Societat 28/05/2018

Dos mossos investigats per desobediència l'1-O neguen haver-se resistit davant de la Guàrdia Civil

Un dels agents va patir lesions durant la càrrega en un centre del Bages

Montse Riart
3 min
La Guàrdia Civil va trencar el vidre de la porta de l'Institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada per entrar al centre

BarcelonaDos mossos d'esquadra investigats per desobediència durant l'1-O han negat davant de la jutge haver-se resistit quan els antiavalots de la Guàrdia Civil es van presentar a l'Institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) per requisar les urnes del referèndum i van acabar carregant contra els votants. Els dos agents han declarat aquest dilluns davant de la magistrada que fa unes setmanes va descartar investigar les càrregues policials en aquest centre i va decidir centrar-se en l'actuació de la policia catalana després de rebre un informe de la Guàrdia Civil que acusava els agents d'"obstaculitzar" el seu operatiu.

La jutge negava en la seva última providència que hi hagués hagut un "excés" per part dels guàrdies civils. Els dos mossos que han declarat avui, però, han explicat que els agents del cos armat van carregar sense que s'hagués produït una situació de violència a l'institut. Fonts pròximes al cas consultades per l'ARA han explicat que els agents del cos espanyol van entrar al centre "en formació", amb els escuts i els bastons policials a la mà i van acabar apartant els votants a "empentes i cops de porra". De fet, un dels agents ara investigats va denunciar haver rebut un cop de porra a la cama.

Informar sobre la presència de nens i gent gran

Segons aquestes mateixes fonts, els dos mossos investigats han assegurat davant de la jutge que quan van veure arribar els antiavalots de la Guàrdia Civil van situar-se a les escales del centre, no per impedir l'entrada del cos armat sinó per "informar-los que hi havia nens i persones grans" a les portes de l'institut.

Els dos mossos han insistit que els va "sorprendre" l'actitud dels guàrdies civils. Segons la seva versió, els antiavalots els van apartar a empentes, sense dirigir-los ni mitja paraula i van carregar contra els votants que intentaven impedir que requisessin les urnes. Segons les mateixes fonts, els dos investigats també han insistit que l'actuació dels votants era de "resistència passiva".

Els investigats també han admès, segons aquestes mateixes fonts, que un cop els guàrdies civils van requisar les urnes, els mossos van obrir-los un cordó de seguretat perquè poguessin abandonar la zona, però han negat que ho fessin perquè existís algun tipus "d'actitud violenta" per part dels ciutadans, com s'assegurava en els informes que el cos armat va presentar al jutjat. Un tinent i un capità de la Guàrdia Civil que van declarar com a testimonis recentment també van assegurar que els ciutadans es van resistir activament a la policia per justificar l'actuació del cos.

El Col·legi d'Advocats de Manresa, que coordina l'acusació dels ciutadans que han presentat denúncies per les lesions durant aquesta i altres càrregues policials de l'1-O, ha recorregut la decisió de la jutge descartant investigar aquest extrem. També ha demanat que la causa es declari complexa per poder tenir més temps perquè es practiquin les proves que queden pendents.

L'alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, Gil Ariso, i el regidor de Cultura, Jordi Pesarrodona, declararan el 6 de juny davant de la jutge. Respecte de la investigació per la resta de càrregues policials al Bages, també queden pendents de declarar diversos denunciants i el cap de l'operatiu de la Guàrdia Civil a Fonollosa i Castellgalí, que compareixerà –com a testimoni– el 20 de juny.

stats