Les famílies catalanes, les que més paguen per l'escola concertada

BarcelonaLa situació econòmica de l'escola concertada a Catalunya té molt poc a veure amb la de la resta de l'Estat. Així ho mostra l'informe d'EsadecPol El coste de acceso a la escuela concertada en España: las cuotas que pagan las familias y sus causas, un dels estudis més exhaustius que s'han fet fins ara sobre el pagament de quotes a l'educació concertada a Espanya. Catalunya és la comunitat on les famílies que porten els fills a una escola o un institut concertat paguen més diners de quota. Ara bé, els motius darrere d'aquesta realitat són molt diversos, ja que el sistema educatiu català també és dels que tenen una concertada més polaritzada.

Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) recollides pels investigadors d'Esade, de mitjana a Catalunya es paga una quota de 1.696 euros l'any per acudir a un centre concertat. Un preu que és 540 euros més alt que el que es paga per anar a una escola o institut concertat de Madrid (1.156 €), la segona comunitat espanyola amb les quotes més cares.

De fet, segons els càlculs de l'informe, una família catalana que vol portar el seu fill a la concertada ha de pagar una quota gairebé tres vegades més alta que una família del País Valencià (597 €) i quatre cops més alta que la que pagaria a un centre d'Andalusia (453 €).

Per què la diferència de quotes és tan abismal entre Catalunya i la resta de l'Estat? El catedràtic en sociologia de la UAB i coautor de l'estudi d'EsadecPol Xavier Bonal apunta a l'ARA dos grans motius: un gran percentatge de centres infrafinançats i, al mateix temps, una proporció important d'escoles elitistes.

"La situació d'infrafinançament tant en centres públics com en concertats és forta a Catalunya. De fet, és més forta que en cap altre indret de l'Estat", diu Bonal, que insisteix que l'alt cost de les quotes està en part justificat perquè hi ha força centres concertats infrafinançats que no poden funcionar sense les quotes de les famílies. Una realitat que confirmen fonts dels centres concertats socials, que insisteixen que a causa del seu estat d'infrafinançament són les famílies les que "han de fer front al pagament de despeses de personal d’administració i serveis, de personal docent i de funcions directives".

La idea de Bonals queda clarament plasmada a l'informe d'Esade: fent servir les dades mitjanes del finançament públic que reben els centres concertats de tot l'Estat, els investigadors han fet tres grans grups, entenent que al grup 1 se situarien els centres més mal finançats, al 2 els que estan en una situació de finançament intermèdia i al 3 els més sobrefinançats. Doncs bé, de les cinc comunitats analitzades (que concentren el 70% de les quotes de la concertada de l'Estat), Catalunya és la que, amb una diferència considerable, té una proporció més alta de centres al primer grup, el de les escoles més mal finançades.

De fet, el 52% de les escoles de primària concertades catalanes se situen en el pitjor grup de finançament, mentre que a Madrid o Andalusia el percentatge de centres tan fortament infrafinançats no arriba al 30% i al País Basc és menys del 5%.

A l'altre cantó de la balança, Catalunya té un percentatge més equiparable a la resta de l'Estat pel que fa als centres concertats més ben finançats. Si es continua agafant de referència la situació de les escoles de primària, un 30% dels centres catalans se situen en el grup dels més ben finançats. Una situació que al País Basc viuen el 83,4% dels centres i a Madrid un 42%.

"Una concertada de rics i una de pobres"

Tot i que l'informe d'Esadecpol no analitza el perfil social dels alumnes que van a la concertada, Bonal explica que, amb les dades d'infrafinançament, es pot interpretar que seguim tenint "una concertada de rics i una de pobres". Descriu que, tenint en compte que hi ha un alt percentatge de centres infrafinançats, els que acullen alumnat vulnerable que no pot pagar una quota seguiran infrafinançats i no podran oferir els "extres" que sí que ofereixen els centres que utilitzen les altes quotes per destacar per sobre d'altres centres o per treure'n més benefici econòmic.

Aquesta situació també queda reflectida quan s'analitza a què destina les quotes de les famílies cada centre concertat. Segons l'informe d'EsadecPol, a Catalunya el 46% de les escoles i instituts concertats destinen el pagament que fan les famílies a fer front a la situació d'infrafinançament que pateixen. En canvi, hi ha un 33% dels centres que fan servir les quotes per enriquir-se o per diferenciar-se, ja que no les necessitem perquè ja estan ben finançats. Finalment, només un 15% de la concertada catalana utilitza el que paguen les famílies per oferir serveis que no preveu l'administració pública, com ara extraescolars, sortides o assignatures optatives més específiques o ben valorades.

Treure el concert als centres sobrefinançats

Més enllà de radiografiar la situació econòmica de la concertada, l'estudi d'EsadecPol aborda possibles solucions davant les desigualtats del sistema. Una de les més destacades implica transitar, en uns "períodes raonables", fins a la gratuïtat de l'accés a l'educació, tant pública com concertada. Una opció que també reclama des de fa temps gran part de la concertada catalana. Ara bé, segons Bonal, abans d'arribar a aquest punt –a hores d'ara, molt difícil d'assolir a Catalunya– hi ha una opció per garantir la igualtat dins la concertada que "no requeriria més inversió".

Segons apunta l'estudi, fent una redistribució del finançament del sector es podria compensar l'infrafinançament dels altres centres. "Si treus als que en tenen més i ho poses allà on en tenen menys, es podria arribar a un cert equilibri", assegura Bonal. L'investigador explica que, segons els càlculs de l'estudi, si es treu el concert a les escoles que no són d'interès públic i es transfereix als centres en pitjor situació econòmica, s'acabaria assolint una situació d'igualtat, ja que també hi hauria un moviment d'alumnes que deixarien d'anar als centres que perden el concert per passar a la pública o a la privada en funció dels seus interessos. Una solució que, tot i que a l'informe s'ha fet amb dades estatals, segons Bonal també seria viable d'aplicar a Catalunya.