Crisi pels resultats PISA

Joan Cuevas: "El tema dels horaris té impacte en els resultats"

Director general d'Innovació, Recerca i Cultura Digital de la conselleria d'Educació

5 min

En vista dels resultats PISA, ¿el departament és conscient de la magnitud de la tragèdia?

— En som conscients i, de fet, a les proves de competències del 2022, que coincideixen gairebé amb les mateixes dates que les de PISA, ja apuntaven una caiguda històrica. En les del 2023 hi ha hagut un inici de millora de matemàtiques, en la part cientificotecnològica i l’anglès, però no aconseguim revertir la baixada en llengua catalana i castellana. 

Què diria als pares per tranquil·litzar-los?

— Les PISA mostren per a Catalunya el que està passant a la resta del context europeu, en països com Alemanya, França, Holanda o els països nòrdics. Però el més important és que el sistema està reaccionant. També els diria que tinguin una relació de confiança i col·laboració amb les escoles i els docents. 

La situació és general, però Catalunya està molt pitjor respecte al conjunt de l'Estat i per sota de la mitjana dels països de l'OCDE. Per què?

— Dins de l'Estat, Navarra, Euskadi i Catalunya són els que han tingut unes baixades més fortes, i Catalunya, que ja estava en una posició més baixa, ha caigut de manera més contundent. Les dades apunten cap a cinc grans qüestions. La primera és la realitat de la vulnerabilitat i complexitat de Catalunya, més diversa que molts altres territoris i estats. La segona: la necessitat d’ajudar el sistema, els centres i els docents a precisar millor la seva feina metodològicament i curricularment. La tercera: al sistema educatiu català li costa molt tractar la diferència, el que té dificultats d'aprenentatge o el que va més avançat. La quarta: calen reformes estructurals, una de les quals és el pla contra la segregació: en quatre o cinc anys passarem de ser un dels deu països d'Europa amb més segregació escolar a un dels que menys en tindrà. I la cinquena: cal millorar en avaluació, fer-la més continuada i acompanyar els centres per interpretar i prendre decisions.

El 2018 ja hi va haver una alerta amb les PISA. Què s’ha fet?

— Amb la pandèmia, els perfils febles són els que han baixat més contundentment. I també sabem que al voltant d'un 13% de l'alumnat de primària acaba l’etapa sense un bon nivell de comprensió lectora, una dada que es va repetint des de les primeres competències bàsiques del 2008-09. 

Sobre els alumnes més vulnerables, no s'ha fet bé l'acollida, no s'ha fet bé la integració? 

— Ara mateix estem en gairebé mil dotacions d'aules d'acollida, però ens cal fer un avenç metodològic. És un dels temes pendents. Molts països estan posant recursos asimètrics en funció de la complexitat de cada centre. També aquí ho estem fent, per exemple, finançant activitats extraescolars o lectives en 750 centres de complexitat.

El pacte nacional contra la segregació no s’ha notat.

— Donarà resultats a mitjà i llarg termini. Està suposant un esforç bestial del departament, però també dels ajuntaments, molt compromesos. Els municipis que estaven en uns nivells de segregació escolar, gairebé del 60% i en dos o tres anys han baixat al voltant del 40%.

Els resultats PISA han estat molt pitjors a la pública.

— Sí, però les realitats són molt diverses també dins dels mateixos blocs de centres concertats i públics. El fet de triar una escola pública o concertada no comporta que tinguis un mal o un bon resultat.

El 2012 es va començar a fer la jornada intensiva als centres públics. Actualment el 80% dels instituts la fan. Ha influït en les proves PISA?

— És un dels debats que hauríem d’afrontar amb serenor, seguint l'exemple del pacte contra la segregació. El tema dels horaris té impacte en els resultats educatius.

Per tant, ¿seria partidari des del departament de revertir aquesta compactació?

— No he dit això. El compromís de la conselleria és l'encàrrec d'una avaluació que, a més, serà participada. A partir d’aquí es farà una proposta que tingui en compte les evidències internacionals i intenti resoldre el màxim de preocupacions de totes les parts, també dels docents.

A diferència del món de la salut, que va sortir socialment reforçat de la pandèmia, els docents n’han sortit més frustrats i enrabiats. Això ha repercutit als PISA?

— El tensionament del sector docent és un fet internacional que s'ha accentuat amb la pandèmia. Comença a haver-hi problemes, també aquí, per captar i generar vocacions docents. El benestar emocional de l'alumnat, de les famílies, la crisi climàtica, la coeducació i el gènere, les violències... Tot això s'està enviant verticalment a les escoles, de manera que els docents se senten sobredemandats. És un fet diferencial a Catalunya respecte a la resta de l'Estat.

Alguna cosa específica devem estar fent malament.

— Segurament. Mirant en altres països que han revertit els nivells baixos en competència lectora i en matemàtiques, veus que la resposta no és un alineament o l'altre, ideològic o metodològic. En lectura, cal fer explícita la consciència fonològica, el vocabulari contextualitzat: dels 3 als 7-8 anys és una edat clau. Amb les matemàtiques és diferent: el que funciona és un procés d’acompanyament de l'alumnat amb dificultats. No va tant de canviar pràctiques d'aprenentatge per al grup sencer d'alumnat com d’intervenir en persones o grups petits per poder entendre cas a cas i fer-los un seguiment didàctic i metodològic, però també emocional. Amb les matemàtiques hi ha molta frustració i bloqueig.

Per la lectura, es faran biblioteques escolars amb bibliotecari?

— És un tema de país poder garantir biblioteques de centre i que responguin a un bon model.

 La innovació metodològica s’ha fet bé?

—  Hi ha un posicionament ideològic que diu que hem de tornar als continguts. I un de més competencial o per projectes. PISA acaba dient que hi ha dèficit tant en fonaments matemàtics com geometria o estadística, com en la capacitat de resolució de problemes o en la motivació. Per tant, són elements dels dos cantons. Treballar per projectes no vol dir deixar de donar una part estrictament curricular i segurament això de vegades no s'ha acabat d'aterrar així.

Hi ha sobreprotecció dels infants, poca exigència?

— El docent o familiar ha de donar a l’alumne o fill un bon feedback, sincer, que no sigui sobreprotector. Però també sabem que un sobreesforç en l'alumne no és bo per als aprenentatges.

Abans potser hi havia massa deures. Ara n’hi ha massa pocs?

— Potser en algun moment ens havíem passat i ara ens estàvem allunyant en l’altre sentit. De manera mesurada i molt controlada, i amb unes determinades condicions, els deures poden ser bons.

També hi ha hagut llei del pèndol amb les notes i els exàmens?

— Hem de dir la veritat a l'alumne. Però tampoc ser absolutament verticals, perquè llavors el que fas és tancar l'alumne.

Hi ha un gabinet de crisi al departament per afrontar la situació?

— No en diria un gabinet de crisi, però sí una preocupació i una ocupació molt enfocada a les ajudes als centres educatius de més complexitat; i als recursos, formacions i programes de suport als docents. També a plantejar els temes estructurals que cal abordar i acordar.

stats