Els educadors socials volen més presència als centres educatius catalans

BarcelonaL'assetjament escolar, els trastorns alimentaris, l'escola inclusiva i la violència de gènere, entre d'altres: totes aquestes qüestions estan cada vegada més presents a les aules i, per tant, requereixen un abordatge més gran als centres educatius. Amb tot, el Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) ha denunciat aquest dissabte en un manifest que el tractament d'aquests temes cabdals es fan en tallers puntuals, la gestió dels quals, a més, es delega a grups i professionals externs a les institucions. És per aquest motiu que el CEESC ha reclamat que totes les escoles catalanes incorporin un educador social que treballi al costat de l'equip docent a l'hora d'enfocar determinats temes per donar-hi una mirada socioeducativa.

Elisabet Arpal, membre del CEESC, ha explicat a l'ACN que considera que els educadors socials aportarien ''un discurs de fons molt més potent'' a les escoles. L'educadora social justifica aquesta petició i assenyala que, si s'incorporessin més professionals a les escoles, es podrien donar més i millors respostes a les diferents situacions que sorgeixen als centres. De fet, Arpal ha assegurat que les funcions o competències d'un educador sempre estarien en la línia de l'equip docent i el directiu i, per tant, la seva tasca serviria de suport i acompanyament a la feina educadora.

El CEESC assenyala que hi ha escoles que ja han incorporat la figura de l'educador social a les aules, però que totes ho han fet sempre per iniciativa de les associacions de mares i pares i a través d'una entitat del tercer sector. El col·lectiu d'educadors socials qualifica d'"injusta" la situació per a la resta de centres, ja que poden desconèixer els beneficis d'aquesta iniciativa o no tenen els recursos econòmics per contractar-los.

Arpal remarca que la figura de l'educador social va més enllà de la funció integradora a la qual s'ha associat normalment: "La integració és una manera d'apagar focs, però l'arribada de menors no acompanyats [els anomenats 'menes'] que han d'acabar l'escolarització és un afegit a la realitat social del país". Tot i això, la professional creu que els educadors no s'han d'incorporar a les escoles per aquest motiu, sinó per treballar de manera integrada i transversal diferents competències.

El Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya ja ha remès al departament d'Educació la seva petició, en forma de moció parlamentària el desembre passat. Els educadors esperen mantenir una altra reunió properament amb la conselleria, però mentrestant ja han fet públic aquest manifest, que compta amb 25 entitats adherides i té 2.200 suports.