Creix la pobresa infantil a Catalunya i ja afecta el 36% dels menors

BarcelonaMalgrat les bones xifres de l'economia i d'un atur baix, la pobresa ha crescut 0,8 punts en l'últim any a Catalunya. Es trenca així la tendència d'una tímida reducció que va arrencar el 2021 gràcies a la injecció d'ajudes de l'escut social aprovat arran de la crisi de la pandèmia. Segons l'última Enquesta de Condicions de Vida, publicada aquest dijous per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el 24,8% de la població catalana és pobre i viu amb privacions materials. L'empitjorament social no ha sorprès les entitats i ONGs, que fa mesos que noten un augment de la demanda, fins i tot entre les persones que tenen una feina. El llindar de la pobresa es fixa en ingressos inferiors de 13.800 euros per a una sola persona i de 29.100 per a dos adults i dues criatures, i, de fet, la precarietat s'està acarnissant especialment entre els menors de 16 anys.

La pobresa infantil –criatures que viuen amb famílies pobres– és el gran suspens de Catalunya, que se situa entre les regions europees amb més menors d'edat amb privacions bàsiques. En la franja que va dels 0 als 16 anys, la pobresa ha crescut (un altre any) un 1,3 punts, mig punt més que la taxa general, fins a situar el nombre de criatures en situació de precarietat al 36,1% del total. Aquest és el valor percentual més alt de pobresa infantil registrat en l'última dècada, a l'espera que es decideixi si s'implanta una prestació universal per a la criança perquè així Espanya deixi de ser un dels pocs estats europeus que no tenen una mesura que se sap que és eficaç.

Tot i ser una taxa de pobresa molt elevada, de l'anàlisi també se n'extreu la bondat de les ajudes socials. Sense tenir en compte la renda garantida de ciutadania o l'ingrés mínim vital, la pobresa s'enfilaria fins al 40%. L'èxit de les transferències socials es nota sobretot entre la població jubilada, que rep una pensió, però no tant entre les famílies amb fills, ja que vuit de cada deu que compleixen els requisits per ser-ne beneficiàries no la demanen. De fet, a hores d'ara, un 17% dels majors de 65 anys pateixen pobresa, la meitat que els menors de 16 anys.

La fotografia de l'exclusió és especialment cruel un altre cop entre les dones, amb un 26% d'afectades enfront del 23,5% dels homes. Una de cada tres llars no pot fer front a despeses imprevistes de 900 euros, i gairebé tres de cada deu persones no es poden permetre una setmana de vacances a l'any. A més, un 16,8% no poden mantenir l'habitatge a una temperatura adequada ni a l'hivern ni a l'estiu, i un 14% han de retardar el pagament de despeses de l'habitatge principal.

Una societat més desigual

L'enquesta també constata un eixamplament de la bretxa de la desigualtat: el 20% de la població amb més ingressos concentra fins a 4,7 vegades més renda que el 20% amb menys ingressos, mentre que la renda mitjana anual per persona se situa en els 17.262 euros. Així, el 9% de la població afirma que té moltes dificultats per arribar a final de mes, mentre que menys del 4% sostenen que hi arriben amb molta facilitat.

A més, aquesta desigualtat afecta sobretot la població estrangera. En aquest grup demogràfic hi ha ara un 5% més de pobres que fa un any. Gairebé la meitat d'aquest grup, el 48,6%, sobreviu per sota del llindar de la pobresa, tenint en compte que els que viuen en la irregularitat administrativa queden al marge de les prestacions públiques. Per contra, entre els que tenen nacionalitat espanyola s'ha reduït algunes dècimes i ara se situa en una taxa del 17,2%, gairebé dos de cada deu.

La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha admès que les darreres dades de pobresa a Catalunya "no són positives", però ha defensat que les dades mostren "llums i ombres" i que les dades no recullen encara "l'impacte de mesures adoptades més recentment o l'augment de prestacions". En aquest sentit, la consellera veu positiu l'augment de la renda mitjana perquè "indica que l'economia catalana està creixent", però reconeix que cal una nova "mirada" de l'ingrés mínim vital en clau d'infància. "El complement de la infància de l'ingrés mínim vital hauria d'arribar a moltes més llars", ha reconegut.

Pressupostos més socials

Un cop conegudes les males xifres, des de la Taula del Tercer Sector Social han instat els partits del Parlament a aprovar els comptes de la Generalitat per poder actualitzar les prestacions econòmiques a l'augment del cost de la vida. "Necessitem un compromís polític per a uns pressupostos molt socials", ha dit el president de l'organisme, Xavier Trabado, que ha situat la precarietat laboral i la dificultat en l'accés a un habitatge digne com els dos grans obstacles socials. En aquest sentit, ha subratllat que tot i que les famílies disposen de més recursos, l'increment del cost de la vida fa que sigui "molt difícil" arribar a final de mes. 

També Save The Children ha demanat que els nous pressupostos de la Generalitat tinguin perspectiva d'infància i que s'avanci cap a una prestació universal per a la criança i s'inverteixi en educació i alimentació dels infants vulnerables. "Les xifres mostren que la Generalitat destina un 15,6% de la despesa del sector públic a polítiques d’infància, tot i que infants i adolescents representen el 17,1% de la població", assenyalen. Al seu torn, Educo defensa un menjador universal i gratuït i augmentar els ajuts mentre no ho sigui tenint en compte la dificultat de les famílies més vulnerables d'omplir la nevera i garantir àpats saludables.

Des d'Unicef, atribueixen la pobresa infantil a Catalunya a l'emergència residencial, ja que un 22,2% dels menors de 16 anys "viuen en famílies que pateixen retards en el pagament de l'habitatge". L'entitat ha afirmat que la pobresa entre els infants i adolescents “condiciona el seu desenvolupament i participació social” i ha recalcat que té conseqüències “molt negatives” per a la societat”.

Les dades a Catalunya contrasten amb les registrades al conjunt de l'Estat, on l'Institut Nacional d'Estadística (INE) constata que la taxa de risc de pobresa o exclusió social va registrar el 2025 un nou mínim situant-se en el 25,7% davant el 25,8 de l'any anterior. En el mateix any, els ingressos mitjans a les llars van créixer un 5,5% i es va reduir la població que arriba a final de mes amb dificultat. En el cas dels menors, el risc de pobresa baixa del 34,7% del 2024 al 33,9%, mentre que en els majors de 65 anys passa del 19,2% al 19,5%.

Oxfam Intermón també fa un avís: la bretxa entre creixement econòmic i reducció de la pobresa evidencia que la pobresa s'està cronificant a Espanya. "El progrés macroeconòmic no aconsegueix treure milions de persones d'una situació estructural de precarietat que ja afecta una de cada cinc persones i que, al ritme actual, trigaria gairebé un segle a erradicar-se", afirma el responsable de polítiques de protecció social a Oxfam Intermón, Alejandro García-Gil.