcció per Urgell, i habilitar, també, un carril bidireccional per a les bicicletes, però mantenir la banda Raval tan diàfana com sigui possible.

Entitats com Fem Sant Antoni defensen que el debat atengui totes les necessitats d’un barri i de l’altre i que es mantingui, en la mesura del possible, l’espai d’ús ciutadà. Els problemes de caire social no es resolen amb cotxes, repeteixen i reivindiquen la ronda com un espai per a la vida de barri.

També hi ha, però, qui demana replicar el projecte que es va anunciar el 2018 i que va quedar aturat quan es va decidir mantenir la llosa al seu lloc i fer-hi només urbanisme tàctic: amb el doble carril bus, l'espai de càrrega i descàrrega i el carril bici centrat. Un projecte que el govern municipal insisteix que s'hauria d'actualitzar perquè ara ja no es fan carrils bici al mig i perquè apostava per reasfaltar.

Recreació del projecte que es volia fer el 2018 a la ronda Sant Antoni.

El que sembla clar és que la ronda passarà a ser una plataforma única i que a partir d'aquí s'haurà de buscar el màxim consens sobre si es recupera un carril bus de baixada o si es fa també el de pujada, que es considera molt menys necessari, i espais de càrrega i descàrrega a banda i banda.

La proposta del govern

Des del govern municipal insisteixen que es treballa per aconseguir el projecte que generi el "major consens" i s'han compromès a portar una proposta concreta en la propera trobada amb els veïns, després de Setmana Santa. El punt de partida és que la llosa va fora –tot i que tampoc hi ha consens sobre si és millor retirar-la al novembre o esperar que passi la campanya de Nadal- i que qualsevol projecte que es faci s'haurà d'actualitzar, que no es recuperarà sense més el dibuix que el 2018 es va guardar en un calaix.

El regidor de l'Eixample, Pau Gonzàlez, ja va admetre en el ple de febrer que l'Ajuntament anava tard en aquest punt de la ciutat i que la solució de mantenir la plataforma de formigó sense més no havia estat la millor. Els comuns van renunciar llavors a la seva idea de fer una segona reforma tàctica sobre la llosa i es van comprometre a tenir-la fora abans que acabi aquest mandat. Queda poc més d'un any.

stats