El fracàs dels comptadors socials: només 48 en dos anys i mig a tot Catalunya

BarcelonaNomés 48 famílies vulnerables tenen instal·lat un comptador social de llum a Catalunya. Dos anys i mig després que s'anunciés la mesura en el marc d'un conveni entre la Generalitat i Endesa per evitar les punxades elèctriques i els riscos que això comporta, el que havia de ser una mesura estrella contra la pobresa no passa de dades d'un tímid pla pilot. Sobre aquesta poca implementació ha posat aquest dilluns el focus la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, en la presentació al Parlament del seu informe per analitzar les polítiques públiques contra la pobresa energètica. Per a la síndica, ja s'haurien d'haver instal·lat "milers" de comptadors per tot el país, tenint en compte que Catalunya està en el top 10 de països europeus amb més habitants empobrits i que en una dècada s'ha gairebé quadruplicat la població que no es pot permetre mantenir casa seva a una temperatura adequada. A Espanya la xifra s'ha doblat, fins a situar-se en el 17% el 2022. "Catalunya està en posició de fragilitat en pobresa energètica", ha deixat dit davant dels diputats.

De moment, segons Endesa, els comptadors s'han posat a 23 poblacions de tot el país, com Lleida, Sallent, Amposta o Castelldefels. Les mateixes fonts han indicat que s'estan enllestint els tràmits tècnics per instal·lar 25 aparells més en un bloc de Sabadell ocupat per la PAH i que no compta amb subministrament elèctric des de fa mesos. Per poder accedir a un comptador, que tenen una potència limitada, els serveis socials del municipi han d'acreditar la pobresa de la família i, a més, la propietat de l'immoble ha de consentir la instal·lació, cosa que no sempre és fàcil d'aconseguir.

Per a la síndica, és incomprensible la cobertura social dels més vulnerables. En aquest sentit, tres quartes parts de les famílies empobrides no poden accedir al bo social elèctric, els descomptes de la factura, que si no hi ha canvis, s'acabaran el pròxim 31 de desembre, en un moment en què els preus de la llum a Espanya s'han apujat més que a la resta de països. Es tracta d'una ajuda anual i, segons ha denunciat la síndica, hi ha un retard d'un any per cobrar-la, és a dir, ara s'estan abonant les quantitats del 2022. La síndica ha demanat que es flexibilitzin alguns dels requisits per obtenir ajudes, però alhora ha matisat que en el cas de les famílies nombroses no pot primar només el nombre de fills sinó que s'ha de tenir en compte la renda del nucli familiar.

Buit legislatiu

La burocràcia i la dificultat per entendre com funcionen els circuits són raons que expliquen per què "no s'està arribant a tota la gent que ho necessita", ha avisat la síndica, que ha criticat que el Govern encara no ha fet el decret de la pionera llei 24/2015 contra la pobresa energètica. Durant aquests vuits anys, el buit legislatiu l'han omplert els ajuntaments, que davant de la situació d'emergència han posat els treballadors socials a fer informes de vulnerabilitat social i a enviar-los a les companyies perquè no hi hagi talls de llum, fent "una feina que no els pertoca", ha assegurat. La complexitat encara és més gran en població que no té accés a un ordinador o un mínim nivell formatiu o de coneixement de la llengua per entendre com s'ho ha de fer per aconseguir ajudes i entendre les factures dels subministraments. La mateixa Giménez-Salinas, una advocada de prestigi, ha admès les seves dificultats per entendre els conceptes de la seva factura d'aigua. "Si em passa a mi, què no li passarà a molta gent?", constata.  

Per a Giménez-Salinas el problema no és que les administracions no hagin reaccionat, perquè s'ha aconseguit aturar 200.000 talls elèctrics entre el 2015 i el 2020 de famílies vulnerables i s'ha condonat el deute de milers d'abonats d'Endesa. El problema és que tot s'ha quedat a mitges. El conveni amb Endesa, qualificat d'"històric", s'ha limitat només a aquesta empresa i, tot i que estava previst, no s'ha estès a la resta de companyies.

Com a mesura contra la pobresa energètica, la Sindicatura reclama també un preu social per a la bombona de butà, una font d'energia que es torna a fer servir en moltes llars empobrides perquè estalvia els costos fixos de la llum i el gas. "No pot ser que valgui el mateix una bombona per a les estufes del passeig de Gràcia que per escalfar una casa", ha subratllat.

L'altra mesura que reclama és que les companyies elèctriques publicitin de manera entenedora l'oferta dels preus regulats del mercat de la llum i facilitin el pas a aquestes tarifes, perquè només així es pot accedir al bo social. Finalment, ha demanat a les companyies que deixin de contractar empreses de recobrament per aconseguir cobrar els deutes de famílies vulnerables a través de "l'assetjament i l'amenaça", per l'angoixa i malestar que provoquen. De fet, un jutjat de Barcelona ha condemnat aquestes pràctiques amb una sentència pionera.