Només 87 grans dependents compten amb un assistent personal a Catalunya

BarcelonaNomés 87 grans dependents a Catalunya compten amb la figura de l'assistent personal que preveu la llei de la dependència, 15 dels quals són autistes. La xifra és molt inferior als 1.964 de Castella i Lleó i els 6.300 del País Basc, segons les dades que ha fet públiques aquest dimecres la Federació Catalana d'Autisme. La presidenta d'aquesta entitat, Neus Payerol, ha facilitat les xifres en la seva compareixença a la comissió de drets socials del Parlament de Catalunya, on ha reclamat que les persones amb autisme comptin igual que les que tenen discapacitat intel·lectual, les cegues o les que tenen discapacitat física.

Payerol ha afirmat que la Federació Catalana d'Autisme representa 35 entitats, amb unes 12.000 famílies associades i unes 14.000 persones afectades, una població vulnerable que té "unes necessitats immenses". Així, ha denunciat que des que el 2012 es va impulsar el pla d'atenció integral a les persones amb trastorns de l'espectre autista i a les seves famílies a Catalunya, "no s'ha desplegat del tot i, deu anys més tard, està sense dotació econòmica". Per això ha reclamat al Parlament que insti el Govern a impulsar el pla i també el programa pilot de l'assistència personal, que es va engegar fa nou anys.

La necessitat de l'acompanyament

Una de les poques persones amb gran dependència que disposa d'un assistent personal a Catalunya és la Jana. Tal com va explicar l'ARA fa unes setmanes, aquesta adolescent catalana reconeguda amb el grau III de dependència disposa de l'ajuda de Margalida Maldonado, que està amb ella 20,5 hores setmanals i amb la qual ha après a explorar la seva vocació i a entendre el complex món de les relacions socials amb eines bàsiques. Juntes han construït un projecte, "Les truites de la Jana", que permet a la noia desenvolupar un ofici i, alhora, interrelacionar-se gràcies al guiatge indispensable de l'assistenta personal.

El grau de dependència de la Jana es reavaluarà d'aquí a unes quantes setmanes, quan la noia arribi a la majoria d'edat, i els seus pares ja pateixen per si els avaluadors la veuen bé i li rebaixen el grau. Això implicaria que ja no podria comptar amb el suport de Maldonado per assistir-la, cosa que trasbalsaria totes les rutines que tant l'han ajudada fins ara.

El fet és que aquest acompanyament bàsic és molt escàs i per això Payerol ha demanat aquest dimecres al Parlament que es faci més formació als professionals i es protocol·litzi l'atenció a l'autisme. També ha reclamat que la cartera de serveis socials prevegi més opcions específiques per a aquest col·lectiu, perquè la població diagnosticada de TEA (un trastorn més diagnosticat entre homes que entre dones) té la majoria de vegades una discapacitat intel·lectual associada. "Els nens diagnosticats haurien de poder tenir els seus assistents personals a les escoles, on es nega aquesta assistència en alguns casos", ha denunciat Payerol, per afegir que aquests menors pateixen assetjament escolar en un 45% dels casos. "Les famílies fan un esforç titànic i posen la seva vida al servei dels fills" davant l'atenció "insuficient" de l'administració catalana, ha argumentat.

Catalunya, a la cua en grans dependents

El problema que radiografia la Federació Catalana d'Autisme al Parlament no és exclusiu d'aquest col·lectiu i representa només la punta de l'iceberg d'un altre gran problema de fons: la dificultat per aconseguir el grau de dependència adequat per a les persones amb necessitats especials.

Catalunya és la comunitat que concedeix menys graus III de dependència –el màxim reservat per als anomenats grans dependents–, una condició que obre la porta a places de residència pública o a serveis específics com el de l'assistent personal. Si a la mitjana espanyola les resolucions del grau més greu representen el 22% del total (amb les dades de l’agost), a Catalunya són el 15%. Pel que fa al grau II, a la mitjana espanyola s’atorguen al 30% de les persones, mentre que a Catalunya al 28,5%. És en el grau I –el de dependència moderada– on Catalunya millora, amb el 34% de totes les resolucions aprovades, una xifra que supera el 27,8% de la mitjana espanyola.