Societat  /  Educació 31/08/2022

Els docents faran una hora menys de classe a partir del gener si els sindicats desconvoquen les vagues

La conselleria accepta incorporar 3.500 mestres i professors el 2023 per evitar que hi hagi aturades el 7 i el 28 de setembre

3 min
Els sindicats de mestres ocupen el departament d'Educació

BarcelonaCinc dies abans que comenci el curs escolar, el departament d'Educació i els sindicats s'han assegut aquest dimecres a la taula de negociació, convocada per Treball de cara a les jornades de vaga previstes per als dies 7 i 28 de setembre. Segons ha sabut l'ARA, la conselleria d'Educació hauria acceptat la principal demanda dels sindicats i, per sorpresa, s'ha compromès a reduir una hora lectiva a tots els docents durant el curs 2022-23 (els de primària tornarien a fer 23 hores de classe i els d'ESO 18) si, a canvi, els sindicats desconvoquen les mobilitzacions previstes. La mesura costaria uns 170 milions d'euros, que sortirien d'una ampliació del sostre de dèficit, perquè caldria incorporar al sistema educatiu 1.463 mestres d'infantil i primària i 2.009 professors d'ESO. En total, uns 3.500 docents.

Si els sindicats ho accepten, la mesura no podria entrar en vigor al principi de curs perquè els horaris ja estan fets i les plantilles quasi enllestides, i s'aplicaria el gener del 2023. "Això vol dir que al gener haurem d'elaborar un altre horari. Caldria haver-ho fet des de l'1 de setembre", apunta Jesús Martín, de la UGT, que lamenta que la "improvisació" del departament "no ha tingut en compte les afectacions organitzatives que pot tenir en els centres". Els sindicats, que s'havien presentat a la reunió per parlar dels serveis mínims de la vaga, han admès que la proposta els ha agafat "per sorpresa". De moment, mantenen les convocatòries de vaga, però estudiaran la proposta d'Educació. La portaveu d'Ustec, Iolanda Segura, ha recordat que la seva petició era que la mesura s'apliqués des de l'1 de setembre, i no des de l'1 de gener.

Al departament, però, es mostren confiats i esperançats: "Seria molt difícil que hi hagués un no, perquè accedim a donar sortida a una reivindicació cabdal per als sindicats", ha dit la secretària general d'Educació, Patrícia Gomà. Aquest dijous, a les 15 h, hi haurà una nova reunió en què se sabrà si hi ha acord o no.

Patrícia Gomà i Dolors Collell, del departament d'Educació, surten de la reunió amb els sindicats
Representants dels sindicats, atenent els mitjans de comunicació

Un escull en les negociacions

L'hora lectiva havia sigut un dels esculls principals en les últimes negociacions. Els sindicats van incloure a les seves reivindicacions la reducció d'una hora lectiva per tornar a fer l'horari que tenien abans de les retallades, com ja s'ha fet en unes altres comunitats. La conselleria va assegurar que no era possible (ni econòmicament ni tècnicament) fer-ho alhora a primària i ESO, i va proposar als sindicats aplicar la reducció als mestres d'infantil i primària aquest curs i deixar per al curs següent, el 2023-24, la reducció de l'hora a l'ESO.

Els sindicats van rebutjar l'oferta d'Educació: van dir que no podien acceptar una millora que només afectava una part del professorat. "Com explicaríem al personal d'ESO que no recuperaran el seu horari el curs que ve, quan és tant o més necessari que a primària? S'ha de fer a tothom per igual", argumentaven aleshores.

Arran del trencament de les negociacions, els sindicats van avisar que el curs vinent seria "ingovernable" i van anunciar vaga el dia 7 de setembre, quan comencen les classes d’ESO i postobligatòria i dos dies després de l'inici de curs d’infantil i primària, i una altra el dia 28. Durant les vacances no hi havia hagut avenços, tot i que les dues parts ja deien que hi havia marge per a l'acord. En una entrevista a l'ACN el conseller, Josep Gonzàlez-Cambray, va demanar als sindicats un pacte "per al bé de la comunitat educativa". I els va proposar tornar a l’horari lectiu d’abans de les retallades als mestres de primària aquest curs (tornar a fer 23 hores lectives i no 24) i el curs que ve a l’ESO (18 hores i no 19). Però els sindicats van insistir en la seva demanda: "No acceptarem que el retorn de l’hora lectiva no sigui alhora per a tot l’alumnat i tot el professorat", va dir fa alguns dies Iolanda Segura, portaveu d’Ustec, a l'ARA. "Tornar també l’hora lectiva a l’ESO ajudaria a calmar el conflicte", afegia Teresa Esperabé, de CCOO. A més, deien que si el Govern realment volgués reduir les hores lectives ho faria fins i tot sense l’acord sindical: "Ens han imposat mesures sense passar per cap negociació i ara resulta que el retorn de l’hora lectiva no pot tirar endavant sense el nostre suport", retreia Segura. 

Al marge de l'hora lectiva, els sindicats també exigeixen que el complement salarial es torni a cobrar al cap de 6 anys de feina (i no als 9 com ara), que els més grans de 55 anys puguin fer 2 hores menys de classe i l’estabilització dels interins. A la primavera hi ha eleccions sindicals.

Quin horari tenen els docents?

L'horari d'un docent a l'escola pública és el mateix que té el personal funcionari de la Generalitat, és a dir, 37 hores i 30 minuts setmanals, que es divideixen de la manera següent:

A primària, els mestres han d'estar-se 30 hores presencialment als centres, 24 de les quals són lectives (atenció directa als alumnes, fent classe) i 6 hores més són per a activitats complementàries (tasques de coordinació, reunions, atenció a les famílies, treball en equip...). Tenen 7 hores i 30 minuts a la setmana que no s'han de fer necessàriament a l'escola i que són per preparar classes, corregir o formar-se. Si els sindicats arriben a un acord, es faran 23 hores lectives i 7 hores de coordinació.

A l'ESO, els professors van aconseguir fa dos anys tornar a les 24 hores de permanència al centre (a causa de les retallades se'n feien 28), 19 de les quals són lectives (de classe) i 5 són per a activitats complementàries (guàrdies, reunions, coordinació...). La resta d'hores no s'han de fer necessàriament al centre: 6 són per a activitats no sotmeses a l'horari (avaluacions, trobades amb famílies, tutories de pràctiques, que es poden fer "de manera telemàtica") i 7 hores i 30 minuts són per programar, formar-se i preparar-se les classes. Si els sindicats arriben a un acord, es faran 18 hores lectives i 6 d'activitats complementàries.

En canvi, a l'escola concertada el contracte és per 30 hores a totes les etapes i totes són presencials al centre. A infantil i primària, els mestres de l'escola concertada fan 25 hores lectives i 5 d'activitats com substitucions i reunions. A l'ESO i batxillerat, els professors que són tutors fan unes 23 hores lectives i 7 de no lectives, i els que no són tutors fan 24 hores setmanals de classe i 6 de no lectives.

stats