Xavier Trabado Farré: "Una prestació social universal de 200 euros per fill reduiria la pobresa"

BarcelonaMés de dos milions de catalans reben atenció d'entitats aplegades a la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social que confia que el Parlament aprovi, després de tres anys, la llei del tercer sector que ha de reconèixer la feina que fan professionals i voluntariat. Des del maig del 2025, Xavier Trabado Farré n'és el president en substitució d’Enric Morist, mort sobtadament.

Les últimes dades ofereixen una fotografia d’una Catalunya empobrida i desigual. Un 36% de pobresa infantil i un de cada quatre catalans, pobre. Què creu que falla?

— Tenim des de fa anys els índexs de pobresa més elevats d’Europa i som el territori que menys redueix la pobresa generada pel mercat. Crec que això és culpa de tothom: la classe política no ha estat sensible, la societat civil i els agents socials no ho han prioritzat i nosaltres no hem tingut capacitat d’influir. Però passa perquè no tenim polítiques públiques amb uns pressupostos significatius. Per això intentem que es faci realitat la prestació universal per fill a càrrec que planteja el govern espanyol. Com? Articulant la prestació a través d'un crèdit fiscal en l’IRPF. Per tant, seria un ajut que no caldria sol·licitar. Proposem 200 euros mensuals per fill.

Tenir prestacions socials universals contraresta el discurs liberal contra la pagueta?

— Una de les raons per les quals es parla de la pagueta segurament és perquè no hem aconseguit que els drets socials es vegin com un sistema tan robust com els sistemes de salut o l’educatiu. I en el moment polític actual, de discursos d'odi i de qüestionar la capacitat del sector públic pel bé comú, aquesta prestació per fill és una forma d’entendre per part de tota la societat que els drets socials ens impliquen a tots. Hem d'entendre que la cohesió social no és només una qüestió de generar oportunitats sinó també que és imprescindible per tenir una societat més productiva, més innovadora.

La pobresa surt cara socialment i econòmicament per al país.

— El cost de la pobresa infantil s’estima en 60.000 milions d'euros anuals. Perquè clar, si tu tens un infant pobre que va a l'escola amb problemes de nutrició, sense extraescolars, això influencia en els resultats de PISA, facilita l'abandonament prematur dels estudis i impactarà en el fet que es pugui incorporar a l'entorn laboral i que pugui tenir una carrera professional. Davant d’això, estem subjectes als missatges que estem en un infern fiscal i no és cert. A Catalunya i a Espanya estem encara uns quants punts per sota de la pressió fiscal a Europa.

Les entitats fa anys que advertiu que la burocràcia frena que les famílies arribin a les prestacions. Veieu millores en la reforma anunciada per l’actual conselleria?

— Tots els problemes que tenim són perquè la maquinària de drets socials és limitada, que no és responsabilitat exclusiva del Govern actual sinó que és fruit de molts governs anteriors. La maquinària és molt feble i provoca cobraments indeguts o elevats índexs de persones que no cobren prestacions a les quals tenen dret. La reforma anunciada és un dels projectes més importants que tenim com a país per aconseguir una gestió efectiva, àgil i eficient de tots aquests recursos o perdrem una gran oportunitat.

De fet, no hi ha un sistema de serveis socials, com a tal.

— No hi ha un sistema d’informació entre els serveis socials bàsics, que són responsabilitat dels ajuntaments, i els especialitzats, que es gestionen a través de la xarxa d'entitats del tercer sector per diferents vies, subvenció, concerts, etcètera. Si ho comparem amb el sistema sanitari, és com si Salut només tingués informació de l’atenció primària. Així no es pot fer una acció centrada en la persona i coordinar els professionals.

Però hi ha projectes per canviar-ho?

— El Parlament està tramitant la llei de provisió de serveis d’atenció a les persones, que ha d’articular els mecanismes de contractació i crear una agència que l'únic que faria és la gestió directa d'aquests serveis. És absolutament insuficient, necessitem una maquinària com la que tenim a salut, amb capacitat de gestió, la compra de serveis, d’avaluació i desenvolupament de sistemes d'informació. Hem de ser més ambiciosos i aprofitar la creació d'aquesta agència. Per això és cabdal una direcció pública professional, estable, triada amb criteris de coneixement, perquè a cada canvi de govern hi ha 500 càrrecs directius que canvien. Això passa cada dos anys i tres mesos de mitjana els últims 15 anys. Una altra cosa que cal fer és actualitzar la cartera de serveis que fa una dècada que no es toca. Per què passa? Perquè la maquinària no existeix, està absolutament infradotada i sense aquesta capacitat de gestió. Però sense pressupost no es pot fer res.

Què suposa per al sector estar des del 2023 amb els pressupostos prorrogats?

— Només podem sobreviure i necessitem sumar recursos i prioritats en els àmbits on creiem que són rellevants. Malgrat el creixement del PIB, socialment retrocedim per la complexitat social creixent.

Com es planteja la Taula el procés de regularització d'immigrants?

— De moment no sabem els detalls, però hem alertat que s'ha de fer amb tots els territoris i a tot arreu. Per tant, els ajuntaments han de jugar un paper i les entitats socials podríem tenir un paper molt actiu perquè tenim la proximitat i la confiança d’aquestes persones que acompanyem. Però per això calen els recursos i el paraigua legal i administratiu. Ja veurem si ens en sortim.

També heu advertit que els discursos ultres estan entrant als barris amb més veïns vulnerables. Com es contraresta amb alcaldes capitanejant aquests missatges?

— És una tendència internacional que qüestiona l'estat del benestar i la gestió de la cosa pública. Ens preocupa, però afortunadament, a Holanda els ciutadans ja no reforcen amb tanta força l’extrema dreta. Allà on l’extrema dreta té poder no resol cap problema, però la gent els compra perquè els dona un culpable que pot ser la immigració, la gent que rep prestacions, els pobres.