La jutge que havia d'investigar la repressió policial de l'1-O al Bages ho descarta i ara cita dos mossos

Considera que la Guàrdia Civil va fer una actuació "compatible amb l'ús de la força mínima imprescindible"

La jutge Maria Teresa Rodríguez, que havia d'investigar les càrregues de la Guàrdia Civil en diversos col·legis del Bages durant l'1 d'octubre, ha desestimat les diligències que havien demanat els advocats dels agredits en quatre punts de votació. Descarta investigar la repressió policial perquè les lesions són lleus, i perquè els ferits sabien que el Tribunal Constitucional havia prohibit el referèndum i que tot i això hi van anar. A més de no investigar la repressió, la titular del jutjat de primera instància i instrucció de Manresa ha acordat citar a declarar com a investigats per desobediència dos mossos d'esquadra per no impedir la votació de l'1-O en un dels instituts, segons fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Just l'endemà que Amnistia Internacional fes públic un informe en què denuncia les traves de la fiscalia a la investigació de la repressió policial de l'1-O, la jutge de Manresa considera que no hi ha res a indagar. "No s'han identificat conductes concretes punibles atribuïbles a autors concrets ni poden determinar-se perquè cap dels perjudicats ha identificat cap autor concret", diu la jutge, tot i que es nega a permetre les proves que haurien de servir per identificar els agents que haurien causat les ferides durant l'operatiu policial. Afegeix que de les fotografies, vídeos i informes forenses dels ferits "no pot inferir-se que hagi existit un excés policial" i que l'actuació dels guàrdies civils "és compatible amb l'ús de la força mínima imprescindible".

Els advocats de la cinquantena d'afectats havien demanat que s'identifiquessin els agents implicats en les operacions, els seus comandaments, declaracions d'alguns testimonis i guàrdies civils, les instruccions orals i escrites que es van donar al cos policial, i còpies de les comunicacions per ràdio i telèfon que hi va haver durant l'operació de repressió de l'1-O.

En les seves interlocutòries, la jutge també destaca que els ciutadans que van votar al referèndum eren conscients de les ordres judicials que el prohibien "perquè durant gairebé 23 dies l'únic tema que es tractava públicament a Espanya era aquest" i tot i això van decidir "ignorar deliberadament" el Tribunal Constitucional i anar a votar.

La magistrada assegura que molts dels votants, a més, van "limitar" la feina de les forces de seguretat que "tenien l'encàrrec d'impedir la votació" i van resistir-se activament fins i tot en alguns casos  "propinant als agents cops, puntades de peu i espentes". Per això entén que els agents van haver d'utilitzar els escuts i les porres, perquè era "l'única manera de dissoldre els concentrats i poder accedir a les instal·lacions amb la finalitat de recollir el material electoral".

Un jutge demana identificar els guàrdies civils de Mont-roig del Camp

D'altra banda, l'associació d'Advocats Voluntaris 1 d'Octubre ha explicat que un jutge de Reus ha ordenat identificar els agents de la Guàrdia Civil que van participar en el dispositiu de l'1-O a l'institut Antoni Ballester de Mont-roig del Camp (Baix Camp) i explicar la funció que hi feien.

Els denunciants asseguraven que els agents van utilitzar porres i gasos lacrimògens durant el dispositiu per la votació. L'associació de lletrats és qui va presentar la querella però el jutge els va fixar una fiança de 2.000 euros perquè poguessin formar part de la causa, quan han reunit a través de donacions.