BarcelonaLes mesures que s'han pres per revertir la segregació escolar funcionen però ni són suficients, ni van prou ràpides, ni estan esteses igual per tot el territori. Ara fa tres anys que el departament d'Educació, els ajuntaments de més de 10.000 habitants i les patronals de l'escola concertada van signar un gran acord de país, impulsat pel Síndic de Greuges, per avançar cap a un repartiment més equitatiu de l'alumnat vulnerable i solucionar un dels principals problemes del sistema educatiu català. Des d'aleshores, s'han tirat endavant algunes mesures, com el decret d'admissió que ara ha entrat en vigor, que han permès reduir la segregació escolar un 10%. Una dada positiva, que evidencia que hi ha més implicació i predisposició de les administracions per fer front a aquest problema, però que encara no és suficient, segons ha expressat el Síndic de Greuges, en un informe de balanç de l'acord.
Per mesurar la segregació es calcula la proporció d'alumnes estrangers que s'hauria de canviar de centre per garantir un equilibri perfecte entre els centres d'un territori. Tenint en compte aquest índex, el curs 2018-19 havien de canviar d'escola el 44% dels alumnes estrangers de primària i el 35% d'ESO, mentre que ara ho haurien de fer el 39% de primària i el 32% d'ESO, és a dir, un 10% menys aproximadament. "La reducció és encara poc significativa –diu l'informe–. Els avenços són encara insuficients per confirmar l'existència d'una millora estructural".
Hi ha diversos factors que expliquen la "lentitud" a l'hora de veure els efectes del pacte: la pandèmia i el canvi de legislatura, que han endarrerit l'aplicació d'algunes mesures, així com la segregació residencial, és a dir, la distribució desigual dels immigrants entre els barris d'una ciutat, tot i que en realitat aquest fenomen només explica el 30% de les diferències en els nivells de segregació escolar. Sens dubte, el que determina la segregació escolar són les polítiques educatives que s'impulsen per revertir el problema, tant des de la conselleria com a escala local. I en aquest sentit apareixen implicacions molt desiguals en funció de l'ajuntament, fins al punt que el 30% de municipis han empitjorat els nivells de segregació escolar, com és el cas de Montgat, la Garriga, Badia del Vallès o Sant Just Desvern. En canvi, han millorat el Masnou o Sant Joan de Vilatorrada, així com Terrassa, tot i que la cocapital vallesana encara forma part de la llista de municipis amb més segregació. En aquest rànquing funest destaquen ciutats com Molins de Rei, Ripollet, Tarragona o Esplugues, que tenen encara taxes molt altes de segregació escolar tant a primària com a l'ESO.
Detecció insuficient
Una de les polítiques educatives que més serveixen en la lluita contra la segregació i on encara "hi ha molt marge de millora" és en la detecció de l'alumnat vulnerable abans que entri al sistema i que permet reservar places per a aquests infants. Tot i que s'ha augmentat més d'un 50% la detecció d'aquests alumnes arran del pacte, encara hi ha un 25% de municipis que tenen 0 sol·licituds d'infants amb necessitats educatives específiques de tipus socioeconòmic. Això ha passat en municipis amb molta segregació, com Molins, Sant Feliu de Llobregat o Esplugues, i en localitats amb rendes per càpita força baixes, com Sant Adrià de Besòs o el Prat. "No es fa detecció proactiva", lamenten des del Síndic. L'objectiu és passar dels 80.000 alumnes detectats actualment a 200.000.
Entre les gestions molt millorables, diu el Síndic, també hi ha la matrícula viva, perquè "encara una proporció molt significativa" d'alumnes que arriben a mig curs van a parar en centres de complexitat, cosa que està explícitament prohibida al pacte. També hi ha feina a fer per reduir la sobreoferta de places perquè que hi hagi moltes vacants en un barri o un municipi afebleix les escoles amb menys demanda i contribueix a augmentar la segregació. És per això que, més enllà d'aprofitar la baixada de la natalitat per reduir les ràtios, el Síndic parla de començar a planificar a mitjà termini "quants grups i centres caldran" en cada zona, cosa que inclou valorar el tancament de línies i també d'escoles senceres en cas que sigui necessari.
Instruccions sobre el pagament de quotes
El Síndic també vol posar fil a l'agulla a una de les fonts de més desigualtat: el cobrament de quotes per activitats complementàries (excursions, colònies...), serveis escolars (menjadors, uniformes i altres despeses) i aportacions a fundacions o a les AMPA. De fet, una de les primeres mesures que es van anunciar per lluitar contra la segregació era obligar que tots els centres educatius publiquessin a les seves webs els pagaments obligatoris que suposa a les famílies escolaritzar els seus fills en aquell centre: des del preu dels llibres de text fins al del xandall o la bata, passant pel cost d’activitats en horari lectiu com les excursions o les colònies. L'objectiu era assegurar-se que són preus raonables i que no exclouen alumnes per motius socioeconòmics, però hi ha molts centres que no ho estan fent. Ara el Síndic està preparant una proposta d'instruccions que el departament hauria d'enviar als centres públics i concertats en relació al pagament de quotes, perquè incloguin que les aportacions econòmiques són "voluntàries" i es garanteixi que aquestes quotes no estan vinculades a l'escolarització de l'alumnat, que ha de ser gratuïta.
Caldes de Montbui es mobilitza contra el tancament d'una línia a l'escola pública
Un dels municipis on ja s'ha anunciat que s'eliminen grups és Caldes de Montbui. En aquesta localitat fins ara hi havia una escola concertada amb tres línies, dues de públiques amb dues línies i una altra de pública amb una línia, i l'administració ha comunicat que tanca una línia de l'Escola Montbui, que es quedarà amb una. Les famílies demanen que, en cas que sobrin places, aquesta línia es tanqui a la concertada, i així "equilibrar" més l'oferta, però el departament d'Educació recorda que han quedat 34 vacants a l'escola pública "que no s'han cobert" aquest curs i que per al que ve s'ofereixen 140 places per a 128 nens i, per tant, diuen, es garanteix que "les famílies que vulguin pública tindran plaça pública" i si cal augmentar algun grup es farà a posteriori. A més, fonts del departament asseguren que les ràtios seran de 20 alumnes a P3 a Caldes, també a l'escola concertada. La setmana passada el departament va admetre que tancaran una vintena de grups públics en zones rurals on "la baixada del padró fa impossible" mantenir grups.
Malgrat tot, les famílies de l'Escola Montbui diuen que tancar una línia a la pública condicionarà molt la demanda de les famílies i critiquen que no es tingui en compte ni la matrícula viva ni tampoc el fet que molts dels que van a l'escola concertada són alumnes de fora del poble. "Demanem que obrin les vuit línies i que la gent decideixi", reclama Stanis Zamora, un dels pares que s'ha mobilitzat en contra del tancament. Segons diu, des dels serveis territorials d'Educació els han explicat que hi ha un conveni privat que permet tancar grups a les concertades després de les preinscripcions mentre que a les públiques es tanquen abans. Les famílies tenen el suport dels grups municipals, que han aprovat per unanimitat una moció que insta a treballar per mantenir les 8 línies de P3 que hi ha a Caldes.
