Societat Educació 24/02/2023

Fins a nou protocols per combatre el ‘bullying’ i la discriminació

Educació insisteix que inicialment el centre no va detectar assetjament contra els menors

3 min
Aspecte de la porta de la casa on vivien les bessones de Sallent, avui al matí, amb espelmes i cartells en record seu.

BarcelonaInicialment Educació va descartar el bullying, perquè “el centre no tenia cap constància de cap problemàtica específica relacionada amb l’assetjament”. El conseller Josep Gonzàlez-Cambray ha defensat així la primera reacció del departament davant del cas de suïcidi dels bessons de Sallent. Hores més tard, però, des del departament van activar la Unitat de Suport a l’Alumnat en situació de Violència (USAV), un mecanisme que està recopilant tota la informació per aclarir la situació que vivien els menors. Cambray ha afegit que aquesta activació no pressuposava l’existència d’assetjament.

El conseller d’Educació ha assenyalat que el suport psicològic que rebien els germans era “similar” al que es fa a altres alumnes i que “hi ha molts casos d’acompanyament a Catalunya” sense necessitat que hi hagi un episodi d’assetjament al darrere. Cambray també ha avançat que amb Salut s’està replantejant el programa Salut i Escola, però sense detallar quins canvis es plantegen.

Uns joves portant unes flors al memorial improvitzat a Sallent

Tot i això, el conseller no ha entrat a valorar què va poder fallar perquè no es detectés la situació que patien els germans i no s'activés cap dels protocols que el departament té per fer front a casos de discriminació, assetjament o maltractament a les aules. Per la seva part, el president de l'Observatori Contra l'Homofòbia (OCH), Eugeni Rodríguez, ha enviat una carta a la directora de l'Oficina per a la Igualtat de Tracte i No Discriminació, Manuela Fernández, demanant que s'aclareixi si Educació o Igualtat van activar el protocol establert per a alumnes trans. Rodríguez exigeix una investigació "rigorosa i transparent" sobre el cas.

De la detecció al tancament del cas

De fet, la xarxa educativa catalana compta amb nou protocols diferents per a "la millora de la convivència" als centres amb directrius sobre com prevenir, detectar i actuar en casos d'assetjament i discriminació a les aules. Entre aquests protocols n'hi ha des de generals per fer front a situacions d'assetjament entre iguals, fins a documents específics d'assetjament escolar a persones LGBTI, un protocol concret sobre com acompanyar l’alumnat transgènere en els centres educatius o directrius sobre com intervenir davant la violència masclista entre l’alumnat.

Més enllà de les característiques de cada document, existeix el Circuit simplificat d'intervenció davant conductes de l'alumnat greument prejudicials per a la convivència, que comença quan hi ha coneixement o sospita per part de qualsevol membre de la comunitat escolar que s'està vivint una situació d'aquest tipus. Per arribar a aquest punt, s'exposen una sèrie d'indicadors que poden fer saltar les alarmes i que són similars en la majoria dels protocols. Són aspectes físics, com ara que l'alumne assetjat presenti ferides inexplicables, trastorns psicosomàtics com mal de panxa o mal de cap, o que tingui problemes de son o tics nerviosos. També indicadors conductuals com ara l'absentisme, que l'alumne estigui sol, que pateixi canvis sobtats en les rutines diàries o en el rendiment acadèmic o que li prenguin coses i es trobi intimidat en baralles. En total són una quarantena d'indicadors que es poden presentar en la persona presumptament assetjada o en el comportament dels seus companys –que en el cas dels bessons de Sallent, segons Educació el centre no les hauria detectat– i que han de permetre activar la següent fase del protocol.

Un cop es confirma el cas, seguint el circuit oficial, el pas següent és comunicar la situació a la família o tutors legals i a inspecció d’Educació i, en el cas que la conducta es pugui perseguir penalment, també a la policia. L'última fase és la de la intervenció, en què es preveuen mesures d'urgència com ara canviar a l'agressor temporalment de grup o suspendre-li l'assistència, o crear un mapa de seguretat per protegir l'alumne assetjat i donar-li suport i oferir-li persones de referència en qui pugui confiar. Aquesta fase també preveu la col·laboració i el compromís de les famílies, pràctiques restauratives i el seguiment per part del tutor i la direcció del centre fins al tancament del cas.

stats