Tornada a l'escola: fracassa la vaga sindical i Simó ofereix diàleg sobre el calendari escolar

La consellera d'Educació afirma que el començament de curs continuarà sent abans de l'11 de setembre, però s'obre a explorar noves fórmules

3 min
Primer dia del curs escolar al' Escola Merce Rodoreda de Nou Barris, Barcelona 6

Tal com ja preveien els mateixos sindicats convocants, la vaga d'educació del primer dia de curs ha punxat. L'aturada ha tingut un seguiment que no arriba a l'1% en la majoria de centres que ja han notificat l'afectació de la protesta. Concretament, amb les dades del 94% de les escoles i instituts de Catalunya, el seguiment de la convocatòria feta per USTEC, CGT i la Intersindical ha estat del 0,99%, segons el departament d'Educació. Tot i això, la protesta sí que ha deixat imatges d'un tall puntual a la Gran Via de Barcelona, una entrada a la seu de la Fundació Bofill i la xiulada d'una vintena de persones a l'arribada del president Pere Aragonès i la consellera d'Educació, Anna Simó, a una escola per inaugurar el curs escolar.

Però l'anècdota s'ha viscut a l'Escola Josep Maria Jujol del barri barceloní de Gràcia on, a diferència del que ha passat a la majoria de centres, el 80% dels docents hi han fet vaga. Segons han criticat alguns pares, això ha comportat que els alumnes d'infantil 3 (I3), que el primer dia solen fer només una estona d'adaptació a l'aula, n'haguessin de marxar després d'una breu passejada pel centre. Arran de les queixes, el Consorci d'Educació de Barcelona ha assegurat que els serveis mínims s'han complert, però que demanarà informació al centre.

Tot i l'escàs seguiment de la protesta sindical, la consellera d'Educació s'ha obert a parlar sobre una de les qüestions més criticades els últims mesos per la comunitat docent: l'avançament del calendari escolar. Simó ha estat clara assegurant que les classes continuaran començant abans de l'11 de setembre, però ha explicat que, tot i això, el departament s'obre a parlar amb tots els agents educatius per explorar noves formes que no impliquin començar sempre el quart dia de setembre, tal com havia establert l'anterior conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray.

Primer dia de curs amb normalitat

Més enllà de les protestes, el començament de curs s'ha viscut amb emoció als centres. A l'Escola Mercè Rodoreda de Barcelona, quan faltaven més de 15 minuts perquè sonés el timbre que marca l’inici de les classes i el final d’un llarg estiu, ja hi havia un xivarri eixordador a la porta. Famílies i criatures–i fins i tot mascotes– feien temps a l'entrada del centre que corona un gran cartell de "Biblioteca oberta", un clar exemple d'un dels principals reptes del curs que comença avui.

Per segon any consecutiu, el curs arrenca amb un avançament del calendari, però aquest cop els gairebé un milió d'alumnes catalans tornen a l'escola amb un horari lectiu complet. Tot i haver tingut 75 dies de vacances d'estiu, la tornada no és fàcil per a ningú. "Només una selfie i ja està", implorava una preadolescent a la seva mare. S'havia trobat amb una de les seves millors amigues després de no veure's en tot l'estiu i volia immortalitzar el moment fent una story d'Instagram abans que els seus pares s'emportessin el mòbil perquè no el faci servir a l'escola. Al costat, el Ricky i la Maria de 5è xocaven la mà per saludar-se. És el primer curs que els deixen anar sols a l'escola i havien quedat de trobar-se a la porta. "¿No havíem dit a dos quarts de nou?", li retreia ella.

A l'altre cantó del carrer, l'escena era molt diferent. La Yune plorava desconsolada agafada al seu pare, el Miguel. La seva germana petita, que encara va a la llar d'infants, l'havia acompanyat perquè la tornada a l'escola no se li fes tan dura, però ni les carícies de la petita ni les paraules d'ànim del pare semblava que funcionessin. Sortosament per al Miguel, la mestra que el curs passat era la tutora de la Yune va entrar en acció. L'abraçava i li preguntava com havien anat les vacances mentre intentava convèncer-la per anar cap a la cantonada, on s'agrupaven la resta d'alumnes de la seva edat.

