Classes de cosir, cuinar i netejar a l’institut: "Volem que ens ensenyin tot el que no hem pogut aprendre a l’ESO"

LleidaPreparar un bon sofregit, plantar enciams, cosir un botó o fer un sargit, planxar i plegar la roba, fer el llit i deixar impecables les rajoles del bany. Són alguns dels coneixements domèstics que aprendran en els pròxims dos anys alumnes de dos instituts catalans. L’INS Ronda de Lleida i el Gaudí de Reus són els dos únics centres de Catalunya que imparteixen aquest cicle formatiu de grau bàsic, adreçat sobretot a alumnes de quinze anys que no han aprovat l’ESO i que no saben què fer amb la seva vida acadèmica.

L’institut Gaudí de Reus va ser el primer que va estrenar aquesta aposta el setembre del 2022. És un cicle de 2.000 hores lectives repartides en dos anys i ara el centre ja suma 32 matrícules entre els dos cursos. La seva cap d’estudis, Montserrat Sorribas, reconeix que l’any passat van tenir molt poc temps per difondre i preparar aquesta nova proposta educativa. “El departament d’Educació, com sempre, ens ho va proposar a última hora”, reconeix. Ha estat en aquest curs que acaba de començar que la demanda ha crescut tant que han penjat el cartell de complet. La segona promoció ha arribat als vint alumnes matriculats i un grapat més estan en llista d’espera.

A Lleida han seguit enguany els mateixos passos. L’institut Ronda té més de mil alumnes, dels quals uns 400 cursen cicles formatius. Una dotzena assisteixen ara a aquest nou cicle sobre tasques domèstiques. El primer dia de classe eren vuit noies, però com que la matrícula d’aquest cicle formatiu està sempre oberta (fins i tot a final de curs), en les darreres setmanes s’hi han afegit quatre alumnes més, dos dels quals són nois. Una mostra que els estereotips de gènere en aquesta matèria estan canviant. “Ens temíem que sols arribarien noies i finalment no”, s’enorgulleix la tutora d’aquest cicle, Sònia Teixiné, que confia que aquesta estrena serveixi de reclam per atreure més alumnes masculins. La docent assegura que els dos joves estan molt contents amb els primers resultats. “Sònia, he après a cosir un botó!”, li va dir fa pocs dies un d’aquests nois.

De fet, a Reus, més de la meitat dels alumnes d’aquest any són homes. La majoria són joves que ja no pensen que cuinar, fer el llit, comprar el menjar o seleccionar la roba per a la rentadora sigui una tasca femenina. “Òbviament, els alumnes han de ser persones a qui, independentment del seu sexe, no els importi fer tasques domèstiques –argumenta Sorribas–, però veuen en aquest cicle una aplicació pràctica que els motiva”.

Per a uns pocs alumnes, aquests dos cursos els obriran l’oportunitat de treballar en el sector de la neteja o l’hostaleria. Per a uns altres, el cicle formatiu serà la porta per obtenir el títol d’ESO o d’accedir a un cicle formatiu de grau mitjà o, fins i tot, al batxillerat. Però la majoria estan descobrint que hi ha una utilitat en tot el que estan aprenent. “Quan marxi de casa dels pares, em podré espavilar sol sense problemes”, li va dir un alumne a la cap d’estudis de l’institut Gaudí.

I a sobre de tot això, el currículum es treballa de forma competencial. És a dir, les assignatures pròpies de secundària, com matemàtiques, llengua, física o química, estan pensades per a la seva aplicació en la vida pràctica. L’elecció del detergent (i els seus components químics) per a cada tipus de roba, calcular les quantitats exactes per a una bona recepta o minimitzar el consum elèctric amb l’ús de la planxa són alguns dels coneixements que adquiriran. “A diferència de quan cursaven ESO, ara sí que veuen la utilitat del que estan aprenent i això els motiva més”, conclou Sorribas.

Alumnes recomanats

Matricular-se com a alumne del cicle d’activitats domèstiques requereix, en qualsevol cas, uns requisits mínims. Haver complert els quinze anys i no tenir l’ESO aprovada en són dos, però també haver estat recomanat per un orientador acadèmic i ser validat per un inspector. Malgrat tot, l’arribada d’alumnat interessat també es produeix gràcies al boca-orella entre ells mateixos. Mentre que en un cicle formatiu de grau mitjà o superior les classes són d’entre 30 i 35 places, els de l’FP Bàsica no poden superar les vint. I això és perquè es tracta irremeiablement d’un alumnat amb unes necessitats afegides. “Arriben amb les motxilles carregades de problemes, amb certes mancances d’autoestima i de motivació que cal treballar addicionalment a les aules”, explica la cap d’estudis de l’institut Ronda de Lleida, Eva Ibáñez.

Tant el centre de Lleida com el de Reus tenien part de la infraestructura ja muntada prèviament, com la cuina, la rentadora, la planxa i l’equipament bàsic de neteja, com aspiradores. Fins i tot a Lleida disposaven ja d’un hort. I és que els dos instituts formen part de la mateixa família professional en l’àmbit dels serveis socioculturals i a la comunitat. Es tracta d’un perfil acadèmic que, fins ara, ha anat impartint cicles sobre atenció a la dependència, promoció en la igualtat de gènere, integració social, educació infantil, animació sociocultural i mediació comunicativa, entre altres. Aquest nou cicle bàsic d’activitats domèstiques encaixa en tot aquest context.

Part de l’equip docent que imparteix aquest curs a Lleida va visitar l’estiu passat Reus per conèixer de prop com ho feien les seves col·legues des de feia ja un any. En total, no són gaires professores. Quatre al Ronda i sis al Gaudí. “És preferible que n’hi hagi poques per tal que sigui més fàcil guanyar-se la confiança de l’alumnat”, argumenta Eva Ibáñez.

“Les professores han de tenir més paciència amb nosaltres”, demana una de les alumnes. Es diu Sali Ubal, és de Lleida ciutat i vol ser perruquera. “En aquest curs volem que ens ensenyin tot el que no hem pogut aprendre a l’ESO”, afegeix la seva companya Coraima Cuenca, que pretén enllaçar aquests estudis amb una altra FP de Grau Mitjà que a la llarga li permeti convertir-se en guàrdia forestal.

Una de les poques alumnes vocacionals en tasques domèstiques és Soraya Ximénez, una jove de Puigverd de Lleida que pretén acabar aquest cicle per anar després a treballar al sector de l’hostaleria. Cuinar, cosir, fer la bugada i planxar són, per a la major part de l’alumnat, les tasques més fàcils i agraïdes. Gairebé tots coincideixen a dir que la neteja és el més complicat. Però, en qualsevol cas, “el que anem aprenent aquí ens servirà per a la vida diària”, afegeix l’Aurembiaix Gelonch, una noia a qui li agradaria continuar estudiant per convertir-se en assistent social.

Quan acabin aquests dos anys, alguns ja podran incorporar-se al món laboral. Per això, les classes ofereixen altres aprenentatges com l’elaboració d’un currículum, la redacció d’una carta de presentació, la preparació d’una entrevista de feina o saber utilitzar les eines digitals per a la recerca laboral. “Si surten d’aquí, almenys ho faran amb una bona idea de com està el mercat”, conclou una de les professores. I, si més no, sabran espavilar-se a casa.