Societat  /  Educació 10/05/2022

El recurs del Govern no evitarà el 25% de castellà a les aules

El govern espanyol farà actuar els inspectors per fer complir la sentència mentre l'Asamblea por una Escuela Bilingüe adverteix els directors de centres

4 min
Un alumne d'ESO fent un treball d'institut a casa, en una imatge d'arxiu

BarcelonaNo hi ha marxa enrere. Vint-i-quatre hores després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ordenés a la Generalitat executar en 15 dies la sentència que implica fixar un 25% de castellà a les aules , tots els actors implicats adverteixen el Govern que no hi ha alternativa, malgrat que s'intenti guanyar temps interposant un recurs. L'avís ha arribat aquest dimarts tant per part dels actors implicats en el procediment judicial –el govern espanyol i l'Asamblea por una Escuela Bilingüe– com per part dels experts.

De fet, l'executiu espanyol, que fins ara s'havia fet el desentès i no havia instat a l'execució de la sentència, ja ha dit que demanarà a l'alta inspecció (a Catalunya hi ha dos treballadors) que actuï per fer-la complir: "Reiterem que les sentències s'han de complir i que els pronunciaments dels tribunals s'han d'acatar", deia la ministra portaveu del govern, Isabel Rodríguez. La sentència és "d'obligat compliment", ha defensat també la ministra d'Educació, Pilar Alegría, i ha descartat "cap tipus de debat". Segons Alegría, el govern espanyol vol que "els joves de comunitats amb llengua cooficial, quan acabin la formació obligatòria, siguin competents en la llengua castellana i en la cooficial". Malgrat tot, Rodríguez també ha volgut llançar un missatge de tranquil·litat i ha assegurat que el curs s'ha d'acabar amb "absoluta normalitat".

En canvi, el tercer actor a qui el TSJC ha habilitat com a part del procediment, l'Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), vol que els canvis arribin aquest mateix curs. D'entrada enviaran una carta a tots els directors dels centres amb una còpia de la sentència i advertint-los de les "conseqüències" d'un eventual incompliment, ha dit la presidenta de l'entitat, Ana Losada, malgrat que la interlocutòria del TSJC es dirigeix explícitament al conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray. En aquest sentit, l'entitat ja es planteja impulsar un procediment per desobediència contra Cambray en cas que no dicti una instrucció per canviar el model lingüístic de les escoles les dues setmanes vinents. En cas que la fes i alguns centres no la complissin, no descarta portar també els directors davant de la justícia.

Davant d'aquest panorama, el Govern ha anunciat que presentarà un recurs de reposició a l'última resolució del tribunal en què qüestionarà la legitimitat de l'AEB. "Poden discutir la legitimitat de l'AEB però la sentència en si és immodificable. Allargaran l'agonia dos o tres mesos, però el pronunciament va a missa, no es pot modificar i l'han d'assumir a curt termini", ha assegurat el president d'Impulso Ciudadano, José Domingo.

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha explicat que l'executiu ultima un "pla de xoc" i espera el nou decret –anunciat fa dos mesos per Cambray – per reforçar el model d'escola catalana. També s'ha compromès que el curs que ve es faci "més català" als centres del que es fa ara. Plaja ha assegurat que el Govern posarà "tots els esforços" per incrementar l'ús de la llengua a les aules i ha posat com a exemples d'accions l'organització d'espais compartits al pati, al menjador i a través del lleure, amb formacions, activitats familiars, grups de conversa i activitats de lleure en català. Però no ha concretat cap més detall.

Fer en castellà una assignatura troncal

Davant d'una sentència que és ferma des del gener, ja comencen a sorgir les veus que assumeixen que caldrà canviar el model lingüístic a les escoles i proposen començar a estudiar les millors maneres de fer-ho per complir amb el mandat judicial i, alhora, no renunciar a reforçar el català. En aquest sentit, la presidenta del consell lingüístic assessor del Govern, Carme Junyent, és partidària d'impartir en castellà una assignatura troncal com ara les matemàtiques per complir la sentència, i centrar tots els esforços en ocupar-se que els alumnes sàpiguen "efectivament" el català. "Defensem-nos, fins i tot complint", ha dit a TV3 Junyent, que pensa que "estaria bé deixar els missatges polítics al marge de l'escola". Per això, ha demanat: "Si el que volem és que el català sobrevisqui, treballem-hi".

També la professora de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, Marta Franch, considera que cal assumir la decisió judicial i fer una llei o un decret llei per garantir com s'ha d'ordenar la presència del català i el castellà a l'escola. "L'única cosa discutible és la legitimació de l'AEB, però això no paralitza l'execució de la sentència", insisteix a l'ARA l'experta, que adverteix que el cronòmetre dels 15 dies donats pel tribunal ja ha començat a córrer. De fet, Franch explica que la sentència que ordena al Govern aplicar el 25% de castellà a les aules "fa temps que és ferma". "Hi ha un descuit per part dels nostres polítics per no preveure que algú demanaria l'execució de la sentència", valora la professora de la UAB.

Som Escola demana fermesa al Govern

En canvi, tot i que l'agrupació d'entitats cíviques i educatives Som Escola no parla en cap moment de desobeir la sentència, sí que reclama al Govern que es mantingui "ferm" en la defensa del model d'escola catalana actual i que esgoti "totes les vies jurídiques" per evitar l'aplicació de la interlocutòria. Les entitats demanen també "seguretat jurídica" als directors i als mestres i avisen que si la sentència s'aplica com volen els jutges suposarà el "desmantellament" del sistema d'immersió i del model d'escola en català.

Per la seva banda, el Síndic de Greuges s'ha queixat en un comunicat que la sentència no pondera "adequadament" l'impacte en els drets lingüístics dels alumnes, sobretot dels castellanoparlants. Per al Síndic, que les llengües oficials siguin vehiculars "no ha de passar necessàriament per la fixació de percentatges", perquè així es "limita i condiciona la capacitat que tenen els centres escolars de treballar". Vol que el Parlament i Educació "adoptin les mesures legislatives i polítiques necessàries" per garantir el català "com a llengua normalment emprada", tot i que no concreta quines.

El TSJC atribueix les faltes a un "error humà"

Pel que fa a les faltes lingüístiques de la interlocutòria que obliga a aplicar el 25% de castellà a les aules –l’ARA va compatibilitzar 132 errors en 15 pàgines–, el president de la sala contenciosa administrativa del TSJC ha demanat "sinceres disculpes" i ho ha atribuït a "un molt desafortunat error humà en l'intercanvi d'esborranys de treball". El departament de Justícia també ho ha aprofitat per recordar que tots els jutjats de Catalunya tenen a disposició un servei lingüístic per atendre les peticions de traducció i correcció dels escrits judicials. No consta que el TSJC s'adrecés al servei lingüístic.

stats