En pocs minuts els professors de l'escola havien aconseguit organitzar el munt d'infants que s'esperaven jugant a l'entrada. Un dels professors parlava amb el Joel. "Tio, estàs més ros!", li comentava. I ell li responia: "Tu també tens la barba més blanca". Mentrestant, el pare del Joel preguntava al mestre: "Avui jornada intensiva, no?" La pregunta es repetia, perquè el curs passat molts alumnes es van passar tot el mes de setembre fent classe només al matí. Entre els pares i mares també es comentava el preu i l'horari del menjador. "¿Tu sabies que aquest any és més car?", preguntava una mare a una altra mentre miraven com els seus fills aprofitaven els últims moments de les vacances per jugar. "Encara ens queden deu minuts!", reivindicava un d'ells.

Asseguts en un banc, molt més calmats i en silenci, hi havia quatre nens amb la seva àvia al mig. Era la Teresa, que explicava que abans ja havien acompanyat el més gran a l'institut perquè la mare treballa. Ella és qui ha cuidat els cinc nets durant tot l'estiu. "Me'ls estimo moltíssim, però ara quan arribi a casa obriré una ampolla de cava per celebrar la tornada a l'escola", reconeixia.

Els reptes del curs per a l'Associació de Mestres Rosa Sensat

Recuperar la confiança de la societat en els mestres

"Potser no és del que més es parla, però sí que és significatiu", assegura la presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, Mar Hurtado. Considera que, després d'una temporada amb molts canvis als centres educatius, multitud de convocatòries de vaga i la introducció de noves metodologies, el sector nota que "la societat està cansada i que es projecta poca confiança cap als docents". Per fer-hi front, Hurtado aposta per reconèixer que en alguns moments els mestres "no s'han sabut explicar bé". Insisteix que han de "saber fer entendre als pares i mares que les reivindicacions són perquè es vol el millor per als seus fills i filles i per buscar la qualitat en educació": "No pas per enfrontar-nos ni per voler treballar menys".

Escola inclusiva

Tot i que el 2017 es va aprovar el decret de l'escola inclusiva, que havia de garantir que els infants amb necessitats educatives especials puguin escolaritzar-se en centres ordinaris, des de Rosa Sensat alerten que queda molta feina per fer per arribar-hi. Un repte que també reconeix el departament d'Educació, que ha augmentat el pressupost destinat al suport d'aquests alumnes, però que encara és insuficient. Una mostra la trobem al Baix Penedès, on gairebé una desena d'escoles han vist com se'ls reduïa el nombre d'hores de vetlladora aquest curs. Hurtado reivindica que "si s'exigeix una qualitat educativa, cal dotar de recursos els centres per afrontar les dificultats que suposa tenir una gran diversitat d'alumnes a les aules". L'única manera viable és fent un desplegament real del decret d'inclusió.

Implantació dels nous currículums

Aquest curs serà el moment de consolidar els nous currículums escolars que s'han aprovat els últims anys a Catalunya. Uns currículums que aposten per un aprenentatge més competencial i menys memorístic i que la presidenta de Rosa Sensat qualifica d'"interessantíssims, però difícils d'interpretar". Explica que cal formar els docents i acompanyar-los en l'ús d'aquestes noves metodologies perquè "si els currículums no s'apliquen correctament, el resultat que se n'espera no serà l'adequat i no es podran valorar correctament".

Cultura de centre

La presidenta de Rosa Sensat alerta que "l'escola ja no pot treballar amb petites individualitats de mestres boníssims". Explica que amb la situació que es viu actualment a les escoles i les dificultats emocionals que ha causat la pandèmia és més necessari que mai "aconseguir generar una veritable cultura d'equip als centres". Hurtado insisteix que per aconseguir-ho cal "trobar temps d'equip i prioritzar la coordinació", unes condicions incompatibles amb la inestabilitat de les plantilles i el poc temps que els docents han tingut per preparar el curs a causa de l'avançament del calendari escolar.

stats