Societat  /  Educació 07/02/2022

Descrita al Pirineu una nova espècie de dinosaure de fa 70 milions d’anys

L’abditosaure, de 18 metres de llarg i 14 tones de pes, és el titanosaure més gran que va habitar el sud d’Europa

3 min
Imatge 1. Abditosaurus

BarcelonaFa entre 66 i 86 milions d’anys, dia més dia menys, bona part de l’Europa actual era un arxipèlag, un conjunt d’illes de mides ben variades, i l'Amèrica del Sud i l'Àfrica estaven unides formant l’enorme continent batejat amb el nom de Gondwana. Va ser en aquella època, ara fa 70 milions d’anys, que els titanosaures van habitar el planeta. El més gran de tots, almenys a l’àrea que avui ocupen la península Ibèrica i el sud de França, va ser l’Abditosaurus kuehnei. L’enorme animal, de gairebé 18 metres de llarg i un pes estimat de 14 tones, ha estat ara descrit a partir de les restes fòssils localitzades a Orcau, al Pallars Jussà. La descripció ha sigut possible gràcies a la recerca d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) en col·laboració amb altres científics de la UAB, la Universitat de Saragossa i la Universitat NOVA de Lisboa, a més del Museu de la Conca de Dellà. La descripció es publica aquest dilluns a la revista Nature Ecology and Evolution.

Els autors de la investigació, amb el paleontòleg Bernat Vila de l’ICP com a primer autor, no han dubtat gens a classificar l’abditosaure com una nova espècie emparentada filogenèticament amb els titanosaures que habitaven Amèrica de nord a sud, i amb els que vivien a l’Àfrica; i clarament diferenciada dels que en el mateix temps vivien a Europa, de dimensions molt menors. “El factor d’insularitat molt probablement va influir en una mida inferior d’aquesta mena d’animals a Europa”, descriu Vila. Viure en una illa suposa tenir menys recursos alimentaris: “És un fenomen conegut per a múltiples espècies al llarg de l’evolució”, amplia l’investigador.

La pregunta ara és com haurien arribat fins als Pirineus just quan formaven part d’una illa. La hipòtesi més plausible, explica el paleontòleg, és que es produís una migració dels animals en un moment que hauria baixat el nivell del mar i s’haurien reobert rutes de migració des de l’Àfrica. La troballa d’ous de l’abditosaure reforçaria aquesta hipòtesi. 

Restes fòssils del dinosaure dels Pirineus

Les restes fòssils que ara han permès la descripció de la nova espècie van ser localitzades pel paleontòleg alemany Walter Kühne l’any 1954 i posteriorment traslladades a Madrid. Després de gairebé mig segle en l’oblit, el 2012 un equip de l’ICP va reprendre una excavació sistemàtica que ha donat com a resultat, anys després, la troballa de vèrtebres, costelles i ossos de les extremitats, pelvis i escàpula d’un mateix individu. I com a element de gran valor, un conjunt de 12 vèrtebres cervicals d’un coll semiarticulat, que han ajudat a dimensionar l’animal. “No és normal trobar juntes tantes peces fòssils”, explica Vila.

Els últims dinosaures d'Europa

Uns herbívors gegants

Els titanosaures, autèntics gegants herbívors, van viure en pràcticament totes les regions del planeta en una era en què els actuals continents formaven enormes extensions de territori gairebé sense separacions. Aquest fenomen afavoria la migració a la recerca d'aliment i millors condicions climàtiques, fet que només es va veure interromput per la deriva continental o la formació d’arxipèlags, com el cas d’Europa. A mesura que es produïen fenòmens d’insularitat, la mida s’anava reduint fins a l’extrem que al registre fòssil hi ha espècimens nans d’aquest mateix gènere.

Les restes fòssils es podran visitar al Museu de la Conca de Dellà, al Pallars Jussà, el trimestre vinent. Justament allà s’hi podran veure altres restes trobades al Pirineu, una zona prou propícia perquè està formada de roca continental antiga. En aquest cas, del Cretaci i de poc abans de l’extinció massiva del Juràssic. 

stats