Assetjament escolar
Societat Educació 01/03/2023

Fins a 1.200 alertes a Catalunya: una aplicació per trencar el silenci del ‘bullying’

30 centres educatius catalans ja fan servir una app per denunciar i detectar casos d'assetjament

3 min
L’espionatge del programa Pegasus es fa a través dels mòbils.

BarcelonaUna aplicació de mòbil que permet trencar el silenci davant d'una situació de conflicte, de violència o d'inici d'assetjament. Així és com defineixen l'aplicació B-Resol, que des de l'any 2017 fan servir 30 centres educatius de Catalunya per detectar casos d'assetjament, però també de trastorns alimentaris o d'autolesions. L'aplicació funciona de manera molt intuïtiva: l'alumne ha d'introduir el número de referència del centre per demanar ajuda a algú de confiança. El missatge no arriba a un espai genèric, sinó que és el nen o nena qui decideix la persona que rep l'alerta –pot ser el tutor, el psicopedagog o qualsevol professional del centre– i també si ho envia de manera anònima o no. A través del mòbil els menors denuncien des d'insults o baralles fins a casos d'abús sexual o de consum de drogues. A l'altra banda de la pantalla, els professionals del centre reben el missatge i decideixen si cal demanar més informació i de quina manera actuar.

De mitjana, cada centre rep entre 20 i 40 alertes cada curs, això vol dir que, tenint en compte que hi ha 30 centres educatius utilitzant l'aplicació, durant un sol curs es fan fins a 1.200 clics per denunciar situacions que poden derivar en un cas d'assetjament. D'aquestes alertes, el 90% es fan de manera anònima i només un 15% de les denúncies les fa la mateixa víctima.

"Els infants ens deien que els adults no els sabem escoltar i moltes vegades és perquè tenim llenguatges diferents. Això ho resol l'app", explica la directora general adjunta de l'ONG Educo, Guiomar Todó. L'entitat s'ha aliat amb la start-up BCN Resol i ha presentat l'aplicació al Mobile World Congress amb la intenció que aquest any hi hagi 10.000 infants i joves que la utilitzin –de moment n'hi ha 4.000 a tot l'Estat.

Alertes després de sopar i espais foscos identificats

Una de les virtuts de l'aplicació és que trenca les barreres del centre. "La majoria de clics d'alerta els fan companys observadors o amics, no la víctima, i ho fan fora de l'escola, amb nocturnitat. Molts cops després de sopar, quan estan sols a l'habitació", explica el CEO de BCN-Resol, Josep Fígols. A diferència del que passa amb els nens i adolescents, que busquen immediatesa i els agrada rebre notificacions, l'empresa va detectar que els adults preferien poder gestionar aquests missatges des d'una pantalla gran. Per això, els professionals de l'escola o institut contesten els missatges en menys de 48 hores, però mitjançant un lloc web. Per aquest motiu els responsables de B-Resol insisteixen que l'aplicació no és per fer front a urgències –moments en què s'ha de trucar al 061 o al 016– sinó per facilitar que els alumnes comuniquin situacions que no es veuen "abans que hi hagi conseqüències".

A part de contestar a l'alumne i iniciar l'acció necessària per evitar que la situació empitjori, a través de la pàgina el docent també omple un registre sobre la demanda que ha rebut. De manera interna, especifica quin tipus de situació és, quin alumne està sent-ne víctima, quina decisió s'ha pres al respecte –un toc d'atenció, una mediació, una intervenció pedagògica o fins i tot una notificació als Mossos– i també en quin espai s'ha produït l'incident. Aquest conjunt de dades, que cada institut o escolar tria recollir, permet crear estadístiques que donen informació per saber si hi ha algun punt fosc al centre, si hi poden haver més situacions de perill, si hi ha problemes aparentment lleus que es repeteixen o també si hi ha hores concretes en què es produeixen baralles.

Todó i Fígols expliquen que, més enllà dels resultats que ja han notat en els centres on es fa servir l'aplicació –asseguren que en aquests centres la percepció de bullying està al 4%, quan en la xifra general a Catalunya se situa per sobre del 33%–, l'aplicació també permet complir amb la llei de protecció integral a la infància i a l'adolescència davant la violència (LOPIVI). La norma estableix que tots els espais on hi ha menors han de tenir un canal de denúncia anònim i confidencial perquè els infants puguin denunciar si pateixen alguna situació de violència. "Aquest canal pot ser una bústia tradicional, però si pensem en adolescents que són nadius digitals, seguirem sense rebre els seus missatges", explica la directora adjunta de l'ONG.

L'aplicació s'està fent servir en centres com l'Escola Virolai de Barcelona o l'Escola Maristes Igualada, però hi ha pobles com Sant Feliu de Codines on l'Ajuntament ha implantat l'aplicació a escala municipal, també es fa servir en clubs esportius com el C.B. Cornellà i recentment també s'ha arribat a un acord amb la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) per utilitzar-ho com a prova pilot en cinc CRAE, els centres on resideixen els menors tutelats.

stats