Només un de cada deu docents secunda la vaga d'educació

BarcelonaUn de cada deu docents del sistema públic català està fent vaga avui. En total, 7.868 mestres i professors han secundat l'aturada convocada per tots els sindicats de l'ensenyament públic, per reclamar fer l'horari lectiu que feien abans de les retallades, és a dir, 18 hores a l'ESO i 23 a la primària -una hora menys que ara. Segons el departament d'Educació, aquesta és, doncs, la vaga "menys significativa" de la legislatura perquè només ha tingut un 10,77% de seguiment i això suposa "molt poca incidència" als centres educatius.

Així ho ha dit la secretària general del departament, Núria Cuenca, que ha comparegut per detallar el seguiment de la vaga per territoris. A la ciutat de Barcelona és on més docents han secundat la vaga, un 16,31% del total; mentre que a Lleida només l'han seguit un 3,32% de professors. Les altres dades recollides són: un 14,35% al Baix Llobregat, un 14% a Vallès Occidental, un 13,3% al Maresme-Vallès Oriental, un 11,9% a Barcelona comarques, unn 7,8% a Tarragona un 6,93% a la Catalunya central i un 7,7% a Girona.

Aquesta és la segona vaga sectorial contra la conselleria des que Josep Bargalló està al capdavant. A la primera, el novembre de 2018, hi va haver un seguiment del 11,7%. Els mestres i professors, però, també s'han aturat en altres ocasions, com a la vaga general en motiu del judici del procés, el febrer d'aquest 2019, amb un seguiment del 28,7%, i pel 8-M, amb un seguiment del 10,24%.

Cuenca ha agraït "el compromís i l'esforç" del professorat per entendre que, malgrat que les reivindicacions són "legítimes", "no era el millor moment" per fer la vaga perquè les seves demandes no es poden atendre amb els pressupostos prorrogats. Així, el conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha dit que "fins i tot el 10% que s'ha aturat ens importa". "No només ens hem assegut amb els docents, sinó que hem compartit que moltes de les seves reivindicacions són legítimes, en els últims pressupostos del Parlament, el d'Ensenyament és el que més creixia amb prop del 10%", ha remarcat Aragonès.

Si bé a les aules pràcticament no s'ha notat la convocatòria de vaga, on sí que ha tingut més visibilitat ha estat al carrer, en les concentracions a les principals ciutats del país. A Barcelona, centenars de professors s'han manifestat pel centre. La mobilització ha començat a la plaça Universitat i ha acabat a la plaça Sant Jaume, passant per Pelai, plaça Catalunya i Via Laietana. També a Tarragona, més d'un centenar de persones s'han manifestat contra les retallades i, segons USTEC-STEs, al voltant del 15% dels docents secunden la vaga a les comarques tarragonines.

El portaveu d'USTEC, Ramon Font, ha acusat el Govern de fer "'tatcherisme' i política antisindical" visitant els centres els últims dies per dir que aquesta vaga no tenia sentit perquè les plantilles ja estaven fetes. "No estem demanant res que no sigui nostre. Ja és hora que se'ns torni el que se'ns va robar", ha dit Marta Tejedor, de CCOO.

Segona vaga d'educació contra Bargalló

Els mestres i els professors dels centres públics catalans han estan cridats avui a la vaga, la segona en menys de mig any contra la conselleria que lidera Josep Bargalló. Fins a sis sindicats -USTEC-STEs, CCOO, I-CSC, ASPEPC-SPS, CGT i UGT- han convocat la mobilització, amb la qual els docents volen recuperar la jornada lectiva anterior al 2010, és a dir, fer una hora menys de classe cada setmana (18 a secundària i 23 a primària).

Amb Irene Rigau a la conselleria i José Ignacio Wert al ministeri es van imposar dues hores més de classe en l’horari dels docents. El 2017 el departament de Meritxell Ruiz va acordar amb els sindicats reduir-ne una, en un pacte que comprometia el departament a recuperar la segona hora en els pròxims anys.

A més d’aquesta mesura “irrenunciable” els sindicats reclamen altres millores, com reduir dues hores de classe als majors de 55 anys o convertir els terços en mitges jornades, així com reduir ràtios i garantir que no es tancarà cap grup a l’escola pública. Aquestes demandes suposarien en total 240 milions d’euros aquest 2019, una xifra molt més baixa que la que reclamaven en la vaga del 29 de novembre, quan exigien la inversió del 6% del PIB en educació (tal com estableix la llei d’educació), és a dir, 10.000 milions d’euros més que l’últim pressupost.

La vaga arriba després del fracàs de les negociacions

La vaga arriba després del fracàs de les negociacions entre sindicats i administració. La gota que va fer vessar el got va ser la reunió ordinària de la taula sectorial la setmana passada, en què els sindicats es van plantar perquè el departament es va negar a calcular les plantilles del curs que ve a partir de les 18 i les 23 hores lectives. La mediació del departament de Treball tampoc va donar fruits.